26 de juliol 2022

10 Anys, 10 Mots : ENYOR


No feia ni vint minuts des de que havia sortit de casa. Sabia que no hi podia tornar,  passaren massa coses perquè s'assemblés a com era al principi. La decisió estava presa, agafaria el primer tren i se n'aniria molt lluny d'allà. No comptava amb l'enyor i aquest ja li estava passant factura. Mai li havia dit que l'estimava i ara era massa tard. El xiulet del tren marcava l'oblit.


36 comentaris :

  1. Participação deslumbrante, fascinante de ler.
    .
    Saudações cordiais.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Segur que si la relació s'ha trencat és perquè "han passat massa coses", però a mi no m'estranyaria que una de les principals fos això que "mai li havia dit que l'estimava". Trobo que amb aquest detall ja es veia que la cosa no pintava gaire bé. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i haver passat tantes coses, crec que aquesta era més que suficient per acabar amb la relació.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Tot per no dir les coses quan toquen.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res millor que dir les coses quan toquen.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  4. Va tenir un "contratemps" inesperat....
    Molt bé ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un "contratemps" que sembla que venia de lluny.
      Gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. Y aún diciéndolas.

    beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, hay veces que no funcionan las parejas, aún diciéndose que se aman.

      Besos, Toni.

      Elimina
  6. Com sempre, un relat ple de tendresa. M'encanta el mot "enyor".
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha paraules que tenen un no sé què que ens atrapa.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. Anònim26.7.22

    Ai, no expressar els sentiments fa més mal que bé. Sembla que havien passat massa coses, qui sap, potser una d'elles era el fet de callar, de guardar-s'ho tot. Adonar-se'n quan ja és massa tard és trist.
    Molt bona aportació nina, moltes gràcies.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet de guardar-s'ho tot, no és gens bo i no tan sols en les parelles.

      Gràcies a tu, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  8. M'has fet recordar un altre tren, i un altre enyor.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé tots tenim "un tren" i... molt d'enyor.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Magnífico, en tan pocas líneas cuentas tanto...
    La foto le viene genial
    Estupenda entrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. En este reto hay que ajustarse al número de palabras.
      Y yo agradezco mucho las tuyas.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  10. De vegades la vida és com aquella cançó que diu "lo mismo te echo de menos que antes te echaba de más"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni més ni pus, tal qual.

      Aferradetes, Somnis.

      Elimina
  11. Anònim26.7.22

    M'encanten aquests relats teus, cada cop més curts però diuen tant!

    Un aplaudiment i una aferradeta, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop se'ns complica una mica més, però això també té el seu encant.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. En el boirim de la memòria
    sovintegen dues ambigüitats,
    la sensatesa i l’absurditat,
    arrossegades durant el camí
    que, entremig de parets i marges,
    he estat capaç de recopilar.
    Ara, les dues, han perdut caliu,
    privades de peculiaritat
    no sé distingir una de l’altra.
    Ombres d’un enyor imaginari.
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps passa per tots, inexorablement.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  13. La terra enlaire
    que aixecava l’autobús
    encara era present
    a la plaça del vell poble,
    on quatre jubilats
    es prenien el cafè
    de la tarda
    entre partides
    de dominó.
    Però ell,
    tot i que sempre hi era
    amb ells,
    avui l’omplia d’enyor
    la marxa del fill petit
    a estudiar a la ciutat.
    S’havien acabat,
    aquelles estones
    en que vailet li pujava
    per les cames
    i se li arraulia,
    potser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una història molt entranyable. Gràcies!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  14. Siempre hay la opción de volver y decir las palabras que se quedaron sin decir. Nada se consigue sin arriesgar.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, aunque siempre es una decisión de dos.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  15. Me trajiste una imagen pasada de mi vida con el final. Voy a robarte los frase del silbato.
    Un abrazo grande.
    * Había entrado 4 veces antes, porque volvió a fallar el traductor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puedes llevarte lo que quieras.

      "No hay quinta mala" o eso dicen.😅
      Aferradetes, Sara.

      Elimina
  16. Bon relat sobre la incomunicació, en aquest cas en una parella. La incomunicació genera conflictes sovint insalvables. En lloc d'afrontar els problemes, enforteix l'ego de les persones i es prenen decisions de què penedir-se després, com passa al teu relat. La veritat és que cap de nosaltres estem fora de perill d'incórrer en aquest error de tant en tant!!🤷‍♂️Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si només és de tant en tant, la cosa no perilla en el instant en què ens asseiem i en parlem. Lo fotut és quan apareix aquesta mena d'independència què fa que no ens comuniquem per a res.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  17. D'aquests amors muts, n'hi ha força casos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més del que ens pensem.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  18. Potser pot deixar que passi aquest tren i tornar enrera buscant un segona oportunitat, al cap i a la fi, de trens sempre en passaran...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu creus que en l'amor funcionen les segones oportunitats?.

      Aferradetes ben dolces, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!