Tirada a terra, intentava demanar ajuda però no li sortia cap so, la sorra li cobria la boca. Atordida li passaven les darreres imatges viscudes, discutia amb algú... un bar... una barca... Un líquid espès relliscava per la cara, les cames immòbils i a la mà esquerra un objecte que subjectava amb les poques forces que li quedaven.
La trobà un mariner a primera hora del matí. La policia arribà uns quants minuts després. El botó daurat que subjectava a la mà, seria la prova per trobar al seu assassí.
Ostres... m'ha semblat de veritat...
ResponEliminaUn relat que esgarrifa.
El botó daurat ha fet un molt bon servei final.
Petons.
Petites pistes que porten a resoldre el crim.😉
EliminaPetonets, Xavi.
¿Es un libro? ¿O un relato tuyo? Ay, me ha dado intriga de saber qué ha pasado.
ResponEliminaUn abrazo,
Noa
La foto y el relato son de cosecha propia y es para celebrar los diez años de mi compañera Núria que nos ha puesto un reto en su blog. Aquí te dejo el enlace por si te apetece:
Eliminahttps://nurialaroca.blogspot.com/p/deu-anys-deu-mots.html
Quizás más adelante siga con la historia... ¿continuará?. 😉
Aferradetes, Noa.
Magnifico, no hacen falta mas palabras. La foto me encanta.
ResponEliminaBeso
De hecho para el reto no podia añadir más.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Petonets, Toni.
El botó daurat l'havia fabricat una empresa italiana. Aquesta firma, amb seu a Grumello del Monte, Italia, havia vengut aquest article a l’empresa Inditex. Aquesta empresa havia confeccionat, amb aquest model de botó, ni més ni menys que 15000 abrics.... Ara busca’l....
ResponEliminaLa foto de Calella, molt bona!
Aferradetes Paula!
No, no era un botó d'abric, era un botó d'una màniga d'americana. Clar que això no ho sabien més que els mossos d'aquell petit poblet mariner de tot just mil habitants, on només hi havia dues tendes de roba. I per aquí van començar les indagacions...
EliminaMoltes gràcies, Joan!
Aferradetes.
Quina foto mes maca!
ResponEliminaUn botó com a proba, està ben trobat.
Aferradetes, sa lluna!!!
Cal començar pel principi.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Acredito que seja um livro muito interessante de ler
ResponElimina.
Saudações poéticas
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Si fuera un libro... ¡quizás!.😉
EliminaAferradetes, Ricardo.
Caram , quin misteri , salluna ! . A veure si el solucionem ! ;)
ResponEliminaSalut !
Per aquí ja s'estan donant idees!.😅
EliminaAferradetes, Artur.
Buena ilustración para un libro de misterio.
ResponEliminaEse botón es la clave para encontrar el asesino.
Besos.
Es una calita con mucho encanto.
Elimina¡Gracias!.
Aferradetes, Antonia.
Per cert, abans m’he deixat de dir una dada important; la policia científica té problemes en identificar les empremtes del botó daurat. Sembla que la causa és per culpa de les empremtes de la víctima que hi ha a sobra i confonen la identificació. La policia està en un punt mort....
ResponEliminaDisculpa l’atreviment de fer d’advocat del diable... M’ha sortit així...
Aferradetes!!
Els mossos (tot i no ser molt partidaris) truquen a la científica, ha de ser una feina conjunta i saben ja que hi ha onze persones del poble que han comprat una americana darrerament. A banda també tenen unes burilles trobades a prop de la noia i que els hi lliuraran per fer proves d'ADN. Tot està en marxa, fins i tot localitzades les onze persones...
EliminaM'encanta com ho has vist, però ja saps que el repte només et permetia noranta paraules.😉
Aferradetes, Joan.
Caram, un història dura, en aquesta ocasió.
ResponEliminapodi-.
Una història del nostre dia a dia, malauradament.
EliminaAferradetes, Carles.
Quin greu que no se n'hagi sortit, per sort sembla que podran atrapar l'assassí i fer-li pagar.
ResponEliminaUn relat que podria ser la llavor de tota una novel·la de misteri. :-)
M'encanten les novel·les de misteri i com més enrevessades millor. A la vida real, no sempre és fàcil trobar a l'assassí.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
L'assassí és un aficionat del Barça que portava la segona equipació d'aquesta temporada, la daurada!!! Haha.
ResponEliminaHehehe... no hi ha res més sa que prendre-s'ho amb humor!😅
EliminaAferradetes, Risto.
Enredat al botó hi havia un cabell. Ara l'envien a fer comparacions d'ADN.
