Pollença ~ 2015
Passen les hores asseguda en aquest banc solitari. Des d'aquí veig l'aigua que es mou tranquil·lament, com si fos un balancí pels vaixells que s'alcen majestuosos al fons, amb els seus pals mirant cap a la Serra com espectadors de la seva bellesa. M'omple la placidesa del dia, m'hi esbarjo sense més.
Està clar que aquest meravellós banc no es pot desprofitar de cap de les maneres!
ResponEliminaAferradetes
Sí, molt clar. ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Cal aprofitar, no només el banc, com diu en Josep, sinó el temps, la calma, i l'estat contemplatiu que ens permet de gaudir-ho. M'encanta el lloc, la foto i com ho dius.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Gairebé no es necessita més, oi?
EliminaAvui he posat el lloc, no hi havia pensat. ;-)
Moltes gràcies, Carme!
Aferradetes dolcetes.
Descrius molt bé l'antiga meditació i contemplació. La recerca d'hom mateix, el pur plaer de badar.... Sense més.
ResponEliminaBona foto i perspectiva.
Aferradetes, Paula!!
Ho has descrit millor tu, per badar no se necessita més. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
Quedar-se badant
ResponEliminadavant d'un bon
paisatge, bressolat
pel vent i la música
és un gran plaer.
Petonets, sa lluna!
Heu coincidit en Joan i tu, d'això se'n diu badar i, sí, és un gran plaer. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Esa tranquilidad del agua se contagia al ánimo. El alma se relaja, sí.
ResponEliminaSe acerca el calor disfrutemos del aun fresquito viento.
Besos
Con ese fresquito del viento nos hemos despertado hoy, no sabes cuánto lo agradece mi cuerpo... ;-)
EliminaBesos
Un banc com cal.
ResponEliminaPer escriure poemes de mar i somnis.
No com els bancs que hi ha aquí a la platja que no pots recolzar l'esquena.
La "modernitat" és el que té, que un no es pot relaxar assegut a un banc. ;-)
EliminaPer aquí gairebé tots són com aquest.
Petonets, Xavi.
Té el banc dues cares,
ResponEliminaté el silenci
el so que ha marxat
i el que vindrà,
té la mar onades que venen
i onades que van.
Té el pensament instants
que miren enrere
i que volen cap davant.
Mentre els vaixells quiets,
amb son agulles a l’aire
semblen espases
presentant honors
a qui els contempla.
Tot té dues cares, saber triar la millor per l'instant que es viu, és la qüestió. ;-)
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
ResponEliminaEscribió Neruda sobre el mar, e inicia un poema con un reclamo formal de él “Necesito del mar porque me enseña”, también “El último de la fila” nos hace añorarlo en su canción «Mar antiguo“, y sin olvidar a Serrat con esa lección de amor al o a la mar en “Mediterráneo”, sí el/la mar inicio y fin de sueños y verdades.
Te pongo un fragmento del poema de Neruda
NECESITO del mar porque me enseña:
no sé si aprendo música o conciencia:
no sé si es ola sola o ser profundo
o sólo ronca voz o deslumbrante
suposición de peces y navios.
El hecho es que hasta cuando estoy dormido
de algún modo magnético circulo
en la universidad del oleaje.
No son sólo las conchas trituradas
como si algún planeta tembloroso
participara paulatina muerte,
no, del fragmento reconstruyo el día,
de una racha de sal la estalactita
y de una cucharada el dios inmenso.
Lo que antes me enseñó lo guardo! Es aire,
incesante viento, agua y arena.
Sa Lluneta, tampoco podría faltar la canción de un cantante Palmesano, paisano tuyo, Bonet de San Pedro y su «Mirando al mar», si el evocador mar, así, sin más
És un plaer llegir les paraules de Neruda, com tants altres poetes i cantants que s'han inspirat en aquesta visió meravellosa de la mar. Tu ens n'has deixat uns quants i la llista és molt llarga, tant com la seva immensitat.
EliminaI com agraïment a la teva sempre interessant aportació a aquest raconet, et deixo amb una cançó de tantes...
https://www.youtube.com/watch?v=pp1sUYgmyLQ
Sense més.
Petonets amb pessics, Jota.
Un buen lugar desde el que mirar bien lejos hasta ese horizonte. Me gusta como has dado profundidad a la imagen sirviendote de ese banco y esas ramas del primer plano. Es a partir de ahí desde donde recorro la toma hasta llegar al horizonte.
ResponEliminaUn abrazo
La vista se pierde en el horizonte... como los pensamientos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, luis.
És l'harmonia de la natura, petits rellotges naturals que marquen un equilibri perfecte.
ResponEliminapodi-.
L'equilibri que ens manca, gairebé sempre. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Great image accompanied by beautiful poetic words!
ResponEliminaThe sea travels us, calms us and makes us dream.
If you live near her you are lucky! Thank you .
Have a beautiful week!
Moltes gràcies!
EliminaNo a tocar, però sí que a unes quantes passes llargues. ;-)
Bona setmana!
Aferradetes, Katerina.
