Ich liebe, ... wenn die Sterne im Universum Deiner Augen lächelnd beginnen, mit meiner Seele zu tanzen,
und zu spüren, daß jedesmal wenn einer zärtlich lacht, ein Schmetterling erwacht ... * * Estimo, ... si les estrelles en l'univers dels teus ulls començar amb un somriure ballar amb la meva ànima,
i sentir que cada cop quan algú riu amb tendresa, una papallona es desperta...
Ayer noche escribí un comentario, pero probablemente no le di a publicar. Te decía que me parecía una entrada maravillosa, tanto por la foto como por el haiku que están llenos de amor y la música que te lleva a un estado de trance. Un abrazo Paula
No sé què dir-te, a mi m'agrada sempre mirar als ulls. Les persones que fugen de les mirades, són poc de fiar. Per tant, no crec que sigui exclusiu pels enamorats.
Tu poema ens convida a reflexionar sobre el poder de la connexió humana a través de la comunicació no verbal, i com una simple mirada pot revelar infinites emocions i misteris. La imatge de l'univers utilitzat ens mostra la vastetat i la complejitat que podem descobrir en els ulls d'una altra persona, encara que l'home de la foto no sembla estar precisament per la feina de comunicar-se amb la seva mirada. Més bé sembla estar en actitud de sacudirse l'aigua del cap després d'haver pres un refrescant bany en aquestes aigües tan cristalines 😅. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
Es veu que no has pegat una ullada a l'enllaç de l'Univers... Aquest home, en Biel, tenia els ulls blaus com el mar i, a més, era tan noble que es podia veure l'Univers a través de la seva mirada. Tot i patir una greu malaltia, sempre estava pendent de tothom i ens encomanava la seva alegria en tot moment. Per això he pujat aquesta foto, per mostrar la seva manera de fer i d'estar.
Ostres, és veritat!! 🙏 Vaig llegir el poema però no m'havia adonat que hi havia un enllaç a una anterior publicació del bloc. Sí, un text bonic i emotiu en record a l'amistat i a l'extraordinària condició humana d'algú molt especial, i el record i el sentiment d'amistat del qual segueixen molt vius a la teva memòria. Aferradetes, Paula!!🤗😘
Un haiku precioso, Paula. Ese dicho de que los ojos son el espejo del ama es bien cierto. Hay ojos en donde puedes ver el universo entero. Muchos besos :)
Hola amiga, soy Osval Do. Quiero agradecer tu comentario en mi sitio, no sé aún cuando regresaré, pero cuando lo haga te haré una visita. Sé que volveré, pero con el blog algo modificado, quiero enriquecerlo un poco. O tal vez haga uno nuevo, hoy no lo sé, pero ya sabrás de mí. Te dejo un gran abrazo.
Ulls que em miren,
ResponEliminamiralls que em reflexa
un teu univers
Molt bell.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
The eyes are the mirror of the soul!!
ResponEliminaCert, només has de saber mirar més lluny que els ulls físics.
EliminaAferradetes, Katerina.
Un haiku memorable el teu... m'agrada molt!
ResponEliminaSi et miro sempre
ben endins dels teus ulls
ets univers.
Moltes gràcies pel teu haiku!
EliminaEls tenia com el mar blau... quan el miraves, entraves obertament a l'Univers...
Aferradetes, preciosa.
That is a model pose with charm
ResponEliminaNo, no és una pose... tot ell era així. ;-)
EliminaSalutacions, roentare.
Ich liebe, ...
ResponEliminawenn die Sterne
im Universum Deiner Augen
lächelnd beginnen,
mit meiner Seele zu tanzen,
und zu spüren,
daß jedesmal
wenn einer zärtlich lacht,
ein Schmetterling erwacht ...
* *
Estimo, ...
si les estrelles
en l'univers dels teus ulls
començar amb un somriure
ballar amb la meva ànima,
i sentir
que cada cop
quan algú riu amb tendresa,
una papallona es desperta...
És preciós, Sean. Moltes gràcies!
EliminaTot i que el traductor segueix fent de les seves, podria dir-se que l'essència del poema es manté tal qual...
Aferradetes. ;-)
El haiku és preciós i el sentiment encara més.
ResponEliminaPetons.
Sentiments i records de la mà...
EliminaGràcies!
Petonets, Xavi.
Ayer noche escribí un comentario, pero probablemente no le di a publicar. Te decía que me parecía una entrada maravillosa, tanto por la foto como por el haiku que están llenos de amor y la música que te lleva a un estado de trance.
ResponEliminaUn abrazo Paula
No está en spam, lo he mirado cuando he leído tu comentario.
EliminaSí, los recuerdos con esta música parecen más intensos...
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Hay que ver que bien y que fácil se os da. Me encanta.
ResponEliminaBesos
No creas, hay días en los que no hay manera de que salga algo "decente". ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Mirant als ulls
ResponEliminasaps l'interior
de les persones
l'infinit on niuant
tots els desitjos.
