02 d’agost 2022

10 Anys, 10 Mots : CAMiNS


Retorn per aquells camins

que un temps vaig deixar,

una troca de pensaments

van i venen pel meu cap,

em tremola la veu 

i no en sóc capaç 

d'exhalar ni un sol mot.

Tot se'm fa silenci.

[Agost ~ 2022]

36 comentaris :

  1. Tornar a llocs com aquests, en que hi han tants records i vivències, no és qualsevol cosa !.
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades et deixa sense paraules.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  2. Camins que s'estrenye, però encara hi ha pas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre hi passi l'home, tot i que sigui justet, justet, ja va bé.

      Aferradetes, Xavier

      Elimina
  3. La teva sensibilitat et permet escriure poemes tan bonics com aquest.
    Em sembla que molts anem per camins semblants.
    Petons.

    ResponElimina
  4. En l’anterior entrada hauries preferit que haguéssim comentat la fotografia (sempre m’hi fixo), avui et parlo d’aquesta: bon punt de fuga, una bona escala de grisos, inclús molt idònia al preciós poema, diríem que la imatge també és poètica.
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre busco una certa relació entre imatge i text, com fas tu també.😉
      Molt agraïda pel teu comentari.

      Aferradetes. Joan.

      Elimina
  5. Hi ha camins de la vida que hem deixat i als que no podrem tornar mai, però també n'hi ha que ens donen una segona oportunitat i ens deixen tornar a passar-hi. Pot ser que ho hàgim de fer en silenci perquè la intensitat dels records no ens permeti dir res, però, així i tot, ho hem d'aprofitar. 
    Un poema molt ben trobat. M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha camins, on els records et treuen les paraules.

      Moltes gràcies, Mac!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Anònim2.8.22

    Hi ha camins i llocs que sempre ens conduiran a moments i records de la nostra vida que tenim gravats ben endins, i no és fàcil oblidar-se'n. Se'ns talla l'alè, ens quedem sense paraules, però tu les has sabut trobar molt bé.
    La imatge també és molt significativa.

    Moltes gràcies nina, aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has dit molt bé, hi ha llocs que se'ns queden ben gravats i que, per molt de temps que passi, no els oblidem.

      Gràcies a tu!.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  7. Anònim2.8.22

    Hi ha retorns que són ben difícils!
    El poema té molt de sentiment. M'agrada molt.

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha tan difícils que se'ns talla la veu.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  8. La combinación de foto y poema es estupenda.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  9. Hay caminos que nos conducen a los recuerdos, hay caminos que nos llevan a la nostalgia, hay caminos que nos quedan mudos y nuestra mente va divagando mientras vamos caminando.

    Me ha encantado esta entrada.

    Besos enormes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensamientos que van y vienen, enredados como una madeja.

      ¡Muchas gracias, María!
      Besos.

      Elimina
  10. aquests camins ens recorden i fan aflorar, mil sentiments, personals o compartits, però ens permeten sempre indicar-nos que allò nostre és avançar

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per avançar sempre és bo saber d'on venim.😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  11. M'encanten les teves reflexions curtes, directes i plenes de sentit. I a més a més, acompanyadas de meravelloses imatges. Enhorabona.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraïda per les teves paraules.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  12. Volver a pasear por lugares en los que nos dejamos parte del alma, hace años, nos lleva al silencio...
    Un abrazo, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es como volver a recuperar esa parte de tu alma.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. Era ya hora de recorrerlos de nuevo y a revivar los bellos recuerdos de años atrás.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los años, como los recuerdos, nos llevan a ello.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  14. "Camins que ara s'esvaeixen
    camins que hem de fer sols
    camins vora les estrelles
    camins que ara no hi són."

    M'has fet pensar amb els camins del Sopa de Cabra.
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, bonica cançó de Sopa de Cabra.
      Gràcies per portar-la fins aquí!.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  15. Regresar a caminos pasados, provoca sentimientos muy intensos y contradictorios.
    Besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunos bellos, otros demasiado dolorosos.

      Besitos, Sara.

      Elimina
  16. No se't fa tot silenci, tens la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest estat, tot se'm fa silenci... més tard neix el poema.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  17. Com deien Machado i Kavafis, la vida és el camí. Només cal demanar que sigui llarg i sinuós, com el de la teva fotografia, amb boniques imatges i poemes com els teus a la tornada de cada corba, abans de posar l'àncora definitiva a la nostra Ítaca particular. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és gens fàcil el camí, però les poques alegries que ens dóna el fan bell. Què ens sigui llarg i digne.

      Aferradetes festives, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!