Envoltada d'espelmes, jeia sota la llum el cos inert de la meva àvia. Una atmosfera estranya la d'aquella cambra, amb tanta energia no feia gaire temps, on les veus i les rialles la il·luminaven a tothora, fent d'aquest espai tota la seva vida. Mentre la plorava, la seva bondat es quedà al seu rictus en forma d'una immensa pau.
Pau sí. Incomprensibles els "ja mai més", però.
ResponEliminapodi-.
La majoria encara no assolim entendre la mort.
EliminaAferradetes, Carles.
Has sabut trobar les paraules adequades per descriure una escena envoltada de tristesa. La mort d'un ésser estimat, en aquest cas una àvia, sempre és un fet dolorós. Segur que sí, que era una persona molt bondadosa, i això sempre es nota, se sap, i és el que queda en el record dels qui l'estimaven.
ResponEliminaMoltes gràcies, preciosa.
Aferradetes.
És un record que no se m'ha oblidat mai.
EliminaEl fet de què va ser l'única àvia que vaig conèixer, fa que encara l'estimi.
Gràcies a tu, nina!.
Aferradetes.
Una hora trista ,que sempre arriba.
ResponEliminaUna abraçada !
Malauradament ens arriba a tots.
EliminaAferradetes, Artur.
Els que se'n van mostren la seva pau interior, per manifestar que se n'han anat tranquils.
ResponEliminaMolt ben reflectit.
Aferradetes, sa lluna!!!
Així és!. Només n'he pogut veure a tres, l'àvia, la mare i el pare. El tres tenien un aspecte molt paregut quan els va arribar l'hora, se'ls veia tranquils.
EliminaAferradetes, Alfred.
La foto es muy bonita y el relato es una maravilla. Una entrada preciosa Paula.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Fernando.
Un moment difícil malgrat que el seu rictus bondadós suavitzés el record posterior.
ResponEliminaAferradetes
Crec que en el moment, veure-la tan tranquila em va ajudar a mi.
EliminaAferradetes, Josep.
Me ha gustado y recordado algo.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias, Toni!.
EliminaBesos
Ara sembla que la llum trista de les espelmes ho domina tot, però segur que ben aviat l'altra llum (la de les rialles) tornarà per a il·luminar el record.
ResponEliminaEl record de la meva àvia és molt dolç, tal com era ella.
EliminaAferradetes, Mac.
Bellas palabras que describen un tiempo que se detiene, un instante leve y doloroso. Abrazos
ResponEliminaEse instante se queda grabado para siempre en la memoria.
EliminaAferradetes, Ángel.
Tant si és vivència com si és ficció, molt emotiu, sa lluna, i amb molta llum.
ResponEliminaAferradetes i una bona fresca!
És vivència que ha quedat marcada en el record... tenia tretze anys quan va morir.
EliminaAferradetes, nina.
A on van els que ja no hi són?
ResponEliminaNo ha tornat mai ningú per explicar-ho.
Petons.
Tampoc ho sé, tot i que m'agradaria.
EliminaPetonets, Xavi.
Una gran pérdida para la familia. Seguro que ha dejado bellos recuerdos entre sus amigos y familiares.
ResponEliminaBesos.
Los abuelos siempre son un gran pérdida, para los hijos y para los nietos.
EliminaAferradetes, Antonia.
Buaaaa, sempre més enyoraré la pau i la bondat de la meva àvia.
ResponEliminaSegurament serà així, per sempre més.
EliminaAferradetes, Somnis.
Un relat que diu molt de tu, en la línia dels que sempre ens regales...
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltes vegades no cal explicar com som, les paraules, els fets i també els silencis parlen per noltros.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Preciós! Et superes a cada relat.
ResponEliminaLa pau que emeten les persones té un efecte durador en les aue les han estimat.
Aferradetes de pau, bonica!
Un efecte durador i guaridor, diria jo.
EliminaMoltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes de pau.
Pidamos que estén en la Luz y que nos sigan ayudando siempre... Ojala fuera así...
ResponEliminaUn abrazo
Yo si sé que siempre está conmigo... será que sigo hablándole.
EliminaAferradetes, amic.
Molt emotiu relat. Es veu que vas tenir una relació molt bonica amb la teva àvia. El seu record et segueix transmetent pau. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaVaig poder gaudir d'ella fins als tretze anys i em va marcar molt.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
No m'agrada de veure els morts, i no sé com seria un rictus de pau...
ResponEliminaA mi tampoc, no m'ha agradat mai, però quan es mor una persona que està molt unida a tu, pots veure aquesta pau amb què se'n va, és com una llum que no veus en altres fets.
EliminaAferradetes, Helena.
S’anava apagant aquella llum
ResponEliminaque des de petits ens indicava
el camí a seguir,
havia estat la guia silenciosa,
marcant on havíem
de deixar la nostra petjada,
fent del seu exemple
la nostra vida,
de la seva veu
les nostres paraules,
la seva empremta
ens havia marcat per sempre,
deixant-nos triar
els vorals del que havíem de fer.
Emotiu poema.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
En aquest tendre recort hi molta més llum que ombra...
ResponEliminaPetonts, bonica.
Ben segura que així és.
EliminaAferradetes, nina.
Preparada per al viatge. Pau i amor.
ResponEliminaAixí és... pau i amor.
EliminaAferradetes, Xavier.