A mi a la vida real m'encanten els llençols foscos però mira, la imaginació és capritxosa i allà son sempre blancs, tu. Deu ser perquè no els he de rentar jo hahaha ;)
Debo decirte que parece imposible que mis comentarios en tu blog se queden... deben andar por el espacio de Spam, que seguramente no hayas localizado. Es una pena que suceda, pero llevo dos días viéndolos desaparecer una vez escritos. Sorry!.
Embolcalla la nit el silenci i l'absència. Udola en les ferides del cor el vent, cantant les carícies que ja no es fan. Cauen com pètals marcits els record passats i es recullen sobre el llençol fred i buit on un abans hi haguéssim pogut estar-hi junts.
Els records tenen vida pròpia i són ells qui decideixen on i quan ens surten al pas; de vegades venen a omplir un buit, i unes altres en creen un d'immens. Els que s'encauen als llençols també, però aquest són una varietat especialment pertinaç i entremaliada...
Com sempre, preciosa combinació d'imatge, poema i música, gràcies per dur-nos-la. Abraçada, Paula!
Poques paraules, les justes, però essencials. Minimalisme expressiu, també a la teva suggerent fotografia. El temps passa i se n'acumulen els records. Bons i dolents, són la història de la nostra vida. Aferradetes fortes i petonets, Paula!!🤗😘
Hi ha records que volem que desapareguin de la nostra memòria, però que de debò no volem que desapareguin.
ResponEliminaPetonets, salluna!!!
Hi ha records que, per molt que vulguem que desapareguin, romanen molt endins.
EliminaAferradetes, Alfred.
Tot resta difuminat, dolor i plaer.
ResponEliminaBon vespre,
PODI-.
Unes més que altres.
EliminaAferradetes, Carles.
Está molt ben expressat això que els records es desfan. Es desfan tots, els millors i els pitjors…
ResponEliminaÉs molt bo aquest poema, Paula colpeix endins i diu molt en poquets versos.
Aferradetes de llum.
N'hi ha que més aviat del que esperes...
EliminaMoltes gràcies, Carme!.
Aferradetes, preciosa.
Uf...per què són tan suggerents els llençols?? Digue'm, eren blancs, oi que sí?
ResponEliminaSobretot als matins, jo no em mouria...
EliminaSi tu els vols blancs... els meus eren blau marí.🤭
Aferradetes... somnis.
A mi a la vida real m'encanten els llençols foscos però mira, la imaginació és capritxosa i allà son sempre blancs, tu. Deu ser perquè no els he de rentar jo hahaha ;)
EliminaHi deus posar més color en allò que hi passa, per això els imagines blancs.😅
EliminaPoco a poco llega el olvido, aunque no se quiera. La vida es así.
ResponEliminaUn abrazo grande.
"De vez en cuando la vida
EliminaSe nos brinda en cueros
Y nos regala un sueño tan escurridizo
Que hay que andarlo de puntillas
Por no romper el hechizo"
Curioso, el comentario anterior me vino como spam, éste no.🤪
Aferradetes, Sara.
Qué bueno!!! Ojalá así siga.
EliminaPor aquí decimos "quien no llora, no mama".😉
EliminaEl tiempo se lo lleva todo... O casi todo...
ResponEliminaUn abrazo,amiga
Nos queda la música... aunque se queden sólo las notas.
EliminaAferradetes, amic.
El poema és magnífic.
ResponEliminaTambé és trist... em veig en aquests versos.
Tot va desapareixent.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi.
EliminaPetonets.
Maravillosa atmosfera en blanco negro.
ResponEliminaBesos
Debo decirte que parece imposible que mis comentarios en tu blog se queden... deben andar por el espacio de Spam, que seguramente no hayas localizado. Es una pena que suceda, pero llevo dos días viéndolos desaparecer una vez escritos. Sorry!.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Foto, poema, música, deliciosos de ver, ler e ouvir.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
¡Muchas gracias, Ricardo!-
EliminaAferradetes.
Sembla un poema de desamor. Molt ben escrit, és colpidor.
ResponEliminaNostàlgia reflexiva...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
sa lluna, ja he trobat el teu missatge perdut al meu blog. Funciona malament darrerament, blogger.
EliminaSí, molt malament!. Però perquè surti l'has de donar per bo.😅
EliminaBonita entrada Paula. La foto me gusta mucho, música y poema se complementa de maravilla.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias, Fernando!.
EliminaAferradetes.
Buenas escaleras. Me imagino que conducen a un maravilloso lugar.
ResponEliminaFeliz semana. Besos.
Están en Pals (Girona).Todo el pueblo es una maravilla, lo recomiendo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Antonia.
Embolcalla la nit
ResponEliminael silenci i l'absència.
Udola en les ferides del cor
el vent, cantant les carícies
que ja no es fan.
Cauen com pètals marcits
els record passats
i es recullen sobre
el llençol fred i buit
on un abans hi haguéssim
pogut estar-hi junts.
qui sap si...
Molt maco el poema.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes... qui sap si.
Moments de nostàlgia o d'enyorança ...
ResponEliminaSalut !
Com li he dit a l'Helena, nostàlgia reflexiva.
EliminaAferradetes, Artur.
Penso que no tots els recorts es desfan, depent de com hagi sigut la intensitat del moment que volem recordar...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Jo penso que tots, de mica en mica, es van desfent; potser uns en més rapidesa que d'altres.
EliminaAferradetes, Roser.
Exquisit poema i magnífica fotografia!
ResponEliminaAferradetes Paula!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Els records tenen vida pròpia i són ells qui decideixen on i quan ens surten al pas; de vegades venen a omplir un buit, i unes altres en creen un d'immens. Els que s'encauen als llençols també, però aquest són una varietat especialment pertinaç i entremaliada...
ResponEliminaCom sempre, preciosa combinació d'imatge, poema i música, gràcies per dur-nos-la. Abraçada, Paula!
Tens raó, els records són molt punyeters i no es poden controlar. Els dels llenços ja són una altra cosa.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Pep.
Els llençols són la nostra tenda de campanya a dins de casa. I els records del que va passar a dins de la tenda mai no s'esborren.
ResponEliminaTant els que han passat amb bona nota, com els que més val que no repeteixin curs... no, no s'esborren.
EliminaAferradetes, Xavier.
La escalera nos conduce al recuerdo, seguro que esos peldaños guardan mil y un secretos. Un abrazo
ResponEliminaSi esos peldaños hablaran... habría para todos los gustos.
EliminaAferradetes, Ángel.
Poques paraules, les justes, però essencials. Minimalisme expressiu, també a la teva suggerent fotografia. El temps passa i se n'acumulen els records. Bons i dolents, són la història de la nostra vida. Aferradetes fortes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaEl temps i els records van passant...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