28 de juliol 2022

10 Anys, 10 Mots : LLUM


 

Envoltada d'espelmes, jeia sota la llum el cos inert de la meva àvia. Una atmosfera estranya la d'aquella cambra, amb tanta energia no feia gaire temps, on les veus i les rialles la il·luminaven a tothora, fent d'aquest espai tota la seva vida. Mentre la plorava, la seva bondat es quedà al seu rictus en forma d'una immensa pau.


42 comentaris :

  1. Pau sí. Incomprensibles els "ja mai més", però.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria encara no assolim entendre la mort.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  2. Anònim28.7.22

    Has sabut trobar les paraules adequades per descriure una escena envoltada de tristesa. La mort d'un ésser estimat, en aquest cas una àvia, sempre és un fet dolorós. Segur que sí, que era una persona molt bondadosa, i això sempre es nota, se sap, i és el que queda en el record dels qui l'estimaven.

    Moltes gràcies, preciosa.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un record que no se m'ha oblidat mai.
      El fet de què va ser l'única àvia que vaig conèixer, fa que encara l'estimi.

      Gràcies a tu, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Una hora trista ,que sempre arriba.
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament ens arriba a tots.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  4. Els que se'n van mostren la seva pau interior, per manifestar que se n'han anat tranquils.
    Molt ben reflectit.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és!. Només n'he pogut veure a tres, l'àvia, la mare i el pare. El tres tenien un aspecte molt paregut quan els va arribar l'hora, se'ls veia tranquils.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  5. La foto es muy bonita y el relato es una maravilla. Una entrada preciosa Paula.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. Un moment difícil malgrat que el seu rictus bondadós suavitzés el record posterior.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que en el moment, veure-la tan tranquila em va ajudar a mi.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. Me ha gustado y recordado algo.

    Besos

    ResponElimina
  8. Ara sembla que la llum trista de les espelmes ho domina tot, però segur que ben aviat l'altra llum (la de les rialles) tornarà per a il·luminar el record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El record de la meva àvia és molt dolç, tal com era ella.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  9. Bellas palabras que describen un tiempo que se detiene, un instante leve y doloroso. Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ese instante se queda grabado para siempre en la memoria.

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  10. Tant si és vivència com si és ficció, molt emotiu, sa lluna, i amb molta llum.
    Aferradetes i una bona fresca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És vivència que ha quedat marcada en el record... tenia tretze anys quan va morir.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  11. A on van els que ja no hi són?
    No ha tornat mai ningú per explicar-ho.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc ho sé, tot i que m'agradaria.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  12. Una gran pérdida para la familia. Seguro que ha dejado bellos recuerdos entre sus amigos y familiares.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los abuelos siempre son un gran pérdida, para los hijos y para los nietos.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  13. Buaaaa, sempre més enyoraré la pau i la bondat de la meva àvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament serà així, per sempre més.

      Aferradetes, Somnis.

      Elimina
  14. Un relat que diu molt de tu, en la línia dels que sempre ens regales...
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes vegades no cal explicar com som, les paraules, els fets i també els silencis parlen per noltros.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  15. Anònim28.7.22

    Preciós! Et superes a cada relat.

    La pau que emeten les persones té un efecte durador en les aue les han estimat.

    Aferradetes de pau, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un efecte durador i guaridor, diria jo.

      Moltes gràcies, preciosa!.
      Aferradetes de pau.

      Elimina
  16. Pidamos que estén en la Luz y que nos sigan ayudando siempre... Ojala fuera así...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo si sé que siempre está conmigo... será que sigo hablándole.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  17. Molt emotiu relat. Es veu que vas tenir una relació molt bonica amb la teva àvia. El seu record et segueix transmetent pau. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig poder gaudir d'ella fins als tretze anys i em va marcar molt.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  18. No m'agrada de veure els morts, i no sé com seria un rictus de pau...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc, no m'ha agradat mai, però quan es mor una persona que està molt unida a tu, pots veure aquesta pau amb què se'n va, és com una llum que no veus en altres fets.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. S’anava apagant aquella llum
    que des de petits ens indicava
    el camí a seguir,
    havia estat la guia silenciosa,
    marcant on havíem
    de deixar la nostra petjada,
    fent del seu exemple
    la nostra vida,
    de la seva veu
    les nostres paraules,
    la seva empremta
    ens havia marcat per sempre,
    deixant-nos triar
    els vorals del que havíem de fer.

    ResponElimina
  20. Emotiu poema.
    Moltes gràcies!.

    Aferradetes, qui sap si...

    ResponElimina
  21. En aquest tendre recort hi molta més llum que ombra...
    Petonts, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben segura que així és.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  22. Preparada per al viatge. Pau i amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és... pau i amor.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina

Benvinguts al racó!