03 de juliol 2022

PREGUNTAR MASSA


Vull que em parlis sobre totes les persones de qui t'has enamorat. 

Digues-me per què les vas estimar, i per què elles et van estimar?.

Explica'm sobre un dia a la teva vida que vas pensar que no superaries.

Digues-me què significa per tu la paraula “llar”?

I descriu-me la teva habitació de quan tenies 8 anys, d'una manera que pugui endevinar el nom de la teva mare.

Veuràs, vull saber la primera vegada que vas sentir el pes de l'odi, i si aquell dia encara ressona a través dels teus ossos?

Prefereixes xipollejar a la pluja o fer boles de neu?

I si fossis a fabricar un ninot de neu, trencaries dues branques de l'arbre per fabricar braços al teu ninot?

O deixaries el teu ninot de neu manc per no veure l'arbre sense braços? 

I si ho fessis, t'adonaries que l'arbre plora per tu des que sap que el teu ninot de neu no té braços per abraçar-te cada vegada que el beses a la galta?

Beses als teus amics a la galta?

Dorms al seu costat quan estan tristos, encara que això enfadi a la teva estimada?

Penses que l'enuig és una emoció sincera, o només la resposta tímida d'un cor fràgil en un intent d'allunyar el dolor?

Vull saber què penses sobre el teu nom?.

I si mai et despertes a la nit i imagines l'alegria de la teva mare en pronunciar-ho per primera vegada.

Vull que m'expliquis totes les maneres en què has estat desagradable.

Totes les formes en que has estat cruel.

Explica-m'ho!  -sabent que sovint m'imagino Gandhi amb deu anys, maltractant els seus companys d'escola-.

Si caminessis per una planta química, on el fum es filtra cap a l'exterior i omple el cel amb foscos, negres núvols, cridaries “verí” realment fort, o xiuxiuejaries, “aquest núvol sembla un peix, aquell una fada”?

Creus que la Maria era realment verge?

I que Moisès realment va dividir el mar?

I si no creus en els miracles, com m'explicaries el miracle de la meva vida?

Vull saber si creus en algun déu, o en diversos déus. O millor encara, quins déus creuen en tu.

I totes les vegades que t'has agenollat ​​sobre el temple de la teva persona, les teves pregàries han esdevingut realitat?

I per contra, no et vas sentir rebutjat? I… rebutjat per qui?

Vull saber què veus al mirall un dia que et sentis bé.

Vull saber què veus al mirall un dia que et sentis malament.

Vull conèixer la primera persona que et va ensenyar que la teva bellesa mai no podria quedar reflectida en una bruta copa de vidre.

I si mai aconseguissis una gran cultura, recordaries com somriure?

Alguna vegada has estat una cançó?

Pensaries pitjor de mi si et digués que he viscut tota la meva vida fora de to, i no sóc tan intel·ligent com la meva poesia? Acabo plagiant els pensaments de la gent al meu voltant que ha après la saviesa del silenci.

Creus que el formigó perpetua la violència?

I si no, vull que em diguis d'un prat on el meu monopatí s'enlairaria.

Vull saber més que el que fas per guanyar-te la vida.

Vull saber quina part de la teva vida gastes només per donar.

I si t'estimes prou per permetre't rebre, també, algunes vegades.

Vull saber si mai sagnes a través de les ferides d'altra gent?.

I si somies, de vegades, que la vida és només un globus que pots fer explotar cada cop que ho desitgis  -però és una cosa que mai faries perquè no vols que mai deixi de seguir-.

Si un arbre caigués al bosc, i fossis l'únic a sentir-lo, si la seva caiguda a terra no fes cap so, dubtaries de la certesa de la teva pròpia existència, o prendries el sol a la felicitat del teu no res?

I finalment, deixa'm preguntar-te això:

Si tu i jo donéssim un passeig, i no parléssim en tot el camí, creus que ens besaríem eventualment?

No, espera. Això és preguntar massa  -després de tot, és només la nostra primera cita-.

