Molt ben trobada la combinació d'imatge i poema. Sempre ho són, però algunes vegades, com avui, em semblen fetes l'una per l'altre .
Mirant la imatge, se sent perfectament el buit i l'ànima freda... i quasi és fa inevitable omplir el buit i escalfar l'ànima amb els records. Com si no?
Molt amable, Carme... de fet, així em sento cada cop que la veig... suposo que no té res a veure en la imatge real, més bé amb els sentiments que em va produir en aquell moment. Com omplir buits i escalfar l'ànima?... de vegades ni ho sé.
No diria mai que perd temps, ni en tu, ni en ningú. M'agrada compartir-ho amb tota la gent que passa per aquí... així que gràcies, també, per pensar en mi!
Amb el teu permís (i procurant no fer res malbé) "𝘱𝘭𝘢𝘵𝘫𝘢 𝘴𝘰𝘭𝘪𝘵à𝘳𝘪𝘢 𝘭𝘢 𝘧𝘳𝘦𝘥𝘰𝘳 𝘥𝘦𝘭 𝘣𝘶𝘪𝘵 𝘢𝘭𝘴 𝘥𝘪𝘯𝘴 𝘭'𝘦𝘴𝘤𝘢𝘭𝘧 𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘳𝘦𝘤𝘰𝘳𝘥𝘴" Aferradetes càlides, Paula
Los recuerdos llenan el alma, claro que sí. Y repercuten en el cuerpo. Por supuesto los recuerdos buenos, a los otros hay que abandonarlos en la zona menos frecuentada de la mente. Muy lindo poema. Un abrazo.
Querida amiga, soy tan torpe que no consigo entender lo que quieres decir. No sé si piensas que la imagen real siempre será superior a la creada con I.A. o lo que quieres decir es lo contrario... En todo caso, para mí no hay ningún problema: tanto una fotografía que haga en la calle o una imagen que cree con I.A. las considero, por igual, obras mías, y las dos me atraen y me hacen disfrutar por igual. Son dos mundos que, en mi caso, se complementan sin más pretensiones. Un abrazo fuerte, Lluna.
Aquí hay un dilema, o yo no me he sabido explicar o tú no han entendido mi intención. ;-) Intentaré explicarlo de nuevo, sí creo que la imagen real (hecha con una cámara) es superior a la creada con la IA, de momento. Y digo de momento, porque hasta ahora puedo distinguir perfectamente cual es una y cual la otra, sin necesidad de mirar si lo has dicho. Son dos maneras de crear, las dos laboriosas, las dos impactantes, las dos obras tuyas, pero... las de la IA no tienen, aún, la definición de las hechas con una cámara. Y con todo este rollo, no quiero decir que no me guste experimentar con la IA, son dos mundos diferentes y. particularmente a mí, siempre me ha gustado jugar y aprender. Espero que se haya aclarado el entuerto, amic. ;-)
"We will inevitably die out, just as the dinosaurs died out. And the earth will continue to turn as before. After one or two geological eras, only a strange bone or gold ring will bear witness to the fact that we were once here." [palaeontologist Jan Zalasiewicz in "The Earth after us"]
Els records són una part molt important a les nostres vides, especialment quan ens sentim sols o desolats. D'alguna manera omplen una mica aquest buit, encara que també pot ser dolorós recordar el temps passat perquè pot generar emocions intenses que ens provoquin un bucle sense fi de tristesa i de negativitat. Ai, aquestes punxades al cor que tan aviat ens consolen com ens fan plorar!! La foto és magnífica. Enhorabona, Paula!!🤗😘
Els records sempre omplen, per bé o per mal... Encara que fem un esforç per recordar tot el que ens agrada, de vegades no és suficient... Per exemple, avui plou. ;-) Moltes gràcies!
Concís i definitiu.
ResponEliminaEls records sempre acudeixen al rescat.
Petons, sa lluna.
Són un bon remei, gairebé sempre.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Hay que guardar muchos recuerdos, que nunca se sabe cuándo pueden rescatarnos.
ResponEliminaAbrazo grande.
Y como más años cumplimos, más atesoramos.
EliminaBesos, Sara.
Beautiful.
ResponEliminawww.rsrue.blogspot.com
Thank you so much!
EliminaSalutacions.
Más de una vez.
ResponEliminaBesos
... y de tres. ;-)
EliminaBesos
Els records com a benzina per anar passant els dies...
ResponEliminaSí.
Petons.
Què faríem sense records?... almenys jo, ja no hi seria...
EliminaPetonets, Xavi.
M'encanta aquest impressionant buit que has captat!!
ResponEliminaAferradetes
Aquest el vaig trobar per casa vostra. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Molt ben trobada la combinació d'imatge i poema. Sempre ho són, però algunes vegades, com avui, em semblen fetes l'una per l'altre .
ResponEliminaMirant la imatge, se sent perfectament el buit i l'ànima freda... i quasi és fa inevitable omplir el buit i escalfar l'ànima amb els records. Com si no?
Aferradetes bonica!
Molt amable, Carme... de fet, així em sento cada cop que la veig... suposo que no té res a veure en la imatge real, més bé amb els sentiments que em va produir en aquell moment.
EliminaCom omplir buits i escalfar l'ànima?... de vegades ni ho sé.
Aferradetes, preciosa.
Such a sombre scene
ResponEliminaLa llum es veu lluny, tot i que hi és.
EliminaSalutacions.
