Aquells fils que ens gronxen i no veiem, però els notem, sabem que hi són, tan necessaris, tan imprescindibles. Una flor molt i molt bonica, com si la pogués acariciar...
Moltes gràcies per completar tot el repte Paula, al final t'ha sobrat més d'un mes i tot. Una aferradeta ben forta, nina.
Com he dit a la Núria, no m'agrada gens tenir feina pendent, així que ara tranquil·lament vos puc llegir, sense presses ni pressions, amb un refresc o dos.🤭🍹
Una foto fantàstica!! 👏👏Enhorabona, Paula!! La il·luminació i els detalls de la flor són excel·lents. El haiku també, però m'atreveixo a proposar una variant estiuenca, i d'aquest estiu en particular: El tòrrid estiu Va caure a plom sobre la pell Fils visibles de cremades!!😅🤗😘
Regalima la càlida escalfor baixant pel cos mirant de cara una primavera naixent. És nova, però recorda tantes vegades el passat d’uns anys plens de records.
A Primavera é linda. Saber vive-la é sublime
ResponEliminaCumprimentos poéticos
Ben cert, a mi m'agrada molt.😉
EliminaAferradetes, Ricardo.
Cada prmavera tot reneix de nou!
ResponEliminaAferradetes
I una mica nosaltres, també.😉
EliminaAferradetes, Josep.
Aquells fils que ens gronxen i no veiem, però els notem, sabem que hi són, tan necessaris, tan imprescindibles.
ResponEliminaUna flor molt i molt bonica, com si la pogués acariciar...
Moltes gràcies per completar tot el repte Paula, al final t'ha sobrat més d'un mes i tot.
Una aferradeta ben forta, nina.
Ens renoven per dins, sense veure'ls sabem que hi són.
EliminaMoltes gràcies!.
No m'agrada tenir feina pendent, ara ja estic més tranquil·la i puc gaudir de tots els altres. Repte complert!.😉
Aferradetes, nina.
Hilos traidores
ResponEliminaXxxx
Imagino lo dices por las malditas alergias...
EliminaPetonets, Toni.
Bonic conjunt de versos i flor !!
ResponEliminaFelicitats , ja pots anar a la platja!! ;D
Aferradetes !
Com he dit a la Núria, no m'agrada gens tenir feina pendent,
Eliminaaixí que ara tranquil·lament vos puc llegir,
sense presses ni pressions, amb un refresc o dos.🤭🍹
Moltes gràcies, Artur!
Aferradetes.
Bella flor primaveral. Siempre recibimos con mucho agrado, esta florida estación.
ResponEliminaQue tengas una buena semana. Besos.
Es una de las estaciones que más disfruto, lástima que dure tan poco.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Antonia.
Preciosa foto, los colores son una maravilla y muy bonitos versos.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias, Fernando!.😉
EliminaAferradetes.
Preciós haiku i molt bonica la flor i tot el significat de tot plegat. Amb nou mots te n'has sortit de meravella.
ResponEliminaAferradetes, bonica...
(Al final has estat tu la primera de la classe! Repte acabat!)
Per a mi era complicat fer-ho amb els mots i no fer cap desastre amb el haiku. Això és tot el que m'ha sortit, que no és poc!.🤭
EliminaMoltes gràcies per ser tan generosa!.
Aferradetes, nina.
"Feina feta, no fa destorb".😉
Aquesta frase feta era una de les preferides de la meva mare... i molt encertada, sempre. M'ha agradat llegir-la aquí.
EliminaTambé la deia la meva mare i és així, perquè les mares sempre tenen raó.😉
EliminaÉs un haiku preciós.
ResponEliminaM'agrada molt, tot i que jo soc més de tardor.
Petons.
Tant l'una com l'altra duren molt poc amb aquest canvi climàtic.🤦♀️
EliminaMoltes gràcies, nin!.
Petonets.
Fils que no veiem, però que sens dubte sentim.
ResponEliminaMolt ben trobats el text i la fotografia. :-)
A mi m'afecten molt aquestes coses, canvis de clima, canvis de lluna, fins i tot els canvis de llum...
EliminaMoltes gràcies, Mac!.
Aferradetes.
Un fil uneix
ResponEliminatardor amb primavera
es diu estiu.
Aferradetes, sa lluna!!!
Un altre haiku preciós ens deixes avui,
Eliminatot i que la paraula exacte del repte era fils, no fil.
Moltes gràcies!.😉
Aferradetes, Alfred.
Aún tardará, pero seguirá columpiándose.... Me encantan los hibiscus, solo los veo cuando vamos al mar.
ResponEliminaBuen martes Paula .
Un abrazo 🤗〰💕
Por la isla hay muchos y de diferentes colores.😉
Elimina¡Buen día!
Aferradetes, Laura.💕🤗
Fotografia i text fantàstics!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.🤗
Una foto fantàstica!! 👏👏Enhorabona, Paula!! La il·luminació i els detalls de la flor són excel·lents. El haiku també, però m'atreveixo a proposar una variant estiuenca, i d'aquest estiu en particular:
ResponEliminaEl tòrrid estiu
Va caure a plom sobre la pell
Fils visibles de cremades!!😅🤗😘
Un poema molt adient al temps que ens cau a sobre.🤭🥵
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Una flor preciosa, acompanyada d'un haikú ben bonic...A l'hivern enyoràvem l'estiu, quina inconsciència!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Possiblement... però ja fa anys que fuig dels extrems.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Roser.
No sé perquè he deixat un comentari al teu darrer post i no ha sortit. Potser s'hagi aturat al correu brossa... ho mires?
EliminaGuau, esa flor, tan bella, despide luz...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchísimas gracias, amigo!.
EliminaAferradetes.🤗
M'ha encantat la culminació d'aquesta gran i emotiva sèrie de mots.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Fils invisibles que arriben endins. Molt maco.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!.
EliminaAferradetes.
Regalima la càlida escalfor
ResponEliminabaixant pel cos mirant de cara
una primavera naixent.
És nova,
però recorda tantes vegades
el passat d’uns anys
plens de records.
Un magnífic poema.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...