11 de maig 2024

RESCATATS . . . [ XXII ]


És la claror

de la llum interior

qui mou la ploma

[Abril ~2024]

48 comentaris :

  1. Me encanta esa foto.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay mucha sabiduría en ese pequeño rincón.
      ¡Muchas gracias!

      Besos

      Elimina
  2. Sí.
    Hem coincidit.
    La llum interior que surt i mou la ploma, el teclat...

    :Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades passen aquestes coses i no saps mai per què... ;-)

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  3. Me encato esta belleza de post.Un abrazo grande!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Menta.

      Elimina
  4. És el cor que em diu
    els mots a emprar amb tu,
    la resta ets tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius.

      Moltes gràcies, qui sap si... !

      Elimina
  5. Totalmente de acuerdo con tus palabras.
    Feliz fin de semana!!! 😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si estamos de acuerdo, nada más que hablar. ;-)

      Besos, Sara.😘

      Elimina
  6. Quand la ploma
    es una subtilesa
    que ens entreté.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ha poca llum interior, la ploma ens cansa. ;-)

      Moltes gràcies, Alfred!
      Petonets.

      Elimina
  7. De espladas y ajenos el uno del otro. Muy buena fotografía.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada uno con su lectura.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  8. Admirable poesia i una fotografia genial!!
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Joan!

      Aferradetes.

      Elimina
  9. Una gran foto con un equilibrio fantástico y una luz lateral muy bonita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  10. Una manera muy poética de recordarnos en donde buscar sabiduría.
    La foto una belleza.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todo lo que somos está dentro de uno mismo, quizás deberíamos buscar o -mejor dicho- sabernos encontrar.
      ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, Osvaldo.

      Elimina
  11. Respostes
    1. És molt raro trobar una notícia al diari que et tregui un somriure... ;-)

      Salutacions, roentare.

      Elimina
  12. Excellent photo!
    I love these so real photos, we almost enter their world!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Només hi havia dues taules del seu món al meu. ;-)

      Aferradetes, Katerina.

      Elimina
  13. Una imagen bella e intimista... Preciosa.
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  14. Hola Paula
    Estoy de vuelta visitanto y disfrutando de vuestros blogs.
    Tus entradas como siempre son una combinación magnífica de imagen, música y poemas.
    La foto es preciosa en todos los sentidos, tanto por la luz y el encuade como, por lo que intuyo, lo que significa. El poemita es un pequeña maravilla y si ademas lo aderezas con ese tema desde el malecón...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra muchísimo tu vuelta, Fernando.
      Agradezco todas tus palabras y ya estoy deseando que subas tus fantásticas fotos. ;-)

      Un fuerte abrazo.

      Elimina
  15. Me encantan la imagen y el poemita. Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Eric.

      Elimina
  16. Una gran imatge amb una edició d'autèntic luxe!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraïda per les teves paraules, Josep.

      Aferradetes.

      Elimina
  17. Amb l'interior a les fosques, ja pot haver llum allà fora que,... res.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert!... Hi ha d'haver molta llum a l'interior, per poder escriure o parlar i reflectir-ho.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  18. Que preciós i que cert és el teu haiku! M'encanta.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molt contenta saber que t'encanta, nina. ;-)

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  19. Wonderful photo!
    In 50 or 100 years' time, hardly anyone will know straight away what these two gentlemen are doing.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Dius 50 o 100 anys?... crec que n'hi ha que ja no ho saben. :-(

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  20. Has realizado una descripción perfecta y a través de ella me doy cuenta que… Tu poesía trae entre sus líneas esa tu luz interior que te permite escribir con el corazón a flor de piel y te hacen brillar en cada escrito que realizas, pero también, tu pluma te permite iluminar mis pensamientos como una farola que avanza incontenible, abriéndose paso en mi interior hasta tocar mis sentimientos.
    ¡Gracias autora, leerte es un verdadero placer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si todos esos méritos me corresponden, incluso me ponen nerviosa... pero si he llegado a rozar tus sentimientos... saberlo, ya me hace feliz.

      ¡Gracias a ti, siempre es un placer recibirte!
      Un fuerte abrazo, Juan Carlos.

      Elimina
  21. És així. La inspiració i la creativitat floreixen quan estem en sintonia amb el nostre jo interior. És necessari connectar-se amb la nostra llum interior per trobar una veu pròpia, encara que també és important la llum de la finestra per poder llegir el diari en paper tranquil·lament, sense pantalles pel mig!! 😅 Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot ha de fluir, de dins cap a fora i de fora cap a dins.
      Quan un arriba a una edat, millor llegir a tocar d'una finestra. ;-)

      Aferradetes ben fortes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  22. Llegir, viure, escoltar i... escriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què més puc voler?

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  23. Me gusta la claridad que nos dejas. Mucha concentración y buena
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Laura!

      Una aferradeta forta.

      Elimina
  24. I és la ploma que mou la llum interior. Només d'agafar-la ja em sol venir la inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert!, però només si hi ha llum la pots transmetre.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!