Me encantan las siluetas de los árboles, el contraluz es estupendo con esas nubes. Bonitos versos que tanto pueden ser metaforicos como de hartazgo climatológico, pero lo peor es que pasará del invierno al crudo verano. Un abrazo Paula
Me gusta el blanco y negro casi en estado puro, con esa silueta de las ramas y la nubes sutiles... (ya me gustaría que ese invierno se prolongase un poco más). Un abrazo
¡Muchas gracias! Desde hace un par (mallorquín) de años, no sé si temo más al verano que al invierno... están a la par y como no tenemos término medio, así nos va.
Pluja és el que desitjaria, és el que demana la meva salut mental, però al nostre territori no en cau ni una gota i trobo que el sol fins i tot rovella les paraules. Una abraçada, Lluna preciosa.
Sempre he dit que m'agradaria tenir una aixeta y obrilr-la a les nits i que al matí pogués lluir el sol... un sol que escalfi, però que no rovelli res i menys les paraules.
Sí, hi ha vegades que se sent un intensíssim fred interior a ple estiu, amb quaranta graus a l'ombra. Les estacions de les emocions no tenen necessàriament res a veure amb les climatològiques. Igual que aquestes branques nues de l'arbre de la teva fotografia que amaguen la llum del sol, les circumstàncies de vegades fan interminable el fred de l'hivern al nostre ànim. Aferradetes, Paula!!🤗😘
L'hivern del cor glaça la vida.
ResponEliminaNo marxa mai.
Petons càlids.
És cert... no marxa.
EliminaPetonets dolços, Xavi.
Precioso contraluz con un cielo de lujo y un ramaje espectacular. Buen byn.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.
Ja vindrà el migdia, ja vindrà el bon temps...
ResponEliminaEsperem-ho, Xavier!
EliminaAferradetes.
Magnífica foto.
ResponEliminaEl temps meteorològic no te dates fixes com abans... va ala seva!
Aferradetes
Moltes gràcies!
EliminaSí, el temps sembla boig.
Aferradetes, Josep.
Com sempre, un haiku sensible i emocional. La foto: una impecable contrallum!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Joan.
Por aquí en el sur, bien sentimos ya, como calienta los rayos de sol en nuestras calles.
ResponEliminaUn abrazo.
Por aquí anda como loco, días que parece invierno y días ya verano.
EliminaAferradetes, Antonia.
Hi ha hiverns persistents, però al final, tard o d'hora tot s'acaba-
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Hi ha hiverns que sembla que no marxen mai...
EliminaAferradetes, nina.
Hi ha un hivern,
ResponEliminaque res més desapareix,
així que sortim.
Petons, sa lluna!
És una bona manera de fer, sortir... sempre que puguem...
EliminaPetonets, Alfred.
That is a sheer beauty
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaSalutacions, roentare.
Me encantan las siluetas de los árboles, el contraluz es estupendo con esas nubes.
ResponEliminaBonitos versos que tanto pueden ser metaforicos como de hartazgo climatológico, pero lo peor es que pasará del invierno al crudo verano.
Un abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaCada uno lo ve a su manera. ;-)
Si hablamos de clima, no hay término medio, pasamos del frío al calor en un día.
Aferradetes, Fernando.
Hay muchos inviernos, pero este va y viene hoy he pasado un poco de calor a ratos.
ResponEliminaMe gusta mucho la foto.
Beso
Por aquí estamos igual, es época de disfraces (como digo yo), se puede ver de todo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Locura climática. Todo el frío, todo el calor en el mismo día.
ResponEliminaFuerte abrazo.
Normal que todos acabemos, como mínimo, con un resfriado de narices. ;-)
EliminaAferradetes fortes, Sara.
Me gusta el blanco y negro casi en estado puro, con esa silueta de las ramas y la nubes sutiles... (ya me gustaría que ese invierno se prolongase un poco más). Un abrazo
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaDesde hace un par (mallorquín) de años, no sé si temo más al verano que al invierno... están a la par y como no tenemos término medio, así nos va.
Aferradetes, Ángel.
Pluja és el que desitjaria, és el que demana la meva salut mental, però al nostre territori no en cau ni una gota i trobo que el sol fins i tot rovella les paraules.
ResponEliminaUna abraçada, Lluna preciosa.
Sempre he dit que m'agradaria tenir una aixeta y obrilr-la a les nits i que al matí pogués lluir el sol... un sol que escalfi, però que no rovelli res i menys les paraules.
EliminaAferradetes, estimada Olga.
Les fulles de pi,
ResponEliminavolen l’aigua dels núvols
i els punxaran.
La foto diu exactament això que dius tu. ;-)
EliminaAferradetes, qui sap si...
Interesting and excellently presented photograph.
ResponElimina... And summer will come.
Moltes gràcies!
EliminaEspero que sigui així, que l'estiu torni i ens doni forces...
Petonets, Sean.
L'estiu s'atansa a poc a poc i com és habitual en els últims temps, farà una entrada de sobte i per sorpresa ! hehehehe
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Sí, de la nit al día i ja el tindrem aquí. ;-)
EliminaBon diumenge, Artur.
Aferradetes.
Me encantan la foto y el poema. Abrazos Sa Lluna.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Eric.
Però l'hivern amb ametllers florits és una delícia! Tot es pot veure de més d'un costat.
ResponEliminaEls ametllers ja toquen primavera... ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Sí, hi ha vegades que se sent un intensíssim fred interior a ple estiu, amb quaranta graus a l'ombra. Les estacions de les emocions no tenen necessàriament res a veure amb les climatològiques. Igual que aquestes branques nues de l'arbre de la teva fotografia que amaguen la llum del sol, les circumstàncies de vegades fan interminable el fred de l'hivern al nostre ànim. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaBen cert i, per molt que t'abriguis o et despullis, no canvia res en tu.
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