10 de juliol 2022

BUiT


Res sé de tu entre tanta tenebra,

el vent em lladra emfàticament

portant la tendresa d'una caricia

en el buit d'uns llençols viscuts,

on els records es desfan pas a pas.

[Juliol ~ 2022]

46 comentaris :

  1. Hi ha records que volem que desapareguin de la nostra memòria, però que de debò no volem que desapareguin.

    Petonets, salluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha records que, per molt que vulguem que desapareguin, romanen molt endins.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Tot resta difuminat, dolor i plaer.

    Bon vespre,
    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes més que altres.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. Anònim10.7.22

    Está molt ben expressat això que els records es desfan. Es desfan tots, els millors i els pitjors…

    És molt bo aquest poema, Paula colpeix endins i diu molt en poquets versos.

    Aferradetes de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que més aviat del que esperes...
      Moltes gràcies, Carme!.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  4. Uf...per què són tan suggerents els llençols?? Digue'm, eren blancs, oi que sí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot als matins, jo no em mouria...
      Si tu els vols blancs... els meus eren blau marí.🤭

      Aferradetes... somnis.

      Elimina
    2. A mi a la vida real m'encanten els llençols foscos però mira, la imaginació és capritxosa i allà son sempre blancs, tu. Deu ser perquè no els he de rentar jo hahaha ;)

      Elimina
    3. Hi deus posar més color en allò que hi passa, per això els imagines blancs.😅

      Elimina
  5. Poco a poco llega el olvido, aunque no se quiera. La vida es así.
    Un abrazo grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "De vez en cuando la vida
      Se nos brinda en cueros
      Y nos regala un sueño tan escurridizo
      Que hay que andarlo de puntillas
      Por no romper el hechizo"

      Curioso, el comentario anterior me vino como spam, éste no.🤪

      Aferradetes, Sara.

      Elimina
    2. Qué bueno!!! Ojalá así siga.

      Elimina
    3. Por aquí decimos "quien no llora, no mama".😉

      Elimina
  6. El tiempo se lo lleva todo... O casi todo...
    Un abrazo,amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos queda la música... aunque se queden sólo las notas.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  7. El poema és magnífic.
    També és trist... em veig en aquests versos.
    Tot va desapareixent.

    Petons.

    ResponElimina
  8. Maravillosa atmosfera en blanco negro.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Debo decirte que parece imposible que mis comentarios en tu blog se queden... deben andar por el espacio de Spam, que seguramente no hayas localizado. Es una pena que suceda, pero llevo dos días viéndolos desaparecer una vez escritos. Sorry!.

      ¡Muchas gracias!
      Besos

      Elimina
  9. Foto, poema, música, deliciosos de ver, ler e ouvir.
    .
    Cumprimentos poéticos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Ricardo!-

      Aferradetes.

      Elimina
  10. Sembla un poema de desamor. Molt ben escrit, és colpidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nostàlgia reflexiva...

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
    2. sa lluna, ja he trobat el teu missatge perdut al meu blog. Funciona malament darrerament, blogger.

      Elimina
    3. Sí, molt malament!. Però perquè surti l'has de donar per bo.😅

      Elimina
  11. Bonita entrada Paula. La foto me gusta mucho, música y poema se complementa de maravilla.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Fernando!.

      Aferradetes.

      Elimina
  12. Buenas escaleras. Me imagino que conducen a un maravilloso lugar.
    Feliz semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Están en Pals (Girona).Todo el pueblo es una maravilla, lo recomiendo.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  13. Anònim11.7.22

    Embolcalla la nit
    el silenci i l'absència.
    Udola en les ferides del cor
    el vent, cantant les carícies
    que ja no es fan.
    Cauen com pètals marcits
    els record passats
    i es recullen sobre
    el llençol fred i buit
    on un abans hi haguéssim
    pogut estar-hi junts.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco el poema.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes... qui sap si.

      Elimina
  14. Moments de nostàlgia o d'enyorança ...
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li he dit a l'Helena, nostàlgia reflexiva.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  15. Penso que no tots els recorts es desfan, depent de com hagi sigut la intensitat del moment que volem recordar...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que tots, de mica en mica, es van desfent; potser uns en més rapidesa que d'altres.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  16. Exquisit poema i magnífica fotografia!
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  17. Els records tenen vida pròpia i són ells qui decideixen on i quan ens surten al pas; de vegades venen a omplir un buit, i unes altres en creen un d'immens. Els que s'encauen als llençols també, però aquest són una varietat especialment pertinaç i entremaliada...

    Com sempre, preciosa combinació d'imatge, poema i música, gràcies per dur-nos-la. Abraçada, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, els records són molt punyeters i no es poden controlar. Els dels llenços ja són una altra cosa.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  18. Els llençols són la nostra tenda de campanya a dins de casa. I els records del que va passar a dins de la tenda mai no s'esborren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant els que han passat amb bona nota, com els que més val que no repeteixin curs... no, no s'esborren.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  19. La escalera nos conduce al recuerdo, seguro que esos peldaños guardan mil y un secretos. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si esos peldaños hablaran... habría para todos los gustos.

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  20. Poques paraules, les justes, però essencials. Minimalisme expressiu, també a la teva suggerent fotografia. El temps passa i se n'acumulen els records. Bons i dolents, són la història de la nostra vida. Aferradetes fortes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps i els records van passant...

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!