PREGUNTAR MASSA

Vull que em parlis sobre totes les persones de qui t'has enamorat. 

Digues-me per què les vas estimar, i per què elles et van estimar?.

Explica'm sobre un dia a la teva vida que vas pensar que no superaries.

Digues-me què significa per tu la paraula “llar”?

I descriu-me la teva habitació de quan tenies 8 anys, d'una manera que pugui endevinar el nom de la teva mare.

Veuràs, vull saber la primera vegada que vas sentir el pes de l'odi, i si aquell dia encara ressona a través dels teus ossos?

Prefereixes xipollejar a la pluja o fer boles de neu?

I si fossis a fabricar un ninot de neu, trencaries dues branques de l'arbre per fabricar braços al teu ninot?

O deixaries el teu ninot de neu manc per no veure l'arbre sense braços? 

I si ho fessis, t'adonaries que l'arbre plora per tu des que sap que el teu ninot de neu no té braços per abraçar-te cada vegada que el beses a la galta?

Beses als teus amics a la galta?

Dorms al seu costat quan estan tristos, encara que això enfadi a la teva estimada?

Penses que l'enuig és una emoció sincera, o només la resposta tímida d'un cor fràgil en un intent d'allunyar el dolor?

Vull saber què penses sobre el teu nom?.

I si mai et despertes a la nit i imagines l'alegria de la teva mare en pronunciar-ho per primera vegada.

Vull que m'expliquis totes les maneres en què has estat desagradable.

Totes les formes en que has estat cruel.

Explica-m'ho!  -sabent que sovint m'imagino Gandhi amb deu anys, maltractant els seus companys d'escola-.

Si caminessis per una planta química, on el fum es filtra cap a l'exterior i omple el cel amb foscos, negres núvols, cridaries “verí” realment fort, o xiuxiuejaries, “aquest núvol sembla un peix, aquell una fada”?

Creus que la Maria era realment verge?

I que Moisès realment va dividir el mar?

I si no creus en els miracles, com m'explicaries el miracle de la meva vida?

Vull saber si creus en algun déu, o en diversos déus. O millor encara, quins déus creuen en tu.

I totes les vegades que t'has agenollat ​​sobre el temple de la teva persona, les teves pregàries han esdevingut realitat?

I per contra, no et vas sentir rebutjat? I… rebutjat per qui?

Vull saber què veus al mirall un dia que et sentis bé.

Vull saber què veus al mirall un dia que et sentis malament.

Vull conèixer la primera persona que et va ensenyar que la teva bellesa mai no podria quedar reflectida en una bruta copa de vidre.

I si mai aconseguissis una gran cultura, recordaries com somriure?

Alguna vegada has estat una cançó?

Pensaries pitjor de mi si et digués que he viscut tota la meva vida fora de to, i no sóc tan intel·ligent com la meva poesia? Acabo plagiant els pensaments de la gent al meu voltant que ha après la saviesa del silenci.

Creus que el formigó perpetua la violència?

I si no, vull que em diguis d'un prat on el meu monopatí s'enlairaria.

Vull saber més que el que fas per guanyar-te la vida.

Vull saber quina part de la teva vida gastes només per donar.

I si t'estimes prou per permetre't rebre, també, algunes vegades.

Vull saber si mai sagnes a través de les ferides d'altra gent?.

I si somies, de vegades, que la vida és només un globus que pots fer explotar cada cop que ho desitgis  -però és una cosa que mai faries perquè no vols que mai deixi de seguir-.

Si un arbre caigués al bosc, i fossis l'únic a sentir-lo, si la seva caiguda a terra no fes cap so, dubtaries de la certesa de la teva pròpia existència, o prendries el sol a la felicitat del teu no res?

I finalment, deixa'm preguntar-te això:

Si tu i jo donéssim un passeig, i no parléssim en tot el camí, creus que ens besaríem eventualment?

No, espera. Això és preguntar massa  -després de tot, és només la nostra primera cita-.

— Andrea Gibson — (traducció pròpia)