— Andrea Gibson — (traducció pròpia)

55 comentaris :

  1. Em recorda a la cançó de Manel: "vull sentir-te explicar la teva vida, els teus somnis i els teus grans secrets.". M'entren ganes de contestar-ho tot!! Moltes gràcies per compartir aquest preciós text. Ah, si vols saber de qui m'he enamorat...passa pel meu blog hahaha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no seré jo que t'aturi, si vols tot teu.
      (Sí, ja sé qui et fa perdre l'oremus)😉
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  2. Unes reflexions molt interessants que amb música son encara millor!.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si voleu respondre a alguna pregunta... tot vostre!.
      Gràcies, Josep!.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  3. Pienso que soy muy aburrido para pasear conmigo. No suelo hablar mucho.
    Desde muy al principio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada uno es como es, quizás no hables cuando paseas pero tú sí besas.😅
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  4. Per ser la primera cita, no està gens malament ! També he estat temptat de respondre al qüestionari, com Somnis...però es clar, no sóc la seva cita ! hehehe
    Bona setmana, salluna !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sou molt covards tots, pel que veig, hehehe!
      Bon diumenge, Artur.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  5. Anònim3.7.22

    Ja veig que no soc gens original si dic que també m'agradaria contestar aquestes preguntes, però o bé seria un comentari llarguíssim o bé. Uns quants posts del blog, contestar-les a trossets. Per una primera cita, no està gens malament, hi ha persones que no parlen així, ni pregunten així, ni després de mitja vida junts… m'ha encantat. Gràcies per la traducció.

    Aferradetes de resposta, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que jo entès, són preguntes que faria (hipotèticament) a la seva primera cita. Ho penso així perquè al final del poema diu un "Si tu i jo donéssim un passeig..." i ella mateix s'atura amb un "No, espera. Això és preguntar massa"...
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  6. Anònim3.7.22

    Ara no recordo si t'he dit que soc la Carme…

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Hi ha persones que no és necessari que es presentin, amb la seva manera de dir ja saps qui és)😉
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  7. És un text interessant i que fa reflexionar. Ara bé, si la situació fos real i de veritat em fessin aquesta rastellera de preguntes, a mi em marxarien les ganes de  contestar-ne cap. O, si estigués "obligat" a respondre, ho faria aplicant un vell refrany que diu: "Al preguntador, mentides amb ell". 

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt curiós que gairebé tothom pensi que si fos real, girarien en rodó. Crec que en aquesta societat tan poc profunda, la reacció més fàcil és aquesta o sortir al pas amb mentides.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
    2. Segur que tens raó en molts casos, però jo no m'ho he plantejat així. Si he diferenciat el text literari de la realitat és perquè penso que el que està molt bé en poesia pot no estar-ho tant en una relació real. Tu dius que no contestar una allau de preguntes com aquesta en una primera cita és ser poc profund, jo trobo que tothom ha de tenir dret a preservar la seva intimitat (i sí, si aquest dret no se li respecta també el dret a mentir). Per a mi, una relació no pot començar amb un "interrogatori" sinó que prefereixo que es basi en una "conversa" on les preguntes i les respostes siguin mútues i fruit de la confiança. No et sembla que, vist així, l'opció fàcil és preguntar sense aturador com en aquest soliloqui i la difícil obrir-se a conversar de veritat donant l'oportunitat a ser també preguntat per l'altra part?
      Repeteixo, com exercici literari aquest text és perfecte, però en la vida real m'estimaria més que no em passés mai una cosa així perquè ho viuria com un abús. Només ho dic per aclarir el meu primer comentari perquè m'ha semblat que algú s'ho prenia com un al·legat a favor de mentir i fugir d'estudi sense cap raó darrera i t'he volgut explicar que, equivocades o no, de raons per dir el que he dit sí que en tinc. Abraçades!!

      Elimina
    3. Estic d'acord amb tu en que en tota relació hi ha d'haver una conversa, d'anada i de tornada... Em sembla que la majoria ha barrejat el poema amb la realitat. Més avall també dic que no crec que hi hagi ningú que faci aquest reguitzell de preguntes i tampoc crec que hi hagi algú que ho aguanti, vaja que no ho veig real. Però si estic molt d'acord amb la finalitat de les preguntes que es fan en aquest poema.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  8. Pitjor que la Gestapo!!!