Petonets, sa lluna!
Allà, ben fons, hi és tot... desitjos, amor, pors, sofriments...
EliminaPetonets, Alfred.
Bonic haiku.
ResponEliminaPeculiar personatge (el de la foto).
Aferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaEra molt peculiar... tot amor.
Aferradetes, Joan.
Mucho amor desprende tu Haiku. Y la imagen felicidad. Poco mienten los ojos.
ResponEliminaGracias Paula por estar.
Un abrazo.
Sí, fueron muy buenos momentos...
Elimina¡Gracias a ti, Laura!
Aferradetes, amiga.
És bonic i important això que has trobat: l'univers en uns ulls.
ResponEliminaHo va ser, hi ha poques persones on es pot trobar, tant que no es pot oblidar.
EliminaAferradetes, Xavier.
Sempre cal tenir presents els bons records!
ResponEliminaAferradetes
Intento no oblidar-me'n, sobretot dels bons.
EliminaAferradetes, Josep.
Los ojos son espejos del alma y a través de ellos puedes conocer a una persona.
ResponEliminaUn abrazo.
Sólo hay que mirar a través de ellos y llegar hasta el fondo de su ser.
EliminaAferradetes, Antonia.
Això de mirar-nos als ulls costa força, no? Sembla un acte reservat als enamorats. Coses del cinema.
ResponEliminaNo sé què dir-te, a mi m'agrada sempre mirar als ulls. Les persones que fugen de les mirades, són poc de fiar. Per tant, no crec que sigui exclusiu pels enamorats.
EliminaBona tarda, Risto.
Así son los ojos de quien uno ama. Tienen todo lo que se necesita. No hace falta más.
ResponEliminaBesos.
Creo que deberían ser todos los ojos así, transparentes... quizás nos iría mejor a todos, para cualquier tipo de relación.
EliminaBesos, Sara.
Tu poema ens convida a reflexionar sobre el poder de la connexió humana a través de la comunicació no verbal, i com una simple mirada pot revelar infinites emocions i misteris. La imatge de l'univers utilitzat ens mostra la vastetat i la complejitat que podem descobrir en els ulls d'una altra persona, encara que l'home de la foto no sembla estar precisament per la feina de comunicar-se amb la seva mirada. Més bé sembla estar en actitud de sacudirse l'aigua del cap després d'haver pres un refrescant bany en aquestes aigües tan cristalines 😅. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEs veu que no has pegat una ullada a l'enllaç de l'Univers... Aquest home, en Biel, tenia els ulls blaus com el mar i, a més, era tan noble que es podia veure l'Univers a través de la seva mirada. Tot i patir una greu malaltia, sempre estava pendent de tothom i ens encomanava la seva alegria en tot moment. Per això he pujat aquesta foto, per mostrar la seva manera de fer i d'estar.
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Ostres, és veritat!! 🙏 Vaig llegir el poema però no m'havia adonat que hi havia un enllaç a una anterior publicació del bloc. Sí, un text bonic i emotiu en record a l'amistat i a l'extraordinària condició humana d'algú molt especial, i el record i el sentiment d'amistat del qual segueixen molt vius a la teva memòria. Aferradetes, Paula!!🤗😘
EliminaCert, d'aquells records que apareixen gairebé cada dia.
EliminaTranquil, ja vaig veure que no ho havies llegit.😉
Més aferradetes, Alfons.😘🤗
Un haiku precioso, Paula. Ese dicho de que los ojos son el espejo del ama es bien cierto. Hay ojos en donde puedes ver el universo entero.
ResponEliminaMuchos besos :)
¡Muchísimas gracias!
EliminaCierto, hay personas que tienen ese duende que te hace traspasar los ojos físicos y ver todo su hermoso interior.
Petonets, Gumer.
Cada persona es un universo...y mirar alguien al fondo de los ojos es eso: mirar al más profundo de su ser...
ResponEliminaUn abrazo Stella.
Ahora casi nadie mira a los ojos y no sé el porqué.
EliminaAferradetes, Eric.
Perdona amiga, n mi comentario de antes te he llamado "Stella" en vez de Sa Lluna....
ResponEliminaTranquilo, todos nos equivocamos. ;-)
EliminaEn los ojos de la gente, y en los espejos, se esconden los secretos del mundo y de la vida
ResponEliminaUn abrazo, amiga
No sabía lo de los espejos... ¿por eso trae mala suerte romperlos? ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Hola amiga, soy Osval Do. Quiero agradecer tu comentario en mi sitio, no sé aún cuando regresaré, pero cuando lo haga te haré una visita. Sé que volveré, pero con el blog algo modificado, quiero enriquecerlo un poco. O tal vez haga uno nuevo, hoy no lo sé, pero ya sabrás de mí.
ResponEliminaTe dejo un gran abrazo.
Hola, mientras sea ese el motivo está bien. ;-)
EliminaEsperaremos a tu regreso con ganas de ver esos cambios.
Un abrazo, Osvaldo.