A very relaxing image to look at
ResponEliminaMés que mirar, per a submergir-t'hi i deixar volar els pensaments. ;-)
EliminaMoltes gràcies, roentare.
Alguns potser dirien que això és "perdre el temps", però s'equivocarien. De fet, és una immillorable manera d'aprofitar-lo... i gaudir-lo.
ResponEliminaAbraçades!!
Per a mi no ho és, m'hi passaria moltes hores sense avorrir-me. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
Preciosa entrada Paula. El mar tiene ese efecto de hipnosis como el fuego. Una foto muy bonita que transmite a la perfección lo que describes con tanta belleza. El bolero es una delicia.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaLos boleros es lo que tienen. ;-)
Aferradetes, Fernando.
Aquest banc és el que té el rèdit més segur.
ResponEliminaMolt cert, un bon benefici. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
ResponElimina"𝘐, 𝘦𝘯 𝘪𝘯𝘵𝘦𝘯𝘵𝘢𝘳 𝘢𝘣𝘳𝘢ç𝘢𝘳-𝘵𝘦,
𝘴𝘰𝘭𝘴 𝘷𝘢𝘪𝘨 𝘵𝘳𝘰𝘣𝘢𝘳
𝘭𝘢 𝘴𝘢𝘭𝘢𝘣𝘳𝘰𝘳 𝘥𝘦𝘭 𝘣𝘭𝘢𝘶
𝘮é𝘴 𝘱𝘳𝘰𝘧𝘶𝘯𝘥"
Gràcies, Paula, per aquestes petites joies que ens regales.
I gràcies, de tot cor, per anar passant per casa i fer-m'ho saber...
(𝘫𝘰 𝘯𝘰 𝘩𝘰 𝘧𝘢𝘪𝘨 𝘴𝘦𝘮𝘱𝘳𝘦, 𝘮𝘰𝘭𝘵𝘴 𝘤𝘰𝘱𝘴 𝘱𝘦𝘳𝘲𝘶è 𝘯𝘰 𝘴𝘦 𝘲𝘶𝘦 𝘥𝘪𝘳 𝘲𝘶𝘦 𝘯𝘰 𝘴𝘰𝘯𝘪 𝘢 𝘤𝘰𝘮𝘱𝘭𝘪𝘮𝘦𝘯𝘵 𝘥𝘦 𝘤𝘪𝘳𝘤𝘶𝘮𝘴𝘵à𝘯𝘤𝘪𝘢)
Una abraçada amb tots els tons dels blaus
Compartim i això és molt per a mi... Gràcies!
EliminaAquest racó està obert per a tothom, tant si dius com si no. ;-)
Aferradetes dolces, Miquel Àngel.
Buen lugar, para relajarse y contemplar la belleza del mar.
ResponEliminaUn abrazo.
Pocos quedan como ese. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Lovely view.
ResponEliminaFor the perfect contemplation I'd turn my back to the sea and ... ;-)
Moltes gràcies!
EliminaPodría ser que haguessis vist la dona asseguda i t'haguessis assegut d'esquena a ella... per tímidament començar una conversa i...
O també, que esperessis que una onada et portés a les profunditats de la mar i així sentir-te part de l'Univers...
O potser que passés un noi i et digués que et col·loquessis les ulleres, que la mar era a l'altre costat. ;-)))
Tantes coses podrien passar, oi?
Küsse, Sean.
Ha ha ha ...
EliminaWell, since, as you write, anything is possible, I will now sit down on the bench and look forward to your kisses ;-)
Com pots veure no has hagut d'esperar gaire, ja te'ls havia deixat unes línies més amunt; però no pateixis, si en vols més cap problema, te'n deixo uns quants més...
EliminaKisses for you! (tot és possible) ;-)
Mmmm ... I could get used to it. From now on I'll be waiting for you on this bench at the same time every day.
EliminaQue tot sigui possible! ;-)
No sé si serà a la mateixa hora, però si que és segur que trobaràs els meus besets cada cop que vulguis... I sí, tot és possible!
EliminaBesets, Sean. ;-)
Algo así debía ser el estado "de quietud" del que hablaban los clásicos...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Realmente tendríamos que verlo... ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Raimon cantava: "només aquest moment, la tarda, el cel, potser siga la vida..." Potser si que ho és, i per això no podem córrer el risc de deixar-lo perdre. Salut i abracada!
ResponEliminaTambé crec que ho és, Pep.
EliminaAferradetes fortes.
Cuanta paz da ese banco.
ResponEliminaUn abrazo.
Es un buen rincón para desconectar de todo aquello que nos agobia.
EliminaAferradetes, Laura.
Hi ha moments que es gaudeixen en solitud tant o millor com en companyia. I el moment que recull la teva fotografia n'és un, gaudint el moment present sense més preocupacions que estar en pau amb un mateix i amb el món (No és una cosa massa freqüent, admetem-ho!!). Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaNo, no és freqüent, però ho hauria de ser... almenys un cop o dos per setmana. ;-)
EliminaAferradetes i petonets, Alfons.😘🤗
És d'empatia total.
ResponEliminaEm fas contenta que ho sigui. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.