Un paisaje vacío que impresiona y es muy bello
ResponEliminaSólo se pueden captar estas imágenes en invierno. Cuando llega el buen tiempo, no parece la misma playa. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
De vegades, si els records són bons, poden ajudar a omplir el buit actual, cercant accions que reportin sensacions similars en aquells records.
ResponEliminapodi-.
I fins i tot sense trobar-les ni repetir-les. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Esplendid haiku i atractiva foto!!
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Maravilloso!!! Besos!!!
ResponEliminaAgradecida por tu visita. ;-)
EliminaBesos, Germán.
Omplen el no res
ResponEliminaels pensaments fugitius.
Que em quedarà?
Tots els minuts
Eliminadel no res, s'ompliran
de records bells.
Moltes gràcies, qui sap si...!
Tinc tot el meu temps
Eliminaple d’aquells vells, bells records,
ple d’instants perduts.
Moltes gràcies sa lluna, pel temps que perds en mi.
com tu dius, aferradetes.
No diria mai que perd temps, ni en tu, ni en ningú. M'agrada compartir-ho amb tota la gent que passa per aquí... així que gràcies, també, per pensar en mi!
EliminaAferradetes, qui sap si...
ResponEliminaAmb el teu permís (i procurant no fer res malbé)
"𝘱𝘭𝘢𝘵𝘫𝘢 𝘴𝘰𝘭𝘪𝘵à𝘳𝘪𝘢
𝘭𝘢 𝘧𝘳𝘦𝘥𝘰𝘳 𝘥𝘦𝘭 𝘣𝘶𝘪𝘵 𝘢𝘭𝘴 𝘥𝘪𝘯𝘴
𝘭'𝘦𝘴𝘤𝘢𝘭𝘧 𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘳𝘦𝘤𝘰𝘳𝘥𝘴"
Aferradetes càlides, Paula
Tot teu! ;-)
EliminaHas omplert la platja i el buit amb boniques paraules. Gràcies!.
Aferradetes dolcetes, Miquel Àngel.
Los recuerdos llenan el alma, claro que sí. Y repercuten en el cuerpo. Por supuesto los recuerdos buenos, a los otros hay que abandonarlos en la zona menos frecuentada de la mente.
ResponEliminaMuy lindo poema.
Un abrazo.
Los buenos recuerdos son bálsamo para el alma.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Osvaldo.
Querida amiga, soy tan torpe que no consigo entender lo que quieres decir. No sé si piensas que la imagen real siempre será superior a la creada con I.A. o lo que quieres decir es lo contrario... En todo caso, para mí no hay ningún problema: tanto una fotografía que haga en la calle o una imagen que cree con I.A. las considero, por igual, obras mías, y las dos me atraen y me hacen disfrutar por igual. Son dos mundos que, en mi caso, se complementan sin más pretensiones. Un abrazo fuerte, Lluna.
ResponEliminaAquí hay un dilema, o yo no me he sabido explicar o tú no han entendido mi intención. ;-)
EliminaIntentaré explicarlo de nuevo, sí creo que la imagen real (hecha con una cámara) es superior a la creada con la IA, de momento. Y digo de momento, porque hasta ahora puedo distinguir perfectamente cual es una y cual la otra, sin necesidad de mirar si lo has dicho. Son dos maneras de crear, las dos laboriosas, las dos impactantes, las dos obras tuyas, pero... las de la IA no tienen, aún, la definición de las hechas con una cámara.
Y con todo este rollo, no quiero decir que no me guste experimentar con la IA, son dos mundos diferentes y. particularmente a mí, siempre me ha gustado jugar y aprender.
Espero que se haya aclarado el entuerto, amic. ;-)
Aferradetes, sin pretensiones. ;-)
Y con respecto a la imagen que nos brindas, con sus tonos frios, es realmente bella y muy adaptada a tus bellas palabras... Otro abrazo, amiga
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaMés aferradetes, amic meu.
Bonito paisaje, que espero que te traiga buenos recuerdos.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
Me alegra verte de nuevo por aquí. ;-)
Elimina¡Muchas gracias y feliz sábado!
Aferradetes, Antonia.
"We will inevitably die out, just as the dinosaurs died out. And the earth will continue to turn as before. After one or two geological eras, only a strange bone or gold ring will bear witness to the fact that we were once here." [palaeontologist Jan Zalasiewicz in "The Earth after us"]
ResponEliminaI segurament serà així... em conhorta saber que no ho veuré...
EliminaAferradetes, Sean.
Els records són una part molt important a les nostres vides, especialment quan ens sentim sols o desolats. D'alguna manera omplen una mica aquest buit, encara que també pot ser dolorós recordar el temps passat perquè pot generar emocions intenses que ens provoquin un bucle sense fi de tristesa i de negativitat. Ai, aquestes punxades al cor que tan aviat ens consolen com ens fan plorar!! La foto és magnífica. Enhorabona, Paula!!🤗😘
ResponEliminaEls records sempre omplen, per bé o per mal... Encara que fem un esforç per recordar tot el que ens agrada, de vegades no és suficient... Per exemple, avui plou. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Arribo tard, vinc de lluny. Un plaer tornar a llegir-te.
ResponEliminaNo, no fas tard! Ja saps que aquí podeu arribar quan vulgueu, lo important és arribar.
EliminaEns explicaràs on és aquest lloc tan lluny?
Gràcies, Xavier!
Aferradetes.
Recordar és tornar al cor... i omplir l'existència.
ResponEliminaM'agrada molt com ho dius.
EliminaGràcies, nina!