17 de juliol 2022

EL PONT

Els relats d'estiu de la CARME  - Juliol -

N'Arnau i en Francesc tenien una acalorada discussió des d'un punt on es veia tot el succés. Mentre un era partidari de que s'haurien d'alçar davant un fet així, l'altre deia que no arreglarien res per les males. S'apropà en Jordi amb les mans al cap.

— Què ha passat aquí?... Hi ha ferits?...

— No t'espantis, Jordi, que tot té explicació!, va dir en Francesc.

— Ja saps que totes les terres que envolten el pont, són molt productives en temps de bolets.

— Què dius tu ara!. Què hi té a veure els bolets amb el pont?. No em vingueu amb romanços!.

N'Arnau que era partidari d'almenys una gran manifestació, tot alterat li va dir...

— Què no ho veus, que tot això ho ha planejat el gran dictador!. Ja no en té prou amb la pesca ni amb la caça, ara també ens ve a robar els nostres bolets.

— Es rumoreja que aquesta passada nit, un grup d'aquests que hi veus allà baix, van fer volar el pont.

— I quin sentit té això de volar el pont?... No deixar passar a ningú?...

— Aquesta és la qüestió, no deixar passar a ningú mentre ells ho recullen tot i ens deixen sense un trist bolet per dur-nos a la boca.

— I ens deixaran el pont així?...

— Nooo, que va!. Una vegada que no quedi cap bolet, es posaran a refer el pont... i ja sabeu qui ho pagarà, oi?.

Els tres seguien discutint, mentre la zona es quedava incomunicada i sense un trist bolet.

40 comentaris :

  1. Hi ha vegades que s'ha de parlar menys i fer més.
    Al dictador sí que li mancava un bolet.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això hi estic d'acord, xerrar menys i fer més.
      Al dictador li mancaven peces més grans que els bolets.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. El gran menjador de bolets els deixà sense rovellons. Ni tan sols un trist rossinuol no va quedar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni un esclata-sang, ni un trist picornell... ho va deixar tot pelat.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Uma bela publicação que gostei de ler.
    Cumprimentos poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Mes o menys, així va anar la cosa....
    La avarícia d'uns, la desgràcia dels altres.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest món està mol mal repartit, sempre paga el poble.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. Anònim17.7.22

    Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà que roben i roben i van a totes. I també sempre acaben pagant els mateixos i enriquint-se el mateixos,

    Qui diu bolet….

    Una bona història, moltes gràcies per participar.

    Aferradetes amb un bon plat de bolets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt lluny del que va passar realment amb el pont... però en veure la parella no se m'ha acudit cap altra cosa.

      Gràcies a tu per fer-nos jugar!.
      Sembla que avui tornes d'incògnit.😅
      Aferradetes, Carme.

      Elimina
  6. És a dir, no va ser la gran riuada de la que se'ns va parlar... Si va ser per collir bolets, encara té un passe; devia ser divertit veure els tricornis plens de gom a gom.

    (jo recordo amb quasi 6 anyets la caiguda del pont, amb un camioner mort al sinistre. A mi va semblar-me un fet superdramàtic, la força de l'aigua...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Carme es salvà per poc, els seus companys que anaven en un altre cotxe ja havien passat pel pont i ella ja no la van deixar passar. L'aigua és punyetera, en un segon pot acabar amb tot.

      Els tricornis se'ls amagaven davall la capa.😉

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  7. Siempre pagamos los mismos, eso esta claro... La imagen es digna de recrearse en su contemplacion.
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto fue publicada en 1.971, después de las inundaciones del Llobregat.

      Siempre los mismos, de toda la vida.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  8. Els dictadors (i, en general, els que manen) mai en tenen prou i no s'estan d'utilitzar qualsevol mètode per aconseguir-ho. Dius que el teu relat està molt lluny del que va passar realment, però no gens del que hauria pogut passar si els hagués donat la gana fer-ho.