ResponEliminaTots sabem que les proves d'ADN són infal·libles... serà de l'assassí?😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Bon inici per a un relat d´intriga!!🤔 Els botons daurats ja no s'emporten gaire. Probablement pertanyin a una jaqueta creuada, com les d'abans, així que l'assassí tindrà una certa edat, propera als setanta anys, amb aires de "senyor" una mica "demodé", un mocador abocant per la butxaca, mocassins sense cordons ni caltecins, per descomptat, i una gorra de mariner sobre el cap, però de mariner d'aquells que no han manejat un vaixell a la seva vida. Per donar-se més importància, segur que va gravar les seves inicials al botó, així que la poli no crec que trigui molt a trobar-lo!!😅 I Molt bona la foto d´ambient mariner i nocturn, que sempre se m´oblida comentar-la!! 👏
ResponEliminaAferradetes detectivesques, Paula!!👀🤗😘
Doncs mira, les teves indagacions sí que tenen a veure amb el cas. El botó és del puny d'una americana i no d'un abric i pel que fa a les inicials, no t'ho puc assegurar... ja saps, secret de sumari.😅
EliminaMoltes gràcies!, encara que no ho diguis, sé que te les mires.😉
Aferradetes, Mr. Holmes. 🤭😘🤗
Y tuvo fuerzas para arrancarle algo para no dejarle sin castigo.
ResponEliminaBuen jueves Paula.
Un abrazo.
Creo que en un momento así, sacas fuerzas de donde sea y si eso no te salva la vida, al menos que se pueda hacer justícia.
EliminaAferradetes, Laura.
Déu-n'hi-do de la història que t'has muntat amb 90 paraules. I potser soc molt atrevida, però jo diria que sí que continuarà. Esperaré pacientment a veure si serà veritat.
ResponEliminaUna aferradeta, bonica!
Per aquí ja s'han donat idees per a la continuació.😅
EliminaAferradetes, nina.
Es un buen inicio para una novela, auqnue en sí mismo este pequeño relato ya da juego, ofrece la posibilidad de imaginar y de inventar, de recorrer uno mismo los caminos y eso ya es mucho. Mola la fotografía nocturna, ese negro denso aporta el suficiente misterio para rropar el texto. Un abrazo
ResponEliminaEra un reto sobre un texto de noventa palabras, poco más podía decir. Dejo a vuestra imaginación el resto.😅
EliminaAdapté un poco el texto a la foto, celebro que te guste. ¡Gracias!.
Aferradetes, Ángel.
Aquest inici es fantàstic per a una novela negra!!
ResponEliminaAferradetes
Será qüestió d'anar-hi pensant. 😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Buah! Jo que vinc de la platja...to be continued??? O què?
ResponEliminaSi ja has tornat, estàs fora de perill.🤭
EliminaNo sé si tindrà continuïtat o no...
Aferradetes, Somnis.
La foto es extraordinaria!!! Me ha encantado este post, enhorabuena amiga mía. Te mando una brisa fresca del Cantábrico hacia el Mediterráneo, espero que te llegue. Un fuerte abrazo!!!
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Germán!
EliminaMándame toda la brisa fresquita que quieras, que por aquí nos asamos.
Aferradetes.
Guau, com ja han dit, aquest text podria ser un bon inici per a una novel·la negra. Te n'has sortit molt bé, amb les paraules justes, crear aquesta història tan inquietant. Esperem que el botó daurat serveixi per a trobar l'assassí.
ResponEliminaMoltes gràcies, nina, aferradetes.
Esperem que no se'ns esgoti la imaginació i puguem acabar a temps el repte. Com has pogut llegir, n'hi ha que en tenen molta.😉
EliminaGràcies a tu, nina!.
Aferradetes de 36º...🥵
Bona tarda sa Lluna, veig que segueixes aquí, fa molt que no entro. Veig a la Carme per Instagram, em recordo de tu. Una abaçada plena de mar salada.
ResponEliminaQuina alegria veure't per aquí!.
EliminaJa saps que no tinc ni Facebook, ni Instagram, ni Twitter per això segueixo per aquest món fet a la meva mida. Em fa molta il·lusió que encara te'n recordis de mi, com jo de tots vosaltres.
Aferradetes ben fortes, M. Antònia.
Assegut al llit,
ResponEliminala calorosa nit
guardava entre els dits
aguantant-se el crit
el marc daurat
amb la darrera foto junts
sortint d'un restaurant
que els havia encantat
jurant tornar-hi
un altre cop
agafats de les mans
content com a nans.
Feia no res
que se'n havia anat
sense raons,
sense comiats,
deixant tant sols aquell retrat
amb la foto d'ells feliços
i un marc daurat
que qui sap on havien trobat.
M'agrada com ho has vist.😉
EliminaAferradetes.
És Calella de Palafrugell, oi? De nit, com el gènere negre que fas servir. El final sempre és de traca!
ResponEliminaSí, és Calella.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
quina foto tan bonica...
ResponEliminaVeig que t'has afeccionat a l'epissodi de crims!
Petonets, ben dolcets.
Sempre m'han agradat les novel·les on hi ha quelcom per descobrir.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Roser.