Su mirada está del paso de las barras tan cansada, que ya nada retiene. Es como si mil barras hubiera y detrás de las mil barras ningún mundo.
La marcha suave de pasos flexibles y fuertes, girando en el más pequeño círculo, es como una danza de fuerza en torno a un centro, en que se yergue una gran voluntad narcotizada.
Sólo a veces, se abre en silencio el velo de la pupila. - E ingresa entonces una imagen: recorre la tensa quietud de sus miembros y en el corazón su existencia acaba. * DER PANTHER
Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe so müd geworden, daß er nichts mehr hält. Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte, der sich im allerkleinsten Kreise dreht, ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte, in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille sich lautlos auf –. Dann geht ein Bild hinein, geht durch der Glieder angespannte Stille – und hört im Herzen auf zu sein.
La vida pot ser una pesada càrrega de suportar de vegades i, és veritat, ningú se'n lliura. Les responsabilitats, els desafiaments i les dificultats poden fer que ens sentim aclaparats massa sovint, com si estiguéssim tancats en una masmorra fosca il·luminada amb prou feines per una finestreta enreixada com la de la foto. La vida també té les seves estones bones, però de vegades es fan massa de pregar... Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
Sort dels que tenen una finestreta enreixada per respirar i per on hi entri la llum, n'hi ha que ni això... No sé si pregar o deixar que passi el que hagi de passar...
No saps mai ben bé on et durà la vida de jove, ni les influències, ni les circumstàncies on et veus immers...n'hi ha que els val per a bé i n'hi ha que no se'n surten.
Looks like a prison window
ResponEliminaSón els murs laterals de l'Església de Sant Mateu, a Bunyola.
EliminaSalutacions, roentare.
Així és.
ResponEliminaTothom.
Petons.
De vegades és millor deixar anar llast...
EliminaPetonets, Xavi.
Una belleza de imagen, con esplendidas texturas.
ResponEliminaUn abrazo, amiga.
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Lo que es impuesto pesa demasiado. Y no siempre se puede uno zafar. Pero en el camino uno encuentra cómo aguantarlo y seguir con ello encima.
ResponEliminaBesos.
Soltar lastre, mientras se pueda... de lo contrario, no nos queda otra que aguantarlo.
EliminaBesos, Sara.
Aquesta visió, m'ennoueig la ment.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Sobretot si és imposat...
EliminaAferradetes, Alfred.
Tens raó, amb les imposicions tothom hi perd... però sempre n'hi ha que no ho volen veure.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
També penso que n'hi ha que no ho veuen, perquè els interessa o per ignorància.
EliminaAferradetes, preciosa.
Me encanta esa foto Paula dice muchísimo.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias, Tony!
EliminaBesos
Forada paret
ResponEliminaescapa l’alè volant
no em queda res.
Moltes gràcies, qui sap si...!
EliminaMagnífic detall amb les textures de la pedra meravellosament presents!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Lo impuesto es como obligarte a estar detrás de esa reja.
ResponEliminaUn abrazo.
Lo impuesto nunca es "agradable" para nadie y ¡sí!, es como estar en una prisión.
EliminaAferradetes, Osvaldo.
La pitjor imposició és l'autoimposada. Algunes imposicions les acceptem sense necessitat de fer-ho.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, però també he de dir que són les més bones d'eliminar.
EliminaAferradetes, Risto.
So good.
ResponEliminawww.rsrue.blogspot.com
Moltes gràcies!
EliminaSalutacions.
Esplèndida foto i un altre potent haiku.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies, Joan!!
EliminaAferradetes.
Madera, piedra y un poco de misterio. Abrazo
ResponEliminaNi más, ni menos. :-)
EliminaAferradetes, Luis.
La foto i les paraules...
ResponEliminaNo sabria que afegir que no s'hagi dit i que no ho espatllés.
Bell i punyent.
Aferradetes, Paula
Tu no podries espatllar res, encara que volguessis. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Miquel Àngel.
Lo impuesto no gusta. Sime gusta mucho el contraste de madera y piedra.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Realmente a casi nadie. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Me viene a la mente la "Pantera" de Rilke:
ResponEliminaSu mirada está del paso de las barras
tan cansada, que ya nada retiene.
Es como si mil barras hubiera
y detrás de las mil barras ningún mundo.
La marcha suave de pasos flexibles y fuertes,
girando en el más pequeño círculo,
es como una danza de fuerza en torno a un centro,
en que se yergue una gran voluntad narcotizada.
Sólo a veces, se abre en silencio el velo
de la pupila. - E ingresa entonces una imagen:
recorre la tensa quietud de sus miembros
y en el corazón su existencia acaba.
*
DER PANTHER
Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, daß er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf –. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille –
und hört im Herzen auf zu sein.
Per un instant m'he sentit pantera...
EliminaGràcies per portar-ho fins aquí!
Aferradetes, Sean.
La vida pot ser una pesada càrrega de suportar de vegades i, és veritat, ningú se'n lliura. Les responsabilitats, els desafiaments i les dificultats poden fer que ens sentim aclaparats massa sovint, com si estiguéssim tancats en una masmorra fosca il·luminada amb prou feines per una finestreta enreixada com la de la foto. La vida també té les seves estones bones, però de vegades es fan massa de pregar... Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaSort dels que tenen una finestreta enreixada per respirar i per on hi entri la llum, n'hi ha que ni això... No sé si pregar o deixar que passi el que hagi de passar...
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
A Kafka el seu pare el va obligar a fer Dret en comptes de Literatura, i arrel d'això va néixer la seva genialitat.
ResponEliminaNo saps mai ben bé on et durà la vida de jove, ni les influències, ni les circumstàncies on et veus immers...n'hi ha que els val per a bé i n'hi ha que no se'n surten.
EliminaAferradetes, Helena.