Son días ideales para quien tenga casa (en mi país muchos no tienen) tomar un café y mirar el gris del día escuchando música, calidez interior. Un abrazo.
No sólo en tu país hay muchos que no tienen casa, aquí también pasa. :-( Sí, esos días se está bien detrás de unos ventanales, viendo como van cambiando las nubes y si es posible, escuchando música.
S'ha de reconèixer que el sol és font de vida... I d'ànims!!! El vers trasmet perfectament aquesta malenconia que provoca el dies grisos i tristos... Aferradetes!!
No hi ha color que es pugui identificar més a la tristesa, l'avorriment, el tedi, la fredor, l'absència, etc., com el gris. Pobre color gris, què ha fet ell per a merèixer-ho?
Ein kleiner Kontrast zur Tristesse: Grau ist mein Esel. Er ist immer anwesend Kleines Maskottchen. * * * Un petit contrast amb la tristesa: El meu ruc és gris. Ell està sempre present Petita mascota.
Aquests niguls són veritablement amenaçadors. El sentiment d'absència és molt dolorós. El gris és un color que es pot associar amb aquest sentiment, però mentre no sigui el negre, no tot està perdut. Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘[Ara, sí!! Després que em vaig esforçar per recordar-me d'escriure "niguls" en comptes de "núvols", vaig i la cago...!!🤦♂️]
Ja tens raó, tot i que he de dir que m'agrada molt el negre. ;-) Tot té solució, menys la mort, així que no és realment una cagada, va ser una badada al estar més pendent dels niguls que de la pantalla. ;-)
Fría mañana, gris, ausencia. Perfecta analogía.
ResponEliminaAbrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos, Sara.
Such a moody sky
ResponEliminaSí, sembla enfadat. ;-)
EliminaSalutacions, roentare.
Son días ideales para quien tenga casa (en mi país muchos no tienen) tomar un café y mirar el gris del día escuchando música, calidez interior.
ResponEliminaUn abrazo.
No sólo en tu país hay muchos que no tienen casa, aquí también pasa. :-(
EliminaSí, esos días se está bien detrás de unos ventanales, viendo como van cambiando las nubes y si es posible, escuchando música.
Aferradetes, Osvaldo.
I really like your gray sky
ResponEliminaMoltes gràcies!. El podem compartir si vols. ;-)
EliminaAferradetes, Katerina.
S'ha de reconèixer que el sol és font de vida... I d'ànims!!!
ResponEliminaEl vers trasmet perfectament aquesta malenconia que provoca el dies grisos i tristos...
Aferradetes!!
A mi em treus la llum i sóc morta.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
Excele·lent llum per a una gran foto!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Molt ben expressat i ben cert el teu haikú.
ResponEliminaMe n'ha vingut al cap un altre, l'he sentit com inevitable.
Passarà el fred.
Els núvols marxaran.
El gris es queda.
Aferradetes, preciosa!
Sempre el gris,
Eliminaencara que passi tot,
mostra tristesa.
Moltes gràcies pel teu haikú, m'agrada molt!!
Aferradetes, nina.
Pinto tot de gris,
ResponEliminael cel amb els seus núvols
també l’ànima.
L'ànima trista
Eliminaque vas pintar en gris,
somriu ara.
Moltes gràcies, qui sap si...!
Veig que te n'has sortit. ;-)
Si el gris és trist,
Eliminaperquè m’agrada el cel
quan tot ell és trist?
Que té el vell gris?
El gris és ombra i llum,
el gris som tots dos.
He picotejat pel teclat i la pantalla, però no em preguntis com ho he fet.
Gràcies, novament!
EliminaDoncs no t'ho demanaré, el que importa és que ara ja no ets un anònim. ;-)
Aquests poemes teus són molt bons.
ResponEliminaGrisor, fred, absència: tristesa bategant.
Espero que aviat desaparegui.
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaM'agrada com has dibuixat aquest estat: tristesa bategant.
Per aquí diuen: "No hi ha mal que cent anys duri, ni cos que resistir-lo pugui"
Petonets, Xavi.
No hi ha color que es pugui identificar més a la tristesa, l'avorriment, el tedi, la fredor, l'absència, etc., com el gris. Pobre color gris, què ha fet ell per a merèixer-ho?
ResponEliminaCrec que és el que més s'assembla a totes aquestes paraules que has dit. Basta veure el cel com es posa quan està trist. 🤷♀️
EliminaAferradetes, Risto.
Preciosos detalles de esos tejados y ese cielo que se hace inmenso. Gracias por tu comentario. Creo que ya solucioné el asunto.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaMe fijé hace tiempo, pero siempre lo recordaba cuando no estaba delante del ordenador. Si está solucionado, perfecto. ;-)
Aferradetes, Luis.
Ho trobo genial, has fet una síntesi de la fredor que provoca una ausencia.
ResponEliminaPetons.
Per a mi, ja saps que com més curt millor. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Pero que hermosura ese gris.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias! ;-)
EliminaBesos
Bonito haiku Paula. La foto me encanta: parece que la antena desprende algo O_O
ResponEliminaUn petó :)
Es un efecto extraño, no sé si desprende o atrapa. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Petonets, Gumer.
Ein kleiner Kontrast zur Tristesse:
ResponEliminaGrau ist mein Esel.
Er ist immer anwesend
Kleines Maskottchen.
* * *
Un petit contrast amb la tristesa:
El meu ruc és gris.
Ell està sempre present
Petita mascota.
M'ha fet molta gràcia que parlis del teu ruquet, almenys tinc l'honor que surti al meu blog.
EliminaMoltes gràcies per posar llum a la tristesa!
Aferradetes, per a tu i per al ruquet. ;-)
El gris, com el taronja, és el color del centre, del terme mig. A mi m'agrada moltíssim. Tot es pot veure de més d'un costat!
ResponEliminaNo per ser gris, em deixa d'agradar... és qüestió de gustos més que res. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Emperò, la pluja ens fa reviure.
ResponEliminaI tant!, almenys ens fa reaccionar. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
El gris un color siempre triste. Bien resalta la blanca fachada.
ResponEliminaUn abrazo.
Se dibujaba una gran tormenta, mientras el sol se lucía sobre la fachada.
EliminaAferradetes, Laura.
Aquests niguls són veritablement amenaçadors. El sentiment d'absència és molt dolorós. El gris és un color que es pot associar amb aquest sentiment, però mentre no sigui el negre, no tot està perdut. Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘[Ara, sí!! Després que em vaig esforçar per recordar-me d'escriure "niguls" en comptes de "núvols", vaig i la cago...!!🤦♂️]
ResponEliminaJa tens raó, tot i que he de dir que m'agrada molt el negre. ;-)
EliminaTot té solució, menys la mort, així que no és realment una cagada, va ser una badada al estar més pendent dels niguls que de la pantalla. ;-)
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Me ha encantado esta serie de Rescatados, gracias por compartir amiga mía. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
ResponEliminaSon palabras que voy dejando en distintos lugares. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Germán.