Quina és la diferència entre llum i ombra?. No són conceptes oposats. La foscor és l'absència de llum i l'ombra la diferència entre les intensitats de la llum. Amb els patrons, les línies i els ritmes que les ombres dibuixen, puc atraure la mirada i cridar l'atenció de tots vosaltres.
Envoltada d'espelmes, jeia sota la llum el cos inert de la meva àvia. Una atmosfera estranya la d'aquella cambra, amb tanta energia no feia gaire temps, on les veus i les rialles la il·luminaven a tothora, fent d'aquest espai tota la seva vida. Mentre la plorava, la seva bondat es quedà al seu rictus en forma d'una immensa pau.
No feia ni vint minuts des de que havia sortit de casa. Sabia que no hi podia tornar, passaren massa coses perquè s'assemblés a com era al principi. La decisió estava presa, agafaria el primer tren i se n'aniria molt lluny d'allà. No comptava amb l'enyor i aquest ja li estava passant factura. Mai li havia dit que l'estimava i ara era massa tard. El xiulet del tren marcava l'oblit.
No podia dormir, quan passava això començava recordant als seus amants... sobresortia en "Eme", un alemany establert al país des de feia anys. Els seus cossos encaixaven a la perfecció i els caps de setmana eren de 48 hores de sexe, interrompudes per les necessitats més bàsiques dels dos. Amb un nivell de resistència mai vist, li donava tot allò que ella volia com a dona, es sabien bé els punts... Mai no parlaren d'amor, el foc fonia els batecs.
Tirada a terra, intentava demanar ajuda però no li sortia cap so, la sorra li cobria la boca. Atordida li passaven les darreres imatges viscudes, discutia amb algú... un bar... una barca... Un líquid espès relliscava per la cara, les cames immòbils i a la mà esquerra un objecte que subjectava amb les poques forces que li quedaven.
La trobà un mariner a primera hora del matí. La policia arribà uns quants minuts després. El botó daurat que subjectava a la mà, seria la prova per trobar al seu assassí.
N'Arnau i en Francesc tenien una acalorada discussió des d'un punt on es veia tot el succés. Mentre un era partidari de que s'haurien d'alçar davant un fet així, l'altre deia que no arreglarien res per les males. S'apropà en Jordi amb les mans al cap.
— Què ha passat aquí?... Hi ha ferits?...
— No t'espantis, Jordi, que tot té explicació!, va dir en Francesc.
— Ja saps que totes les terres que envolten el pont, són molt productives en temps de bolets.
— Què dius tu ara!. Què hi té a veure els bolets amb el pont?. No em vingueu amb romanços!.
N'Arnau que era partidari d'almenys una gran manifestació, tot alterat li va dir...
— Què no ho veus, que tot això ho ha planejat el gran dictador!. Ja no en té prou amb la pesca ni amb la caça, ara també ens ve a robar els nostres bolets.
— Es rumoreja que aquesta passada nit, un grup d'aquests que hi veus allà baix, van fer volar el pont.
— I quin sentit té això de volar el pont?... No deixar passar a ningú?...
— Aquesta és la qüestió, no deixar passar a ningú mentre ells ho recullen tot i ens deixen sense un trist bolet per dur-nos a la boca.
— I ens deixaran el pont així?...
— Nooo, que va!. Una vegada que no quedi cap bolet, es posaran a refer el pont... i ja sabeu qui ho pagarà, oi?.
Els tres seguien discutint, mentre la zona es quedava incomunicada i sense un trist bolet.
Arribat el dia, sense pensar-s'ho més, allargà la mà i s'endinsà cap al camí. Van desaparèixer els sorolls, ja no sentia les veus dels nens jugant, ni el run-run del veí engegant la moto. Un gran silenci va envair el lloc, estava alerta encara que no tenia por. Hi podia veure, malgrat no hi havia cap llum. Caminava sense trobar-se amb ningú, fins que en arribar a un revolt, es girà cap al principi del camí i es trobà que per dins no es reflectia res en l'espill que li havia permès l'entrada... Ara es trobava sola de veritat.
Res sé de tu entre tanta tenebra,
el vent em lladra emfàticament
portant la tendresa d'una caricia
en el buit d'uns llençols viscuts,
on els records es desfan pas a pas.
[Juliol ~ 2022]
— On vas tan de pressa?
— Mama, on m'has posat la tovallola de platja?... ja la tinc!... me'n vaig!
— Però on vas i... amb qui?
— mmm... amb els companys... després t'ho explico... arribo tard...
— Però Xavi... ei Xavi, que et deixes el mòbil!... aquests nens!...