    Mal futur.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir què és millor fer altres preguntes, com per exemple "estudies o treballes?", "has vist el darrer capítol de...?, o directament "vols que anem al llit?".
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  9. No preguntes massa Lluna. De què serviria que et contestessim amb mentides?
    "Massa" comparat amb què? Potser encara hi ha poques preguntes. Aleshores podríem dir que no preguntes gaire.
    (Una confidència: la meva dona es diu Massa de primer cognom... i la meva filla de segon. Per tant tinc una idea del que és "Massa")

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no són massa preguntes!. Crec que són les justes pel moment en que es va fer el poema i que et contestin amb mentides no serveix de res. Sempre que fas una pregunta, t'agradaria una resposta sincera.
      (Doncs tu si que saps què és Massa)
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  10. Anònim4.7.22

    Las preguntas son en presente, más las respuestas (ciertas o no, como han apuntado en comentarios anteriores) siempre serán en pasado, ya dijo el filósofo que "yo soy yo y mis circunstancias, y si mis circunstancias cambian, cambio yo", por lo tanto, del futuro "ya veremos", pero (si hubiese futuro para ello) siempre nos quedará la magia, el lance, la aventura de descubrir cada una de estas cuestiones.... y muchas más.

    Salluneta, siempre te las ingenias para hacer que nos calentemos la sesera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com dèiem anteriorment, quantes parelles no s'ho han preguntat mai i potser que visquin tota una vida i ni s'ho plantegin. És cert que tots podem canviar, de fet gairebé tots ho fem per les circumstàncies o pels anys o perquè una altra persona t'ho plantegi d'una altra manera... però crec que s'ha de fer des de la veritat sempre, digues-me ingènua...
      (No pretenc escalfar res de res)🤭
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  11. Anònim4.7.22

    Doncs a mi almenys em ve de gust respondre un parell de preguntes ;)
    Digues què significa per a tu la paraula "llar". Per mi la paraula llar significa aquell lloc on em sento a gust, on em fan sentir bé si hi ha altres persones. La llar no és només la casa on vivim, per mi pot ser també un racó en un bosc o una biblioteca, per posar dos exemples.
    Beses als teus amics a la galta? Sí, si ells volen, sí. Hi ha persones a qui no els agrada que els facin petons o abraçades, així que respecte per cadascú. Però sí, m'agrada besar els amics a la galta, i que ells em besin a mi.

    Interessant aquest qüestionari, responent aquestes qüestions en una primera cita, pots saber molt de l'altre.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta que siguis la primera en contestar a dues preguntes. I a preguntes en que les meves respostes serien molt semblants. La llar és qualsevol lloc on et sentis realment a gust... I els petonets i les aferradetes, ja no cal dir-ho.
      En cap moment del poema es diu la duració d'aquesta cita, així que podrien ser ben bé preguntes per conèixer-se ambdós.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  12. Tiene fuerza la poesía, llena de matices tan actuales. Busco el autor, gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobre todo tiene mucha verdad.
      (Poeta y activista... creo que te va a gustar.)
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  13. Creo que si en una primera cita me preguntaran todo eso, seguro que sería también la última...jejeje
    Hay cosas que mejor no preguntar.
    Intensa la poesía de esa chica (no la conocía e indagaré más sobre ella), la canción de Rosario es un bálsamo después de eso...
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vosotros sólo veis las preguntas, pero no imagináis si se las ha hecho ella misma antes de la cita, ni tan siquiera el tiempo de esa cita... En todas las citas, en todos nuestros gestos, tiene que prevalecer la verdad y, si puede ser, un poquitito de profundidad. ¿Qué cosas hay que mejor no preguntar?...
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  14. Joan Millet4.7.22

    Uffff..............
    Aferradetes Paula!!

    ResponElimina
  15. Mucha preguntas y pocas respuestas. Te dejo tres.
    Solo me he enamorado de una persona y puedo decir que acerté de pleno, seguimos juntos .
    El hogar es para mí, mi refugio el lugar donde más a gusto estoy.
    Si, mi nombre ha sonado en varias cancones.
    Buen lunes Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, por lo visto a la mayoría no le gustan las preguntas. Pero me alegra muchísimo que tú te hayas decidido a dar tres respuestas, las tuyas, desde tu libertad y sinceridad.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  16. Són totes aquelles preguntes que es fan al cap de orella, quan la distància és tan curta entre els protagonistes de l'escena, que ningú més les pot escoltar.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que aquestes i moltes més, perquè només el coneixement mutu pot fer que duri per sempre, ja no com a parella, sinó com a persones.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  17. Joan Millet4.7.22

    Aclareixo l’Uff... d’abans... Molt ben plantejat el text, però m’aclapara tanta pregunta. L'intel·ligent és saber com fer, perquè amb les mínimes preguntes possibles (amb monosíl·labs, si pot ser) l’altra persona s’obri amb franquesa, sense afeixugar, de fet, tal com fan el psicòlegs i psiquiatres.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja has respirat.😉
      Potser que tanta pregunta aclapari a la gent, però el que no crec és que amb monosíl·labs es pugui conèixer a ningú. Més bé que es produeix una sensació de manca d'interès per l'altra part.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
    2. Joan Millet5.7.22

