22 d’agost 2022

Any ~ 2100

Relats d'estiu de la Carme ~ Agost 2022

En aquell espai s'hi trobaven un grup d'alumnes, encapçalat per una professora entrada en anys. Avui tenien com a tasca revisar unes imatges de mitjans del segle XX a principis del XXI.  Com de costum, el silenci era expectant i amb el primer "clic" aparegué la primera.

- Quin blau més impactant!-, van dir més de dos.

- És un poblet del Nord, malauradament sense habitants-, contestà la profe, convidant-los a dir més coses.

- La teulada és estranya, oi?, vull dir que ara totes són planes i amb panells solars.

- Ben vist, en aquell temps la majoria de teulades tenien forma de triangle i gairebé ni sabien que era un panell solar. I aquest aparell de la finestra, què diríeu què és?

- Un pal pels ocells-, va dir un.

- Ni m'hi havia fixat!-, contestà un altre.

- És una antena-, digué la profe.

- Una an... què?

- Una antena per un televisor-, replicà la profe.

- Ah, ja sé, per connectar-se amb la gent d'altres planetes!.

- No, i ara!.  Aquesta antena anava enganxada a una caixa, anomenada televisió, per on s'emetien diverses programacions. A principis del XXI, gairebé amb continguts poc educatius i amb molta publicitat entre i entre, era una manera d'aborrallonar a la societat i tenir-la sense pensar. Sortosament aquests aparells han desaparegut de les nostres vides... I ara, agafeu els vostres ordinadors, busqueu la imatge i després de llegir tota la informació i reflexionar-hi, em feu una redacció amb els punts que trobeu més interessants, també podeu fer-hi un dibuix, com més us plagui. Va, què és per avui!.

36 comentaris :

  1. Moltes gràcies, Paula! Molt bon relat!

    Desgraciadament si mai acaba desapareixent la televisió, serà perquè hi haurà un altre mitjà més eficaç per aborrallonar la societat, però de moment ja estaria bé que desaparegués. Jo no la trobaria pas a faltar gens.

    Aferradetes de segle XXII

    Ben imaginatiu i ben divertit el teu relat futurista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vegada que vaig entrar a urgències ben fotuda, el metge que en va atendre em va dir "Usted señora lo que tiene que hacer es poner la tele y entretenerse un rato"... Com pots suposar en aquells moments no tenia ni forces per contestar-li, però em van quedar ben gravades les seves paraules, mai vaig poder averiguar quin metge estava d'urgències.😞
      Sempre hi haurà mitjans que vulguin aborrallonar-nos, per això ha de ser més crítica la manera de veure les coses, vinguin d'on vinguin.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes amb futur.

      Elimina
    2. Hi ha metges que no mereixen ser-ho... mare meva!

      Elimina
    3. Tot i haver passat uns anys, tinc la seva cara ben gravada.😤

      Elimina
  2. Canviar la televisió per la reflexió no és mai mala cosa. Sembla que al futur no tot està perdut. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber ser crítica mitjançant la reflexió, mai serà una mala opció.😉

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Les properes generacions no coneixeran res de la nostra. Quin desastre!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si millor o pitjor, però les generacions futures viuran una altra realitat.

      Aferradetes, Josep.🤗

      Elimina
  4. No sé, no sé....també deien que la radio faria el mateix camí.... i penso que no serà així ! o al menys sortiran noves maneres de fer, altres tecnologies....però la comunicació no ens faltarà mai, crec jo.
    Una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que sí, que mai ens mancarà la comunicació... però serà millor o anirà lligada als poders?.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. Si nos durmiéramos ahora y nos despertáramos al cabo de cien años, no sabríamos desenvolvernos por la vida.
    Que tengas una buena semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos daría un patatús y volveríamos a dormirnos.🤭

      Besos, Antonia.

      Elimina
  6. Pero... ¿que íbamos a hacer sin la caja tonta?

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Uy, la cantidad de cosas que podría enumerarte!.😉

      Besos, Toni.

      Elimina
  7. Bueno, ya sabes que yo soy muy selecto, y estas cosas no me afectan. Solo veo los documentales de la dos... Ja,ja,ja...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Cuidado que esos también enganchan!.😂

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  8. Els nois d'ara no llegeixen.
    Només consumeixen pantalles i pantalles.
    En un parell de generacions potser no sabran pensar.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensar: Reflexió realitzada amb cura i dirigida cap un fi.
      No sé si consumir pantalles té aquest efecte.🤔

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. La foto con ese tono es muy impactante y el relato buenísimo, la que no que no ha cambiado es la profesora...jejeje
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. En esta ocasión la preciosa foto no es mía, es de Carmen.
      Las buenas profesoras siempre dejan huella.😉

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  10. Joan Millet23.8.22

    Una descriptiva foto que fa d’accés a un relat prou reflexiu.
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto és de la Carme, que ens ha fet una proposta sobre la foto.😉

      Moltes gràcies, Joan.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Anònim23.8.22

    M'agrada aquesta professora, fa preguntes, convida a fer una reflexió, a remarcar allò més interessant... és el que fa falta a la societat.
    Si per mi fos la tele no la trobaria a faltar gens, me la miro molt molt poc, i per veure segons quina programació no em perdo res de l'altre món.

    Molt ben trobat aquest text, nina!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la ensenyança ha de ser així, si no volem que els nens es converteixin en robots. Sempre hi haurà coses que "distreguin" massa i que els influeixin a no pensar.🤔

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. Enganchados a medios de ocio avanzados tecnológicamente según progresa la humanidad. Siempre procuran alejarnos de una necesaria reflexión, y hoy día es acuciante. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. En este mundo donde la inmediatez es lo que prevalece, es muy necesario enseñar a los críos (y menos críos) a pararse a mirar, a observar con detenimiento todas las cosas.

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  13. Sense tele no!!!
    Sisplau!!!

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al 2100, ja no hi serem!.😂

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  14. Llego por primera vez a este espacio que en la entrada de hoy se tiñe de azul y de tiempo viejuno para esos alumnos ya avanzados tecnológicamente. Espero no molestar demasiado y disfrutar al máximo. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí ni se molesta, ni se llega tarde.😉

      ¡Bienvenido, Luís!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Si no és la televisió serà un altre mitjà. El poder sempre voldrà matar el pensament lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podrà un dia, el pensament lliure, matar al poder?. Tant de bo!.🤔

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  16. La caixa tonta canviada per la pantalla d'ordinador, sembla una mica millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que, com en tot, depèn de qui utilitzi les tecnologies.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  17. Vist amb el temps, la televisió es veu ara com un mitjà gairebé innocent per adormir i adoctrinar la gent. Els mitjans digitals són molt més sibil·lins i efectius. Com passava amb la televisió, no tot a internet és dolent, però ara costa molt saber la diferència entre la bona informació i el pur engany!!🤷‍♂️Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tecnologia va avançant, l'ús que fem d'ella és el que fa que ens sigui bona o perjudicial. La capacitat de cadascun de fer la tria serà la que ens guiï per a be o per a mal.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!