TO BiEL'S MEMORY

Mirar-te als ulls,

com si fos mirar al fons

de tot l'Univers.

[Maig ~ 2024]

PLACiDESA

Pollença ~ 2015

Passen les hores asseguda en aquest banc solitari. Des d'aquí veig l'aigua que es mou tranquil·lament, com si fos un balancí pels vaixells que s'alcen majestuosos al fons, amb els seus pals mirant cap a la Serra com espectadors de la seva bellesa. M'omple la placidesa del dia, m'hi esbarjo sense més.

RESCATATS . . . [ XXIV ]

No sent caliu

del sol de matinada.

L'hivern no marxa.

[Març ~ 2024]

LA BANDA DE L'ARENGADA

 

<<Natura morta amb cebes i arengada>> (Isidre Nonell - 1910) 

a   RELATS CONJUNTS

Plovia i els nens no s'aturaven de fer de les seves, l'avi Miquel els observaba des de la butaca de la saleta del costat del menjador. El més petit s'hi apropà i amb una veu molt dolça li digué...

—Avi, avi!... veuràs, els meus germans no s'aturen de fer bestieses i jo no en vull fer, després vindrà la mare i ja saps com es posa si troba la casa tota girada... què ens pots explicar una història d'aquelles que t'han passat de veritat?

L'avi Miquel se'l mirà, amagant la mitja rialla que li va fer la sortida del seu nét i tot seriós es col·locà les mànigues del jersei i  digué en veu alta...

—Nois... nois, prou!, arreplegueu tot aquest desordre i veniu cap aquí que vos explicaré una història.

S'assegueren al seu voltant, mentre ell es posava còmode al seu seient. Sempre els mirava una estona abans de dir res, perquè volia que s'asserenessin abans de començar...

—Aquesta història que vos vull contar, va passar quan tenia vint anys, poc abans de casar-me amb la vostra àvia. En aquell temps hi havia molta fam i per un tros de pa tothom es barallava. La banda de l'arengada era molt popular i molt dolenta alhora, tothom en parlava...

L'avi s'aturà per veure la reacció dels nens, ja que tots estàvem molt atents a cada paraula seva i amb els ulls com a plats. 

—Va, avi...conta'ns més! 

—"L'arengada" li deien al cap, un home prim i llarg que sempre feia pudor d'arengada i això que no en veiem moltes aleshores. L'acompanyaven el "tomàtiga" que era un home gras i molt gran i els germans "seba", dos descerebrats que no servien de molt més que fer embalum a la banda. Quan entraven a una casa, la deixaven sense res, ni mobles, ni joies, ni diners (si és que n'hi havia), res de res. Però un dia es van trobar amb un gos molt gran i rabiós que només els hi mostrava els ullals. Ningú volia entrar el primer, un a l'altre es deien... Passa tu primer!. No, tu primer, llavors entraré jo!... Fins que el cap va dir als germans "ceba" que entressin. El gos va anar cap a la cama d'un d'ells i...

Amb l'atenció al relat, ningú s'adonà que havia tornat la mare a casa i els va sorprendre en sentir la seva veu quan els cridà...

—Nois, rentau-vos les mans i tots a taula, que el dinar ja és a punt!

—No, mama, que l'avi ens explica una història i encara no ha acabat...

—Ja l'acabareu després, que les arengades es refreden, va tots a taula! 

I tots tres a la vegada, mirant a l'avi, van cridar... Arengades!?

RENÉiXER

Aquesta solitud

que em xopa pertot arreu,

em pregunta...

quant de mi mor 

cada cop que escric

esmicolant-me la pell,

bevent-me l'ànima,

per tal que un mot 

pugui néixer?

[Maig ~ 2024]

RESCATATS . . . [ XXIII ]

Mirant el banc buit,

em captiva l'harmonia

del seu silenci.

[Maig ~2024]

RESCATATS . . . [ XXII ]

És la claror

de la llum interior

qui mou la ploma

[Abril ~2024]

RESCATATS . . . [ XXI ]

Entremig d'un buit,

només els records omplen

l'ànima freda.

[Març ~ 2024] 

RESCATATS . . . [ XX ]

Impost bagatge 

com si fos una llosa,

tothom hi perd.

[Març ~ 2024] 

RESCATATS . . . [ XIX ]

Com en l'absència

 

la grisor ho omple tot.

 

Al matí fa fred.

[Març ~ 2024]