23 de maig 2024

RESCATATS . . . [ XXIV ]


No sent caliu

del sol de matinada.

L'hivern no marxa.

[Març ~ 2024]

40 comentaris :

  1. L'hivern del cor glaça la vida.
    No marxa mai.

    Petons càlids.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert... no marxa.

      Petonets dolços, Xavi.

      Elimina
  2. Precioso contraluz con un cielo de lujo y un ramaje espectacular. Buen byn.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  3. Ja vindrà el migdia, ja vindrà el bon temps...

    ResponElimina
  4. Magnífica foto.
    El temps meteorològic no te dates fixes com abans... va ala seva!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Sí, el temps sembla boig.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. Com sempre, un haiku sensible i emocional. La foto: una impecable contrallum!!
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per les teves paraules!

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  6. Por aquí en el sur, bien sentimos ya, como calienta los rayos de sol en nuestras calles.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por aquí anda como loco, días que parece invierno y días ya verano.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  7. Hi ha hiverns persistents, però al final, tard o d'hora tot s'acaba-

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha hiverns que sembla que no marxen mai...

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  8. Hi ha un hivern,
    que res més desapareix,
    així que sortim.

    Petons, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona manera de fer, sortir... sempre que puguem...

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  9. That is a sheer beauty

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Salutacions, roentare.

      Elimina
  10. Me encantan las siluetas de los árboles, el contraluz es estupendo con esas nubes.
    Bonitos versos que tanto pueden ser metaforicos como de hartazgo climatológico, pero lo peor es que pasará del invierno al crudo verano.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Cada uno lo ve a su manera. ;-)
      Si hablamos de clima, no hay término medio, pasamos del frío al calor en un día.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  11. Hay muchos inviernos, pero este va y viene hoy he pasado un poco de calor a ratos.
    Me gusta mucho la foto.
    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por aquí estamos igual, es época de disfraces (como digo yo), se puede ver de todo. ;-)
      ¡Muchas gracias!

      Besos

      Elimina
  12. Locura climática. Todo el frío, todo el calor en el mismo día.
    Fuerte abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normal que todos acabemos, como mínimo, con un resfriado de narices. ;-)

      Aferradetes fortes, Sara.

      Elimina
  13. Me gusta el blanco y negro casi en estado puro, con esa silueta de las ramas y la nubes sutiles... (ya me gustaría que ese invierno se prolongase un poco más). Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Desde hace un par (mallorquín) de años, no sé si temo más al verano que al invierno... están a la par y como no tenemos término medio, así nos va.

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  14. Pluja és el que desitjaria, és el que demana la meva salut mental, però al nostre territori no en cau ni una gota i trobo que el sol fins i tot rovella les paraules.
    Una abraçada, Lluna preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he dit que m'agradaria tenir una aixeta y obrilr-la a les nits i que al matí pogués lluir el sol... un sol que escalfi, però que no rovelli res i menys les paraules.

      Aferradetes, estimada Olga.

      Elimina
  15. Les fulles de pi,
    volen l’aigua dels núvols
    i els punxaran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto diu exactament això que dius tu. ;-)

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  16. Interesting and excellently presented photograph.
    ... And summer will come.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Espero que sigui així, que l'estiu torni i ens doni forces...

      Petonets, Sean.

      Elimina
  17. L'estiu s'atansa a poc a poc i com és habitual en els últims temps, farà una entrada de sobte i per sorpresa ! hehehehe
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de la nit al día i ja el tindrem aquí. ;-)

      Bon diumenge, Artur.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Me encantan la foto y el poema. Abrazos Sa Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, Eric.

      Elimina
  19. Però l'hivern amb ametllers florits és una delícia! Tot es pot veure de més d'un costat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ametllers ja toquen primavera... ;-)

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  20. Sí, hi ha vegades que se sent un intensíssim fred interior a ple estiu, amb quaranta graus a l'ombra. Les estacions de les emocions no tenen necessàriament res a veure amb les climatològiques. Igual que aquestes branques nues de l'arbre de la teva fotografia que amaguen la llum del sol, les circumstàncies de vegades fan interminable el fred de l'hivern al nostre ànim. Aferradetes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert i, per molt que t'abriguis o et despullis, no canvia res en tu.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!