Arribat el dia, sense pensar-s'ho més, allargà la mà i s'endinsà cap al camí. Van desaparèixer els sorolls, ja no sentia les veus dels nens jugant, ni el run-run del veí engegant la moto. Un gran silenci va envair el lloc, estava alerta encara que no tenia por. Hi podia veure, malgrat no hi havia cap llum. Caminava sense trobar-se amb ningú, fins que en arribar a un revolt, es girà cap al principi del camí i es trobà que per dins no es reflectia res en l'espill que li havia permès l'entrada... Ara es trobava sola de veritat.
La foto con el desenfoque refleja muy bien la atmósfera del relato. Muy buena entrada Paula, un abrazo
ResponElimina¡Muchas gracias, Fernando!
EliminaAferradetes.
Malgrat que, vist des de fora, el món reflectit per un mirall sembla idèntic al nostre de fet no ho és, és ben bé al revés. Tant de bo que la teva protagonista sigui a temps de tornar enrere.
ResponEliminaUn relat inquietant i la fotografia no pot ser més adient. Felicitats!!
Tens raó, la part dreta del mirall és la nostra esquerra.😉
EliminaÉs decisió seva saber què vol fer.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Acredito que seja um bom livro de ler
ResponEliminaCumprimentos poéticos
Qui sap!... ho seria si fos un llibre?.
EliminaMoltes gràcies, Ricardo!
Aferradetes.
A veure si pot tornar a trobar la sortida, com l'Alícia !.
ResponEliminaMisteriós relat ;)
Salut !.
Està per veure... en una propera entrada?🤷♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Boníssima la fotografía per aquest relat: inquietant i profund a la vegada.
ResponEliminaUn gran aplaudiment, Paula… amb aferradeta al final.
Ei que ara m'ha reconegut!
EliminaFarem una festa! 😀😀
Què bé que ens puguem veure les cares!. No sé si fer festa, no sigui que ens ho facin mal bé un altre cop. Millor que quedi entre tu i jo.😅🎉🥂
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes dolcetes, nina.
Sempre saps lligar fotografia i relat.
ResponEliminaSempre ho faig tan bé com sé, gràcies!.
EliminaAferradetes, Xavier.
Me encantan esas historias de espejos, tienen un morbo tremendo.
ResponEliminaMe gusta esa foto.
Besos
Espero haber cumplido las expectativas.😅
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Inquietante... ¿Encontrará la puerta de salida o no querrá salir más?
ResponEliminaBesitos de anís
Pueden suceder las dos cosas en el punto donde lo dejé.
Elimina¡Gracias!.
Besos, Sara.
Ostres...
ResponEliminaAixò és post mortem?
Jo...
Petons.
Podria semblar-ho però no era la meva intenció.
EliminaPetonets, Xavi.
Faig la meva modesta aportació a l’espill (un xic menys dramàtic):
ResponEliminaTota la boira que prenc amb la mà
és l’espai que ocupen les certeses
que fan creure’m com sóc.
No em pertany saber si l’espill
reflexa la mirada sincera,
la raó i desraó maduren com el fruit.
El temps torneja les formes,
la perspectiva oxida el fingiment.
Els anys teixeixen el llenguatge
que pas a pas deixo pel camí
on dibuixo el propi paisatge
modelat als desitjos i mesures.
Aferradetes Paula!
Una boníssima aportació, Joan. Gràcies!.😉
EliminaEspero que la Núria se'n faci ressò.
Aferradetes.
Un poema preciós, quins versos tan ben escrits.
EliminaEn prenc nota, moltes gràcies, Joan!
Moltes gràcies a tu, Núria!
EliminaSembla que aquest camí no té tornada.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
O potser faci un gir inesperat la història, com els que fas tu als teus relats.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Buena imagen y buen texto, amiga... Ay, los espejos y sus misterios...
ResponEliminaUn abrazo
No sólo los espejos están llenos de misterios, cualquier objeto puede ser "víctima" de ellos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Em recordes Alícia entrant al País de les Meravelles!
ResponEliminaGairebé tal qual!😉
EliminaAferradetes, nina.
Genial història i fotografia, que bé que ho has sabut conjuntar.
ResponEliminaMalgrat com n'és d'inquietant el text té aquest altre punt de mirar endins per trobar el camí, i segur que el trobarà. Tornar enrere, agafar una altra sortida? Un misteri per a resoldre.
Moltes gràcies per la teva aportació, nina.
Aferradetes, Paula.
Has sabut molt bé com interpretar-ho.
EliminaEl misteri ha quedat en l'aire en el moment just.😉
Gràcies a tu!.
Aferradetes, nina.
Espero que encuente una buena salida.
ResponEliminaTanto por el texto como por la fotografía es unas de las más buenas de tus entradas.
Feliz fin de semana. Besos.
Celebro que te guste tanto como para elevarla a la más buena.😉
EliminaLa salida siempre está en ella misma.
¡Muchas gracias!
Besos, Antonia.
Uau...quina emoció de camí...hi vull anar.
ResponEliminaJa tens una de les parts importants, hi vols anar... ara només et queda allargar la mà.😉
EliminaAferradetes, Somnis.
I mira que ha arribat a perdre temps molta gent davant d'un mirall... Cal?
ResponEliminaDepèn sempre del que cerques.😉
EliminaAferradetes, Risto.
El mirall segur que era màgic. Ens reflecteix com som o com voldriem ser?
ResponEliminaM'ha recordat un conte infantil d'una nena que entra dins d'un quadre de Monet...La foto preciosa.
Cert, aquest mirall tenia moltes possibilitats.😉
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Bon relat d'intriga amb un to d'inquietant malson sobre un espill que, al contrari dels altres, no reflecteix la imatge de la persona que s'hi mira, sinó el seu interior. Un espill de l'autoconeixement, tan necessari com dolorós de vegades. Aferradetes reflexives, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaM'agrada veure que uns quants heu vist el relat de la mateixa manera, una mirada cap a l'interior.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Estava tant cansat,
ResponEliminano parava d'estudiar
partitures i practicar
fins deixar lluentes
totes les tecles del piano.
Esgotat,
li queia sobre el teclat
un insensible i pesat cap.
No podia més
i s'ha anava derrotant.
flaquejaven les forces
i la voluntat desfeta
li deia que dormis.
Tot i que no volia
poc a poc va anar caient
com un bell dorment
deixant-se anar
per un camí de somni fet.
sense adonar-se'n que el reflex
del vell espill
on es mirava tècnica
i velocitat,
hi era ell tocant
sense desmai
esperant que el descans
li anés be.
continuava el reflex tocant
dins del mirall, dins de l'espill.
Com en un malson... se m'han posat els pèls de punta.
ResponEliminaMoltes gràcies!... aferradetes.