30 de juliol 2022

10 Anys, 10 Mots : OMBRES

 

Quina és la diferència entre llum i ombra?. No són conceptes oposats. La foscor és l'absència de llum i l'ombra la diferència entre les intensitats de la llum. Amb els patrons, les línies i els ritmes que les ombres dibuixen, puc atraure la mirada i cridar l'atenció de tots vosaltres.


40 comentaris :

  1. Les bones històries s'expliquen així, amb el joc de la llum i de les ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha ombres on hi ha llum.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  2. Inspirat apòleg.
    Aferradetes, Paula (i bon cap de setmana).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia que miréssiu la foto.🤭

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  3. En saps molt de jugar amb les ombres. Les teves imatges ens ho diuen cada dia.
    I sí que crides la nostra atenció, sí! en aquesta fotografia, la figura més fosca, és precisament la que ens intriga i la que ens crida la mirada.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va cridar l'atenció i es veu que a la meva càmera també.😉

      Moltes gràcies, nina!
      Aferradetes de diumenge.

      Elimina
  4. Absolutament d'acord, les ombres són una part molt important de la llum.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu ho saps molt bé!.😉

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. Ho has fet, aquí estem atenent amb interès, la teva crida.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant, donar una mica de protagonisme a la foto, no està gens malament. És que sent molt sola i també és filla meva.🤭

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  6. Les ombres, com els grisos, ni ha per a tots els gustos ;)
    Abraçades !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no tot és blanc o negre.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  7. Cuando dibujaba en blanco y negro jugaba mucho con eso. Los dibujantes en B&N naturalmente hacen ver grises en esos dibujos, pero solo es una ilusión que resulta de intercalar líneas de blanco y negro mas o menos juntas.
    Es tan fácil engañar al cerebro a través de los ojos...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me da no se qué leer ese "Cuando dibujaba...", en pasado.
      Por lo que cuentas, tenemos en los ojos a un traidor.😅

      Besos, Toni.

      Elimina
  8. De les ombres
    de la nit que m’envolten,
    només sobresurt
    el blanc dels ulls.
    Però tot i això
    tu n’ets aliena
    i gaudeixes del teu món,
    tant allunyat del meu.
    Foragito els negres núvols
    que m’omplen d’ombres
    i et desitjo
    un bon viatge lluny
    de la meva estimació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no...

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  9. No sé si tinc fotofòbia o quelcom similar.
    Cada cop m'agraden més les ombres.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi ja m'agraden des de petita.
      Ens ho hauríem de fer mirar? 🤦‍♀️

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Y que bien sabes mirar esos patrones que luz y la sombra dibujan. Descansaba.
    Buen domingo Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Feliz descanso.
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  11. I ho has fet molt bé, de fer-nos desviar l'atenció. Una fotografia molt bonica, amb la seva llum i aquesta ombra que li dona un toc de misteri i de bellesa. I m'agrada molt com has explicat que llum i ombra no són oposats, una i altra es complementen.

    Moltes gràcies nina per una nova participació. Cada cop te'n falten menys ;)
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com he dit abans, de tant en tant, cal donar-li certa importància a les fotos. Com passa amb les paraules, també són filles meves.😉

      Porto dos dies estancada, espero reprendre el ritme aviat.😅
      Gràcies a tu, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Curiosa foto, de vegades una mica d'ombra fa que massa claror ens enlluerni...La foto fa sensació de recolliment!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estava esperant un tren... sol sí que hi era, no sé si recollit.🤷‍♀️

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  13. Anònim1.8.22

    Sombras, ese claroscuro (o chiaroscuro en italiano, que suena más seductor) que incita (y a veces excita) el recuerdo y la imaginación.... como en este fragmento de una bellísima canción de Paloma San Basilio

    Sombras, que nublan mis sentidos
    Y que no dejan de gritar tu nombre sin cesar.
    Sombras que sombras,
    Sombras, no puedo olvidar.

    Sombras, sombras de tu piel dorada
    Susurro de tu voz amada
    Que me hacen llorar.

    Sombras, que nublan mis sentidos
    Y que no dejan de gritar tu nombre sin cesar.

    Sombras, sombras de tu piel dorada
    Susurro de tu voz amada que me hacen llorar.

    Sombras que nublan mis sentidos
    Y que no dejan de gritar tu nombre sin cesar.

    Salluneta, y como muy certeramente has expuesto, la diferencia de intensidad de la luz, es la que nos hace ver estos claroscuros, o sombras, como prefieras llamarlo, tal como la vida misma, las diferencias de intensidades marcan todo, desde sentimientos y emociones hasta colores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. 🎵 Sombras, solamente sombras.
      Huellas y recuerdos de este gran amor 🎵
      Magnífica cançó que em regales avui.

      Tens raó quan dius que les diferents intensitats ho marquen absolutament tot. Per això mateix, il chiaroscuro è molto importante.

      Agraïda, com sempre.
      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  14. Llums i ombres són les dues cares de la mateixa moneda, amb la particularitat que aquesta moneda sol caure de cant la majoria de vegades, afortunadament. Llums i ombres també a l'estació del tren, amb factor humà estratègicament integrat a la composició. Enhorabona i aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot nosaltres estem fets de llum i ombres (malgrat que les ombres, gairebé sempre, les amaguem).

      Moltes gràcies, Alfons!
      Aferradetes cap allà.😘🤗

      Elimina
  15. La foto con el texto es todo un tratado sobre luces y sombras. Magnifica.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Fernando!.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. A luz e a sobra são "casados" e totalmente fiéis. Não conseguem viver um sem o outro.
    .
    Feliz semana… abraço poético
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, com en un matrimoni.😉

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  17. Ese contraste entre luz y sombras quedan maravillosos en tu fotografía. Queda muy bien en esa edición en blanco y negro.
    Feliz mes de agosto. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  18. Boa noite. Gostei muito do seu Blogger e quem sabe não podemos um seguir o Blogger do outro? A foto ficou maravilhosa. As vezes gosto de fotos de reflexos nas águas m

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert, els reflexos a l'aigua són molt bonics.
      Serà un plaer visitar el teu blog.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes.

      Elimina
  19. Les llums projecten ombres i les ombres fan destacar la llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una barreja de tot.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  20. Els clarobscurs entre el blanc i negre és el que jo busco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tot és blanc o negre.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!