    I, efectivament, tots sabem qui ho hauria pagat després...

    L'enhorabona per aquest relat tan ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ells sempre tenen la paella pel mànec, qui té poder o/i diners pot fer tot allò que li passi pel cap. Això sí, si hi ha danys col·laterals, només els paguem nosaltres.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  9. Els bolets es defensen amb ungles i dents. I amb dinamita si convé!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, n'Arnau, en Francesc i en Jordi només en parlen.😅

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  10. A lo largo de la historia ha habido dictadores y ahora constatamos con los hechos, que todo continua igual.
    Siempre pagamos los que tenemos menos culpa y ellos nunca asumen su responsabilidad.
    Que tengas una buena semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre viene bien tener una cabeza fácil de arrancar, para no perder la suya propia.🤫

      Besos, Antonia.

      Elimina
  11. Si solo hubieran sido, truchas, ciervos y setas lo que se llevaron...
    Magnífico relato de esa gran instantánea.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se destruyeron muchas familias y segaron muchas vidas, además de quedarse con todo lo que les apetecía.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  12. Totalment d'acord amb el que ha dit Fernando Álvarez (i altres..)...
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per dir la teva!.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  13. Sempre els que més en tenen mai en tenen prou
    i acaparen amb tot el que poden.
    Cal defensar-se costi el que costi.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Al boig i al qui té, tot li està bé".
      És cert que més val no estar-se quiet davant d'aquestes coses.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  14. Tot i que el conte es pot aplicar a altres sittuacions, em sembla un relat brillant i ple d'imaginació.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és necessari anar tan enrere per trobar aquests fets.

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Un relat molt imaginatiu , Lluneta...Ves per on d'un desastre com aquest també se'n pot treure una mica d'humor (negre).
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tot es pot fer humor (sortosament), malgrat els mals moments viscuts.

      Moltes gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  16. Por mucho humor que le hayas puesto a tu relato, desde luego puede tener mucha razón... Hoy en día nos roban todo. Me ha encantado.

    Noa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde siempre ha sido el "buen hacer" de los poderosos.😤

      ¡Bienvenida a mi rincón!... Por cierto, precioso tu nombre.
      Aferradetes, Noa.

      Elimina
  17. Hola!!! Muy buen relato hasta te deja pensando en muchas cosas. Muy buen logrado.

    PD: Acabo de descubrir tu blog 💖 y me encanto leerte 😁 así que me quedo como tu nueva seguidora, si gustas visitarme mi blog es https://plegariasenlanoche.blogspot.com/ nos estamos leyendo.

    Un beso desde Plegarias en la Noche

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradecerte tus palabras para mi pequeño rincón. Será un placer pasar por tu blog. ¡Bienvenida!.😉

      Besos, Tiffany.

      Elimina
  18. Pel que he pogut llegir, la caiguda del pont es va produir per l'extracció incontrolada d'àrids al llit del riu per a la construcció d'una autopista propera, cosa que va soscavar els pilars de sustentació del pont. La riuada va fer la resta. Van morir diverses persones. L'extracció d'àrids al riu estava prohibida, però les autoritats responsables de la vigilància d'aquesta activitat tenien precisament interessos econòmics en aquestes empreses, així que feien cas omís de la seva responsabilitat. Un exemple de cobdícia afegida a la manca d'escrúpols, desgraciadament tan presents en la condició humana. Aferradetes generoses i desinteressades, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé en tot el que va malament, hi ha la mà de l'home. I aquest en va ser un cas més de com es perd el cap davant els diners. Un autèntic desastre.

      Aferradetes de franc, Alfons.😘🤗

      Elimina
  19. La historia de siempre a pagar los curritos. Increible que nunca estén satisfechos y quieran más...
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, pero no de ahora, así ha sido toda la vida.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  20. Molt original la teva història! Els buscadors de bolets són així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden molt els esclata-sangs, però per arribar a aquets extrems no.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!