Y me encanta eso que eres y la forma magnifica en que lo has llevado a un poema! Hemos estado sintonizadas jajaj porque justo escribi anoche algo de este estilo. Besosssss y que tengas un fin de semana precioso.
Com ja ens tens acostumats, foto, poema i cançó van lligats. Has fet un poema molt encertat. "Sóc el crit dels desencantats" Com diria en Pau Riba (que va néixer a Mallorca) "qui s'encanta es desencanta" Potser fem tard, però es tracta de no deixar-se encantar per res ni per ningú. 1956... jo tenia 1 any. A la foto es pot veure el nom del carrer: l'Argenteria. A Barcelona també en tenim un. Al seu antic Zeleste hi va néixer l'Orquestra Plateria. Fer del silenci paraules... En LLach ho va clavar.
Aquest és el quid de la qüestió, no deixar-se encantar. La foto la vaig fer a Palma, em van sorprendre el dibuix i els colors. A 1956 encara no sabia on era, vaig néixer al 58. 😉
Moltes gràcies per tota la informació, Xavier! Aferradetes.
Quan t'han obligat a callar durant tant de temps, arriba un moment que t'adones que guardar silenci no és bo i alces la veu davant de qualsevol injustícia. Preciós, tot! Aquesta imatge és original.
És un poema boníssim, dels millors que t'he llegit.
Té tres coses precioses i esperançadores malgrat les dificultats: els somriure que vagabundegen, el fet de ser un crit és molt potent, i ser l'ara mateix és vida pura. Un aplaudiment i em quedo el poema a dins... per endur-me aquestes tres coses.
Ets una finestra oberta a l'esperança.
ResponEliminaAferradetes!
No tots els dies, però no ens queda d'altra.
EliminaAferradetes, Alfred.
Muy bonito el poema, el último verso me parece genial porque no somos otra cosa...
ResponEliminaCreo que bares Plata hay en casi todas ciudades.
Un abrazo
Somos el "aquí y ahora".
EliminaEsta foto la tomé, en domingo, en la capital.
¡Gracias, Fernando!
Aferradetes.
Y me encanta eso que eres y la forma magnifica en que lo has llevado a un poema!
ResponEliminaHemos estado sintonizadas jajaj porque justo escribi anoche algo de este estilo. Besosssss y que tengas un fin de semana precioso.
A veces somos telepáticos,jejeje!.
EliminaMás tarde me paso por tu casa.
Besos, Eli.
Un bon senyal de que estàs viva i lluitadora !.
ResponEliminaAbraçades !.
Des de que vaig néixer. 😉
EliminaAferradetes, Artur.
Com de costum, un "poemet" magnífic. La foto esrtà molt bé, amb aquesta porta artísticament pintada.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Y si no nos cuidamos volveremos a ser todo eso de nuevo.
ResponEliminaNo puedo callarme delante de las injusticias, nunca lo he hecho y espero nunca hacerlo.
EliminaAferradetes, Erik.
Com ja ens tens acostumats, foto, poema i cançó van lligats.
ResponEliminaHas fet un poema molt encertat.
"Sóc el crit dels desencantats" Com diria en Pau Riba (que va néixer a Mallorca) "qui s'encanta es desencanta" Potser fem tard, però es tracta de no deixar-se encantar per res ni per ningú.
1956... jo tenia 1 any.
A la foto es pot veure el nom del carrer: l'Argenteria. A Barcelona també en tenim un. Al seu antic Zeleste hi va néixer l'Orquestra Plateria.
Fer del silenci paraules... En LLach ho va clavar.
Aquest és el quid de la qüestió, no deixar-se encantar.
EliminaLa foto la vaig fer a Palma, em van sorprendre el dibuix i els colors.
A 1956 encara no sabia on era, vaig néixer al 58. 😉
Moltes gràcies per tota la informació, Xavier!
Aferradetes.
Ì 65 anys queden redu<íts a un instant, el present.
ResponEliminapodi-.
Tot i no haver passat per tots, així és, ara és ara.
EliminaAferradetes, Carles.
M'agrada molt el poema.
ResponEliminaDestil·la força, lluita i resistència.
És molt bo.
Petons.
Mentre durin les piles, seguirem!.
EliminaGràcies, Xavi!
Petonets.
Les experiències de la vida ens transformen, i no som la mateixa persona als 10, als 20 o als 50. Coses de la vida...
ResponEliminaImagina't passats els seixanta!.
EliminaEls anys no passen debades.
Aferradetes, Risto.
Quan t'han obligat a callar durant tant de temps, arriba un moment que t'adones que guardar silenci no és bo i alces la veu davant de qualsevol injustícia.
ResponEliminaPreciós, tot! Aquesta imatge és original.
Aferradetes, nina
La força per cridar davant les injustícies, no s'hauria de perdre mai. És l'única manera que tenim d'aturar-les.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
És un poema boníssim, dels millors que t'he llegit.
ResponEliminaTé tres coses precioses i esperançadores malgrat les dificultats: els somriure que vagabundegen, el fet de ser un crit és molt potent, i ser l'ara mateix és vida pura. Un aplaudiment i em quedo el poema a dins... per endur-me aquestes tres coses.
Una abraçada molt d'ara i aquí.
Malgrat tot, sempre hem de tenir un somriure i també un crit contra tot allò que no és just.
EliminaMoltes gràcies, el poemet és tot teu!
Aferradetes, en present, preciosa.
Todos somos el ahora... Un ahora hecho de pasados, eso si.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Cierto, no seríamos nada sin nuestros pasados.
EliminaAferradetes, amic.
Ets una porta tancada, però pintada amb gràcia, com els poemes que fas.
ResponEliminaTancada a la fi.
EliminaM'ha fet gràcia el teu comentari. 😉
Aferradetes, nina.