      No estic d’acord amb tu. Fes-te una reflexió, si hi hagués algú que et fes tantes preguntes de cop, l’engegaries a pastar fang a la primera de canvi. Sigues sincera. En canvi si et preguntessin:
      Què t’agrada?
      ------
      Explica’m com ho fas?
      ------
      Doncs?
      ------
      A mi també!
      -----
      I et plau?
      -----
      Quins projectes?
      -----
      Què bé!
      ------
      Dona’m detalls!
      -------
      I la poesia?
      ------
      Quins autors?
      ------
      Coincidim.....

      Elimina
    3. Vull imaginar que has llegit totes les respostes que he donat. Està clar que sols és un poema, que ningú fa aquest reguitzell de preguntes totes seguides. Però em reafirmo en que tan sols amb monosíl·labs no es pot conèixer a ningú i és una mostra de poc interès.

      Elimina
    4. Joan Millet5.7.22

      Torno a discrepar, jo he anat a un psicòleg i l’home va ser capaç, amb molt poques paraules, de treure tota la informació que ell va voler, i d’això dono fé. I ho vaig fer sense ser pressionat i li vaig agrair que no m’aclaparés. L’altre tema, el poema, i sé que és tan sols un poema, però si t’haig de ser sincer, encara que remou l’ànima, però no m’ha agradat (i això em resistia dir-ho).
      Aferradetes i disculpa’m.

      Elimina
    5. Crec que estaven parlant de relacions entre persones i d'un poema. Ja he dit que ningú (o així ho crec), fa tot aquest interrogatori de seguit. Suposo que, en el cas que es fes, s'esperaria a la resposta que li donés l'altra persona.
      Sense entrar en massa detalls, et vull dir que jo també he anat a un psicòleg i, per tant, sé com fan la feina... per això són professionals.
      Em sap greu que no t'hagi agradat el poema, però sempre des del respecte i encara que no estiguem d'acord, m'agrada escoltar a tothom. Per tant, no és necessari que demanis disculpes.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  18. Sóc persona de poques preguntes, vull dir que no sóc gens xafardera. Més bé me les faig a mi mateixa la majoria de vegades; com també la majoria de vegades em quedo amb diferentes respostes o sense resposta. Em va agradar molt aquest poema des de la primera pregunta, perqué gairebé sense adonar-te et fa un repàs a la teva vida viscuda, al que et va agradar i al que t'agrada ara, la teva implicació en el món real, als greus problemes que ens envolten i com entens la bellesa de la vida. De fet, no em miro gaire al mirall, ni quan em sento bé ni malament... m'hi hauria de mirar més?. Ai no, qué això és una altra pregunta!.🤦‍♀️

    Agrair-vos sempre la vostra participació.👏
    Aferradetes i petonets per a tots.😘🤗

    ResponElimina
  19. Són moltes preguntes, sí, i totes molt intenses. Bé, com qualsevol poema, està subjecte a la interpretació personal. Imagino que vol dir que no sempre les paraules són la millor resposta a una pregunta. De fet, és allò que es diu cap al final del poema. "Obres són amors, i no bones raons", diu el refrany castellà. He cercat equivalents en català: https://refranyer.dites.cat/2007/05/juraments-denamorat-no-els-creu-cap.html
    No tot es pot explicar amb paraules, i encara menys els sentiments!! Aferradetes i petonets, Paula!!😃🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els sentiments són complicats a l'hora d'explicar-los, ben cert. Com les interpretacions que fem cadascun d'un mateix text o d'un poema, com és el cas. La teva és tan bona com la de qualsevol, tan sols la poetessa pot saber qué volia dir.
      La meva interpretació està lluny de la teva i la pots anar llegint en tot el post, però si he de fer servir una frase que sigui equivalent a la teva, triaría "Val més dir ja està fet, que ja ho faré". 😉
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  20. Tantas preguntas y de índole tan profunda, hace que con las respuestas desnuden su alma, contando los secretos que anida en su corazón.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que la sociedad va tornándose demasiado individualista y hay preguntas que nos desnudan totalmente y... nos sigue avergonzando mucho, mucho.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  21. Anònim5.7.22

    Jo també soc de poques preguntes, però m'encantaria una conversa així. No acabo d'entendre que faci tanta por que et preguntin coses profundes i serioses. Potser algú hi veu "control", jo hi veig dedicació i ganes de conèixer.

