Bonita entrada, los bancos vacíos siempre nos hacen imaginar mil historias... Precioso el vídeo del pianista, tanto por la música como por donde está rodado y además con dedicatoria. Un abrazo
El recordo! Em fas pensar que el silenci no perd mai l'harmonia. Amb uns bancs i un entorn tan diferents a les dues fotos i en canvi l'harmonia persisteix.
Bona i bonica reflexió la teva a partir d´un simple element de mobiliari urbà. És interessant com una cosa tan aparentment anodiona pot evocar emocions i pensaments. El banc buit al carrer ens convida a reflexionar sobre la solitud, el pas del temps i les històries que podrien haver passat en aquest lloc. Podem imaginar algú assegut en aquest banc, perdut als seus pensaments, gaudint de la tranquil·litat del carrer o simplement descansant després d'un llarg dia. O potser, el banc està esperant algú, a aquesta trobada casual que podria canviar el rumb de dues vides, qui ho sap. Aferradetes, Paula!!🤗😘
Un silenci madurat en el temps,
ResponEliminanecessari per observar
el nostre pas.
Petons, sa lluna!
Darrerament em captiva molt el silenci de les coses...
EliminaCom s'ho fan per atrapar-me tant?
Petons, Alfred.
Les paraules justes i en el seu lloc.
ResponEliminaUn altre cop: màgia pel lector!!!
Enhorabona!!!
Petons.
Em faràs posar vermella.😅
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Bonita entrada, los bancos vacíos siempre nos hacen imaginar mil historias...
ResponEliminaPrecioso el vídeo del pianista, tanto por la música como por donde está rodado y además con dedicatoria.
Un abrazo
¡Muchas gracias!
EliminaEl piano siempre ha sido mi instrumento favorito, si le añades un espacio bonito y una dedicatoria, poco más se puede pedir. ;-)
Aferradetes, Fernando.
Me gustó mucho eso de la armonía entre el banco y el silencio.
ResponEliminaMuy cautivante.
Abrazos.
Me alegra saber que te gustó.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Osvaldo.
El recordo! Em fas pensar que el silenci no perd mai l'harmonia. Amb uns bancs i un entorn tan diferents a les dues fotos i en canvi l'harmonia persisteix.
ResponEliminaAferradetes preciosa!
Sí, podria ser ben bé com dius.
EliminaLes dues fotos són totalment oposades.
Aferradetes, nina.
Precioses paraules per descriure aquest banc tan atractiu.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Me llaman mucho la atención los bancos solitarios. Me gusta hacerles fotos.
ResponEliminaBesos
¡Pues ya somos dos! ;-)
EliminaBesos
Aquest banc no és ocupat
ResponEliminaper un pare i un fill.
El pare no te l'he dit,
i tampoc t'he dit el fill.
;-)
Un trencaclosques i jo sense dinar. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
Dos òlos opuestos pero cercanos en la foto. Por un lado el movimiento, el ejercicio y por el otro el descanso, el silencio.
ResponEliminaMuy buena interpretación, Luis. ;-)
EliminaAferradetes.
Sergeant Pluck would say:
ResponEliminaOne bank and two bicycles
make bibankcycles.*
* Reminiscent of Flann O'Brien's "The Third Policeman" ;-)
¡Bravo pel sergent Pluck!... Bona idea... ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
Un encisador tercet (haiku, foto + música).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Joan.
Jo me’n vaig anar
ResponEliminaperò quedaren records
d’allò que érem.
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, qui sap si...
Aviat ens asseurem al banc del "si no fos"
ResponEliminaJo crec que serem invisibles... vull dir, molt més encara.
EliminaAferradetes, Xavier.
ResponElimina"𝘳𝘦𝘧𝘶𝘨𝘪 𝘰𝘣𝘦𝘳𝘵
𝘤ò𝘮𝘱𝘭𝘪𝘤𝘦 𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘴𝘦𝘶𝘴 𝘴𝘦𝘤𝘳𝘦𝘵𝘴
𝘳𝘦𝘤𝘰𝘳𝘥 𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘢𝘮𝘢𝘯𝘵𝘴"
(no se, no se...)
Aferradetes Paula.
No saps?... jo sí sé que m'agrada molt.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Miquel Àngel.
Tanta armonía hay ahí entre el banco y la bici. Como en tus palabras.
ResponEliminaBuena noche Paula.
Un abrazo.
Muy bonito, ¡muchas gracias!
EliminaBon dia, Laura.
Aferradetes.
Todo es silencio y tranquilidad. Pronto acudirá alguién, en busca de la bicicleta.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, por breves instantes se romperá ese silencio.
EliminaAferradetes, Antonia.
És l'espai buit
ResponEliminael silenci del banc.
Que parla sol.
Molt bo el teu haiku, Helena.
EliminaAferradetes i gràcies.
Shhh! A sentirlo en silencio. Shhh!
ResponEliminaBesitos de anís.
Shhh!... ;-)
EliminaBesos, Sara.
Bona i bonica reflexió la teva a partir d´un simple element de mobiliari urbà. És interessant com una cosa tan aparentment anodiona pot evocar emocions i pensaments. El banc buit al carrer ens convida a reflexionar sobre la solitud, el pas del temps i les històries que podrien haver passat en aquest lloc. Podem imaginar algú assegut en aquest banc, perdut als seus pensaments, gaudint de la tranquil·litat del carrer o simplement descansant després d'un llarg dia. O potser, el banc està esperant algú, a aquesta trobada casual que podria canviar el rumb de dues vides, qui ho sap. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaEn veure'l es dispara la imaginació, podrien haver passat totes aquestes històries que ens expliques, fins i tot en un mateix dia. ;-)
Aferradetes, Alfons.😘🤗