14 de juliol 2022

10 Anys, 10 Mots : ESPiLL

 

Arribat el dia, sense pensar-s'ho més, allargà la mà i s'endinsà cap al camí. Van desaparèixer els sorolls, ja no sentia les veus dels nens jugant, ni el run-run del veí engegant la moto. Un gran silenci va envair el lloc, estava alerta encara que no tenia por.  Hi podia veure, malgrat no hi havia cap llum. Caminava sense trobar-se amb ningú, fins que en arribar a un revolt, es girà cap al principi del camí i es trobà que per dins no es reflectia res en l'espill que li havia permès l'entrada... Ara es trobava sola de veritat.

43 comentaris :

  1. La foto con el desenfoque refleja muy bien la atmósfera del relato. Muy buena entrada Paula, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Fernando!

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Malgrat que, vist des de fora, el món reflectit per un mirall sembla idèntic al nostre de fet no ho és, és ben bé al revés. Tant de bo que la teva protagonista sigui a temps de tornar enrere.

    Un relat inquietant i la fotografia no pot ser més adient. Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, la part dreta del mirall és la nostra esquerra.😉
      És decisió seva saber què vol fer.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Acredito que seja um bom livro de ler
    Cumprimentos poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap!... ho seria si fos un llibre?.

      Moltes gràcies, Ricardo!
      Aferradetes.

      Elimina
  4. A veure si pot tornar a trobar la sortida, com l'Alícia !.
    Misteriós relat ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està per veure... en una propera entrada?🤷‍♀️
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. Anònim14.7.22

    Boníssima la fotografía per aquest relat: inquietant i profund a la vegada.
    Un gran aplaudiment, Paula… amb aferradeta al final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei que ara m'ha reconegut!
      Farem una festa! 😀😀

      Elimina
    2. Què bé que ens puguem veure les cares!. No sé si fer festa, no sigui que ens ho facin mal bé un altre cop. Millor que quedi entre tu i jo.😅🎉🥂

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes dolcetes, nina.

      Elimina
  6. Sempre saps lligar fotografia i relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ho faig tan bé com sé, gràcies!.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  7. Me encantan esas historias de espejos, tienen un morbo tremendo.
    Me gusta esa foto.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero haber cumplido las expectativas.😅

      ¡Muchas gracias!
      Besos

      Elimina
  8. Inquietante... ¿Encontrará la puerta de salida o no querrá salir más?
    Besitos de anís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pueden suceder las dos cosas en el punto donde lo dejé.
      ¡Gracias!.

      Besos, Sara.

      Elimina
  9. Ostres...
    Això és post mortem?

    Jo...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria semblar-ho però no era la meva intenció.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Faig la meva modesta aportació a l’espill (un xic menys dramàtic):

    Tota la boira que prenc amb la mà
    és l’espai que ocupen les certeses
    que fan creure’m com sóc.
    No em pertany saber si l’espill
    reflexa la mirada sincera,
    la raó i desraó maduren com el fruit.
    El temps torneja les formes,
    la perspectiva oxida el fingiment.
    Els anys teixeixen el llenguatge
    que pas a pas deixo pel camí
    on dibuixo el propi paisatge
    modelat als desitjos i mesures.

    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una boníssima aportació, Joan. Gràcies!.😉
      Espero que la Núria se'n faci ressò.

      Aferradetes.

      Elimina
    2. Anònim15.7.22

      Un poema preciós, quins versos tan ben escrits.
      En prenc nota, moltes gràcies, Joan!

      Elimina
    3. Moltes gràcies a tu, Núria!

      Elimina
  11. Sembla que aquest camí no té tornada.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser faci un gir inesperat la història, com els que fas tu als teus relats.😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  12. Buena imagen y buen texto, amiga... Ay, los espejos y sus misterios...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sólo los espejos están llenos de misterios, cualquier objeto puede ser "víctima" de ellos.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. Em recordes Alícia entrant al País de les Meravelles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé tal qual!😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. Anònim15.7.22

    Genial història i fotografia, que bé que ho has sabut conjuntar.
    Malgrat com n'és d'inquietant el text té aquest altre punt de mirar endins per trobar el camí, i segur que el trobarà. Tornar enrere, agafar una altra sortida? Un misteri per a resoldre.

    Moltes gràcies per la teva aportació, nina.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has sabut molt bé com interpretar-ho.
      El misteri ha quedat en l'aire en el moment just.😉

      Gràcies a tu!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  15. Espero que encuente una buena salida.
    Tanto por el texto como por la fotografía es unas de las más buenas de tus entradas.
    Feliz fin de semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste tanto como para elevarla a la más buena.😉
      La salida siempre está en ella misma.

      ¡Muchas gracias!
      Besos, Antonia.

      Elimina
  16. Uau...quina emoció de camí...hi vull anar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens una de les parts importants, hi vols anar... ara només et queda allargar la mà.😉

      Aferradetes, Somnis.

      Elimina
  17. I mira que ha arribat a perdre temps molta gent davant d'un mirall... Cal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn sempre del que cerques.😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  18. El mirall segur que era màgic. Ens reflecteix com som o com voldriem ser?
    M'ha recordat un conte infantil d'una nena que entra dins d'un quadre de Monet...La foto preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, aquest mirall tenia moltes possibilitats.😉

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. Bon relat d'intriga amb un to d'inquietant malson sobre un espill que, al contrari dels altres, no reflecteix la imatge de la persona que s'hi mira, sinó el seu interior. Un espill de l'autoconeixement, tan necessari com dolorós de vegades. Aferradetes reflexives, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada veure que uns quants heu vist el relat de la mateixa manera, una mirada cap a l'interior.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Estava tant cansat,
    no parava d'estudiar
    partitures i practicar
    fins deixar lluentes
    totes les tecles del piano.
    Esgotat,
    li queia sobre el teclat
    un insensible i pesat cap.
    No podia més
    i s'ha anava derrotant.
    flaquejaven les forces
    i la voluntat desfeta
    li deia que dormis.
    Tot i que no volia
    poc a poc va anar caient
    com un bell dorment
    deixant-se anar
    per un camí de somni fet.
    sense adonar-se'n que el reflex
    del vell espill
    on es mirava tècnica
    i velocitat,
    hi era ell tocant
    sense desmai
    esperant que el descans
    li anés be.
    continuava el reflex tocant
    dins del mirall, dins de l'espill.

    ResponElimina
  21. Com en un malson... se m'han posat els pèls de punta.

    Moltes gràcies!... aferradetes.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!