Retorn per aquells camins
que un temps vaig deixar,
una troca de pensaments
van i venen pel meu cap,
em tremola la veu
i no en sóc capaç
d'exhalar ni un sol mot.
Tot se'm fa silenci.
[Agost ~ 2022]
Retorn per aquells camins
que un temps vaig deixar,
una troca de pensaments
van i venen pel meu cap,
em tremola la veu
i no en sóc capaç
d'exhalar ni un sol mot.
Tot se'm fa silenci.
[Agost ~ 2022]
Tornar a llocs com aquests, en que hi han tants records i vivències, no és qualsevol cosa !.
ResponEliminaAbraçades ;)
De vegades et deixa sense paraules.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Camins que s'estrenye, però encara hi ha pas.
ResponEliminaMentre hi passi l'home, tot i que sigui justet, justet, ja va bé.
EliminaAferradetes, Xavier
La teva sensibilitat et permet escriure poemes tan bonics com aquest.
ResponEliminaEm sembla que molts anem per camins semblants.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi!.
EliminaPetonets.
En l’anterior entrada hauries preferit que haguéssim comentat la fotografia (sempre m’hi fixo), avui et parlo d’aquesta: bon punt de fuga, una bona escala de grisos, inclús molt idònia al preciós poema, diríem que la imatge també és poètica.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Sempre busco una certa relació entre imatge i text, com fas tu també.😉
EliminaMolt agraïda pel teu comentari.
Aferradetes. Joan.
Hi ha camins de la vida que hem deixat i als que no podrem tornar mai, però també n'hi ha que ens donen una segona oportunitat i ens deixen tornar a passar-hi. Pot ser que ho hàgim de fer en silenci perquè la intensitat dels records no ens permeti dir res, però, així i tot, ho hem d'aprofitar.
ResponEliminaUn poema molt ben trobat. M'agrada!
Hi ha camins, on els records et treuen les paraules.
EliminaMoltes gràcies, Mac!
Aferradetes.
Hi ha camins i llocs que sempre ens conduiran a moments i records de la nostra vida que tenim gravats ben endins, i no és fàcil oblidar-se'n. Se'ns talla l'alè, ens quedem sense paraules, però tu les has sabut trobar molt bé.
ResponEliminaLa imatge també és molt significativa.
Moltes gràcies nina, aferradetes.
Ho has dit molt bé, hi ha llocs que se'ns queden ben gravats i que, per molt de temps que passi, no els oblidem.
EliminaGràcies a tu!.
Aferradetes, bonica.
Hi ha retorns que són ben difícils!
ResponEliminaEl poema té molt de sentiment. M'agrada molt.
Aferradetes, Paula!
N'hi ha tan difícils que se'ns talla la veu.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
La combinación de foto y poema es estupenda.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Fernando.
Hay caminos que nos conducen a los recuerdos, hay caminos que nos llevan a la nostalgia, hay caminos que nos quedan mudos y nuestra mente va divagando mientras vamos caminando.
ResponEliminaMe ha encantado esta entrada.
Besos enormes.
Pensamientos que van y vienen, enredados como una madeja.
Elimina¡Muchas gracias, María!
Besos.
lindo
ResponEliminaBeso
¡Gracias, Toni!
EliminaBesos
aquests camins ens recorden i fan aflorar, mil sentiments, personals o compartits, però ens permeten sempre indicar-nos que allò nostre és avançar
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Per avançar sempre és bo saber d'on venim.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
M'encanten les teves reflexions curtes, directes i plenes de sentit. I a més a més, acompanyadas de meravelloses imatges. Enhorabona.
ResponEliminaAferradetes
Agraïda per les teves paraules.
EliminaAferradetes, Josep.
Volver a pasear por lugares en los que nos dejamos parte del alma, hace años, nos lleva al silencio...
ResponEliminaUn abrazo, Lluna
Es como volver a recuperar esa parte de tu alma.
EliminaAferradetes, amic.
Era ya hora de recorrerlos de nuevo y a revivar los bellos recuerdos de años atrás.
ResponEliminaBesos.
Los años, como los recuerdos, nos llevan a ello.
EliminaBesos, Antonia.
"Camins que ara s'esvaeixen
ResponEliminacamins que hem de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són."
M'has fet pensar amb els camins del Sopa de Cabra.
Petonets, bonica.
Tens raó, bonica cançó de Sopa de Cabra.
EliminaGràcies per portar-la fins aquí!.
Aferradetes, Roser.
Regresar a caminos pasados, provoca sentimientos muy intensos y contradictorios.
ResponEliminaBesitos.
Algunos bellos, otros demasiado dolorosos.
EliminaBesitos, Sara.
No se't fa tot silenci, tens la poesia!
ResponEliminaEn aquest estat, tot se'm fa silenci... més tard neix el poema.
EliminaAferradetes, nina.
Com deien Machado i Kavafis, la vida és el camí. Només cal demanar que sigui llarg i sinuós, com el de la teva fotografia, amb boniques imatges i poemes com els teus a la tornada de cada corba, abans de posar l'àncora definitiva a la nostra Ítaca particular. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaNo és gens fàcil el camí, però les poques alegries que ens dóna el fan bell. Què ens sigui llarg i digne.
EliminaAferradetes festives, Alfons.😘🤗