Xavi- 🙋♂️
Eva- 🙋♀️
Xavi- 📲
Eva- 🙅♀️➡🏊♂️
Xavi- ⌚❓
Eva- 🕔
Xavi- 👌🏃♂️
Eva- 🤦♀️
Xavi- 😘
Eva- 🤭😘
— Ai, la mare que et va parir!
Amb el mòbil a les mans, la mare es quedà amb un pam d'ulls en veure "la conversa".
I vosaltres, us veieu capaços de fer-ne una?😉
GRÀCIES a tothom per les vostres opinions, sobretot als que heu fet l'esforç com la CARME, en JOSEP, en JOAN, l'ALFONS, la SARA i l'ARTUR.
Vull que em parlis sobre totes les persones de qui t'has enamorat.
Digues-me per què les vas estimar, i per què elles et van estimar?.
Explica'm sobre un dia a la teva vida que vas pensar que no superaries.
Digues-me què significa per tu la paraula “llar”?
I descriu-me la teva habitació de quan tenies 8 anys, d'una manera que pugui endevinar el nom de la teva mare.
Veuràs, vull saber la primera vegada que vas sentir el pes de l'odi, i si aquell dia encara ressona a través dels teus ossos?
Prefereixes xipollejar a la pluja o fer boles de neu?
I si fossis a fabricar un ninot de neu, trencaries dues branques de l'arbre per fabricar braços al teu ninot?
O deixaries el teu ninot de neu manc per no veure l'arbre sense braços?
I si ho fessis, t'adonaries que l'arbre plora per tu des que sap que el teu ninot de neu no té braços per abraçar-te cada vegada que el beses a la galta?
Beses als teus amics a la galta?
Dorms al seu costat quan estan tristos, encara que això enfadi a la teva estimada?
Penses que l'enuig és una emoció sincera, o només la resposta tímida d'un cor fràgil en un intent d'allunyar el dolor?
Vull saber què penses sobre el teu nom?.
I si mai et despertes a la nit i imagines l'alegria de la teva mare en pronunciar-ho per primera vegada.
Vull que m'expliquis totes les maneres en què has estat desagradable.
Totes les formes en que has estat cruel.
Explica-m'ho! -sabent que sovint m'imagino Gandhi amb deu anys, maltractant els seus companys d'escola-.
Si caminessis per una planta química, on el fum es filtra cap a l'exterior i omple el cel amb foscos, negres núvols, cridaries “verí” realment fort, o xiuxiuejaries, “aquest núvol sembla un peix, aquell una fada”?
Creus que la Maria era realment verge?
I que Moisès realment va dividir el mar?
I si no creus en els miracles, com m'explicaries el miracle de la meva vida?
Vull saber si creus en algun déu, o en diversos déus. O millor encara, quins déus creuen en tu.
I totes les vegades que t'has agenollat sobre el temple de la teva persona, les teves pregàries han esdevingut realitat?
I per contra, no et vas sentir rebutjat? I… rebutjat per qui?
Vull saber què veus al mirall un dia que et sentis bé.
Vull saber què veus al mirall un dia que et sentis malament.
Vull conèixer la primera persona que et va ensenyar que la teva bellesa mai no podria quedar reflectida en una bruta copa de vidre.
I si mai aconseguissis una gran cultura, recordaries com somriure?
Alguna vegada has estat una cançó?
Pensaries pitjor de mi si et digués que he viscut tota la meva vida fora de to, i no sóc tan intel·ligent com la meva poesia? Acabo plagiant els pensaments de la gent al meu voltant que ha après la saviesa del silenci.
Creus que el formigó perpetua la violència?
I si no, vull que em diguis d'un prat on el meu monopatí s'enlairaria.
Vull saber més que el que fas per guanyar-te la vida.
Vull saber quina part de la teva vida gastes només per donar.
I si t'estimes prou per permetre't rebre, també, algunes vegades.
Vull saber si mai sagnes a través de les ferides d'altra gent?.
I si somies, de vegades, que la vida és només un globus que pots fer explotar cada cop que ho desitgis -però és una cosa que mai faries perquè no vols que mai deixi de seguir-.
Si un arbre caigués al bosc, i fossis l'únic a sentir-lo, si la seva caiguda a terra no fes cap so, dubtaries de la certesa de la teva pròpia existència, o prendries el sol a la felicitat del teu no res?
I finalment, deixa'm preguntar-te això:
Si tu i jo donéssim un passeig, i no parléssim en tot el camí, creus que ens besaríem eventualment?
No, espera. Això és preguntar massa -després de tot, és només la nostra primera cita-.
— Andrea Gibson — (traducció pròpia)