La foto ens suggereix una sortida de la fosca cap a la claror enlluernadora. El vers s'explica ell mateix. I la veu de l'intèrpret ho acaba d'arrodonir tot plegat.
El poema i la foto es donen la mà, i són molt bonics, a mi em recorda aquella cançó de la meva joventut: Vull ser lliure, vull ser lliure, vull ser lliure, ara mateix ara mateix, i abans de ser un esclau, enterreu me sota el fang, i deixeu-me, viure en pau i llibertat!
Ella també busca la llibertat. Aquests dies si està serè, mira la lluna que em sembla que fa el ple. Petonets, bonica.
M'agrada molt aquest joc de paraules amb "vers lliure", molt ben trobat! I com ho desenvolupes també. La foto també suggereix una sortida a la llum, la llibertat.
A mi em sembla que també m'agradaria ser un vers lliure.
ResponEliminaHas escrit un poema molt suggeridor iamb molta poesis a dins.
Aferradetes, Paula!
Jo també m'apunto al desig.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Magnifico. Todo el conjunto.
ResponEliminaBeso
Celebro que te guste. ¡Gracias!.
EliminaBesos.
M'agraden les paraules (com sempre), però aquesta imatge es molt bona!!
ResponEliminaAferradetes Paula
És la del portal d'entrada al Museu del Calçat, anomenat per mi com el meu castell.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Josep.
La foto ens suggereix una sortida de la fosca cap a la claror enlluernadora. El vers s'explica ell mateix.
ResponEliminaI la veu de l'intèrpret ho acaba d'arrodonir tot plegat.
És com una entrada cap a la llibertat.
EliminaM'agrada que t'agradi. Gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
I quina millor llibertat que ser lliures per ser qui volem ser?
ResponEliminaPreciós tot en conjunt.
Aferradetes, nina
És la principal, si no hi ha aquesta poc podem fer.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Ser un vers lliure en aquest món és un privilegi.
ResponEliminaPetons.
No tothom ho és o... potser, no tenen la força necessari per ser-ho.
EliminaPetonets, Xavi.
Una entrada estupenda, son muy bonitas, tanto individualmente imagen, poema y música, como en su conjunto.
ResponEliminaUn abrazo
Muy amable por tu parte. ¡Gracias!.
EliminaAferradetes, Fernando.
Són els millors!!!
ResponEliminaAferradetes!!!
Sempre que parlin des de la llibertat.
EliminaAferradetes, Alfred.
Visca la llibertat! Dels versos també!
ResponEliminaVisca, dins tots els conceptes!
EliminaAferradetes, Risto.
Un ver delicat, per a una fotografia a contrallum , encisadora.
ResponEliminaBon cap de setmana, sa lluna !.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaBon dissabte.
Aferradetes.
El poema i la foto es donen la mà, i són molt bonics, a mi em recorda aquella cançó de la meva joventut:
ResponEliminaVull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix ara mateix,
i abans de ser un esclau,
enterreu me sota el fang,
i deixeu-me, viure en pau i llibertat!
Ella també busca la llibertat. Aquests dies si està serè, mira la lluna que em sembla que fa el ple.
Petonets, bonica.
Una cançó molt bonica que no coneixia.
EliminaVaig tenir la sort que, després de mes d'un mes de pluges, ahir a la nit la vaig poder veure, ben plena i preciosa.
Gràcies, nina!
Aferradetes.
M'agrada molt aquest joc de paraules amb "vers lliure", molt ben trobat! I com ho desenvolupes també. La foto també suggereix una sortida a la llum, la llibertat.
ResponEliminaM'alegra saber que t'agrada.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Que bien se se acoplan palabras e imagen...Y se liberó. Es una gran foto.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
¡Muchas gracias, Laura!
EliminaFeliz domingo.
Un abrazo.