No feia ni vint minuts des de que havia sortit de casa. Sabia que no hi podia tornar, passaren massa coses perquè s'assemblés a com era al principi. La decisió estava presa, agafaria el primer tren i se n'aniria molt lluny d'allà. No comptava amb l'enyor i aquest ja li estava passant factura. Mai li havia dit que l'estimava i ara era massa tard. El xiulet del tren marcava l'oblit.
Participação deslumbrante, fascinante de ler.
ResponElimina.
Saudações cordiais.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Segur que si la relació s'ha trencat és perquè "han passat massa coses", però a mi no m'estranyaria que una de les principals fos això que "mai li havia dit que l'estimava". Trobo que amb aquest detall ja es veia que la cosa no pintava gaire bé.
ResponEliminaTot i haver passat tantes coses, crec que aquesta era més que suficient per acabar amb la relació.
EliminaAferradetes, Mac.
Tot per no dir les coses quan toquen.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
No hi ha res millor que dir les coses quan toquen.
EliminaAferradetes, Alfred.
Va tenir un "contratemps" inesperat....
ResponEliminaMolt bé ;)
Salut !.
Un "contratemps" que sembla que venia de lluny.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, Artur.
Y aún diciéndolas.
ResponEliminabeso
Cierto, hay veces que no funcionan las parejas, aún diciéndose que se aman.
EliminaBesos, Toni.
Com sempre, un relat ple de tendresa. M'encanta el mot "enyor".
ResponEliminaAferradetes
Hi ha paraules que tenen un no sé què que ens atrapa.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Ai, no expressar els sentiments fa més mal que bé. Sembla que havien passat massa coses, qui sap, potser una d'elles era el fet de callar, de guardar-s'ho tot. Adonar-se'n quan ja és massa tard és trist.
ResponEliminaMolt bona aportació nina, moltes gràcies.
Aferradetes, preciosa.
El fet de guardar-s'ho tot, no és gens bo i no tan sols en les parelles.
EliminaGràcies a tu, nina!.
Aferradetes.
M'has fet recordar un altre tren, i un altre enyor.
ResponEliminaPetons.
Gairebé tots tenim "un tren" i... molt d'enyor.
EliminaPetonets, Xavi.
Magnífico, en tan pocas líneas cuentas tanto...
ResponEliminaLa foto le viene genial
Estupenda entrada
En este reto hay que ajustarse al número de palabras.
EliminaY yo agradezco mucho las tuyas.
Aferradetes, Fernando.
De vegades la vida és com aquella cançó que diu "lo mismo te echo de menos que antes te echaba de más"
ResponEliminaNi més ni pus, tal qual.
EliminaAferradetes, Somnis.
M'encanten aquests relats teus, cada cop més curts però diuen tant!
ResponEliminaUn aplaudiment i una aferradeta, preciosa!
Cada cop se'ns complica una mica més, però això també té el seu encant.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
En el boirim de la memòria
ResponEliminasovintegen dues ambigüitats,
la sensatesa i l’absurditat,
arrossegades durant el camí
que, entremig de parets i marges,
he estat capaç de recopilar.
Ara, les dues, han perdut caliu,
privades de peculiaritat
no sé distingir una de l’altra.
Ombres d’un enyor imaginari.
Aferradetes, Paula!!!
El temps passa per tots, inexorablement.
EliminaAferradetes, Joan.
La terra enlaire
ResponEliminaque aixecava l’autobús
encara era present
a la plaça del vell poble,
on quatre jubilats
es prenien el cafè
de la tarda
entre partides
de dominó.
Però ell,
tot i que sempre hi era
amb ells,
avui l’omplia d’enyor
la marxa del fill petit
a estudiar a la ciutat.
S’havien acabat,
aquelles estones
en que vailet li pujava
per les cames
i se li arraulia,
potser!
Una història molt entranyable. Gràcies!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Siempre hay la opción de volver y decir las palabras que se quedaron sin decir. Nada se consigue sin arriesgar.
ResponEliminaBesos.
Cierto, aunque siempre es una decisión de dos.
EliminaBesos, Antonia.
Me trajiste una imagen pasada de mi vida con el final. Voy a robarte los frase del silbato.
ResponEliminaUn abrazo grande.
* Había entrado 4 veces antes, porque volvió a fallar el traductor.
Puedes llevarte lo que quieras.
Elimina"No hay quinta mala" o eso dicen.😅
Aferradetes, Sara.
Bon relat sobre la incomunicació, en aquest cas en una parella. La incomunicació genera conflictes sovint insalvables. En lloc d'afrontar els problemes, enforteix l'ego de les persones i es prenen decisions de què penedir-se després, com passa al teu relat. La veritat és que cap de nosaltres estem fora de perill d'incórrer en aquest error de tant en tant!!🤷♂️Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaSi només és de tant en tant, la cosa no perilla en el instant en què ens asseiem i en parlem. Lo fotut és quan apareix aquesta mena d'independència què fa que no ens comuniquem per a res.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
D'aquests amors muts, n'hi ha força casos.
ResponEliminaMés del que ens pensem.😉
EliminaAferradetes, nina.
Potser pot deixar que passi aquest tren i tornar enrera buscant un segona oportunitat, al cap i a la fi, de trens sempre en passaran...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Tu creus que en l'amor funcionen les segones oportunitats?.
EliminaAferradetes ben dolces, Roser.