    Jo em penso que m'he enamorat set vegades, la majoria de manera bastant platònica i amb molt poques paraules, altres no. Les paraules per a mi han estat importants per a continuar i aprofundir les relacions. Potser us avorriria explicant tantes històries. Tinc la gran sort o l'encert que totes han estat boniques.

    Estic molt d’acord amb la vostra idea de llar. La llar és on et sents protegit i on sempre seràs capaç de protegir.

    M'agrada la pluja i la neu a parts iguals. No podria triar.

    No he trencat mai cap branca per a fer els braços de un ninot de neu. Els meus ninots de neu tenen els braços de neu.

    Beso els meus amics a la galta, quasi sempre, i no, no dormo amb ells quan estan tristos per no fer enfadar ningú. Tot i que a vegades potser ho hauria volgut fer.

    El matrimoni limita molt l'amistat, encara que no ens ho sembli, la disponibilitat queda minvada.

    No crec ser una persona cruel, de cap manera. La meva pitjor crueltat ha estat el silenci, la no comunicació si sé que no ha d'estar compresa i ben rebuda….

    Jo crec que malgrat que jo no cregui en cap Déu, algun Déu deu creure en mi, perquè he tingut molta sort a la vida.

    Mare meva! dona per molt tot plegat …. I repeteixo que al contrari d'aquests homes espantadissos, a mi m'encanta aquest teu post. Buscaré l'autor jo també.

    Aferradetes, altra vegada, preciosa.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta de que t'hagis decidit a fer-ho, molt, molt contenta.😊
      Si sembla que hi hagi una mena de por en tenir un diàleg una mica seriós i es refugien en discutir si són o no massa preguntes, o si no aguantarien un interrogatori així o què farien si fos el cas...

      Més que preguntar a mi m'agrada escoltar i si se'm fa una pregunta, no tinc cap problema en contestar-la... si la sé, és clar.
      Per exemple, el meu nom em sembla bonic, ara. Quan era petita no m'agradava gens ni mica, ni el diminutiu que feien servir a casa. Aquests noms tan contundents per un infant es veu que no agraden i s'ha de posar un diminutiu per fer-ho més bonic...uix!. I sí, s'han fet cançons amb el meu nom, però no per a mi... i també he estat una cançó.
      Pateixo molt pels altres... potser en excés, però no sé com aturar-ho i això fa que de vegades em senti buida.

      I podríem seguir i seguir, de moment ja va bé així. Estic contenta de que t'hagi agradat el post, la meva intenció era aquesta, tot i que sembla que la majoria d'homes s'hagin espantat.🙄
      La poetessa és molt bona.
      Gràcies, nina, per tonar.
      ⬇⬇⬇

      Elimina
  22. Demasiadas preguntas, me parece. El silencio puede revelar todo sin tanto ruido de voz. Pero, precioso tu post, escribes que me encanta.
    Un abrazo grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demasiadas o no, creo que es el fondo y no la forma lo que lo hace interesante. Es un poema de Andrea Gibson, ella tiene todo el mérito.
      Gracias, Sara... besos!

      Elimina
  23. Que palabras tan bellas y con tanto sentimiento... Como bello es el mundo... Como bella es la vida, a pesar de todo...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grandes preguntas con inciertas respuestas.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  24. Gairebé diria que és una reflexió sobre les preguntes, jo algunes si que les contestaria...
    Realment moltes , és endinsar-te dins l'ànima i els sentiments d'un ésser humà. Potser molts no les contestarien perquè no els agrada treure a passejar la seva intimitat i si això fos en una primera cita, segur que l'altra persona, sortiria corrents, cames ajudeu-me!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons com plantegem el poema serà una cosa o altra. Si les peguntes es fan totes seguides, ens espantaríem tots. Si és el que li agradaria saber a ella, ja no espanta tant. Si la conversa és d'anada i tornada, potser ningú fugiria. Ens costa molt parlar d'intimitat, moltíssim.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  25. Ui, les primeres cites! Vaig llegir un cop que en elles no pots fer res físic, ni parlar d'antigues parelles. Hi crec molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa tant de temps que no en tinc una, que no sé com ho faria.😅

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!