20 de juliol 2022

10 Anys, 10 Mots : DAURAT


Tirada a terra, intentava demanar ajuda però no li sortia cap so, la sorra li cobria la boca. Atordida li passaven les darreres imatges viscudes, discutia amb algú... un bar... una barca... Un líquid espès relliscava per la cara,  les cames immòbils i a la mà esquerra un objecte que subjectava amb les poques forces que li quedaven.

La trobà un mariner a primera hora del matí. La policia arribà uns quants minuts després. El botó daurat que subjectava a la mà, seria la prova per trobar al seu assassí.


50 comentaris :

  1. Ostres... m'ha semblat de veritat...
    Un relat que esgarrifa.

    El botó daurat ha fet un molt bon servei final.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petites pistes que porten a resoldre el crim.😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. ¿Es un libro? ¿O un relato tuyo? Ay, me ha dado intriga de saber qué ha pasado.

    Un abrazo,

    Noa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto y el relato son de cosecha propia y es para celebrar los diez años de mi compañera Núria que nos ha puesto un reto en su blog. Aquí te dejo el enlace por si te apetece:
      https://nurialaroca.blogspot.com/p/deu-anys-deu-mots.html
      Quizás más adelante siga con la historia... ¿continuará?. 😉

      Aferradetes, Noa.

      Elimina
  3. Magnifico, no hacen falta mas palabras. La foto me encanta.

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. De hecho para el reto no podia añadir más.😉
      ¡Muchas gracias!.

      Petonets, Toni.

      Elimina
  4. El botó daurat l'havia fabricat una empresa italiana. Aquesta firma, amb seu a Grumello del Monte, Italia, havia vengut aquest article a l’empresa Inditex. Aquesta empresa havia confeccionat, amb aquest model de botó, ni més ni menys que 15000 abrics.... Ara busca’l....
    La foto de Calella, molt bona!
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no era un botó d'abric, era un botó d'una màniga d'americana. Clar que això no ho sabien més que els mossos d'aquell petit poblet mariner de tot just mil habitants, on només hi havia dues tendes de roba. I per aquí van començar les indagacions...

      Moltes gràcies, Joan!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Quina foto mes maca!
    Un botó com a proba, està ben trobat.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal començar pel principi.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  6. Acredito que seja um livro muito interessante de ler
    .
    Saudações poéticas
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fuera un libro... ¡quizás!.😉

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  7. Caram , quin misteri , salluna ! . A veure si el solucionem ! ;)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí ja s'estan donant idees!.😅

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  8. Buena ilustración para un libro de misterio.
    Ese botón es la clave para encontrar el asesino.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una calita con mucho encanto.
      ¡Gracias!.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  9. Per cert, abans m’he deixat de dir una dada important; la policia científica té problemes en identificar les empremtes del botó daurat. Sembla que la causa és per culpa de les empremtes de la víctima que hi ha a sobra i confonen la identificació. La policia està en un punt mort....
    Disculpa l’atreviment de fer d’advocat del diable... M’ha sortit així...
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mossos (tot i no ser molt partidaris) truquen a la científica, ha de ser una feina conjunta i saben ja que hi ha onze persones del poble que han comprat una americana darrerament. A banda també tenen unes burilles trobades a prop de la noia i que els hi lliuraran per fer proves d'ADN. Tot està en marxa, fins i tot localitzades les onze persones...

      M'encanta com ho has vist, però ja saps que el repte només et permetia noranta paraules.😉
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  10. Caram, un història dura, en aquesta ocasió.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una història del nostre dia a dia, malauradament.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  11. Quin greu que no se n'hagi sortit, per sort sembla que podran atrapar l'assassí i fer-li pagar.

    Un relat que podria ser la llavor de tota una novel·la de misteri. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten les novel·les de misteri i com més enrevessades millor. A la vida real, no sempre és fàcil trobar a l'assassí.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  12. L'assassí és un aficionat del Barça que portava la segona equipació d'aquesta temporada, la daurada!!! Haha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe... no hi ha res més sa que prendre-s'ho amb humor!😅

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  13. Enredat al botó hi havia un cabell. Ara l'envien a fer comparacions d'ADN.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots sabem que les proves d'ADN són infal·libles... serà de l'assassí?😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  14. Bon inici per a un relat d´intriga!!🤔 Els botons daurats ja no s'emporten gaire. Probablement pertanyin a una jaqueta creuada, com les d'abans, així que l'assassí tindrà una certa edat, propera als setanta anys, amb aires de "senyor" una mica "demodé", un mocador abocant per la butxaca, mocassins sense cordons ni caltecins, per descomptat, i una gorra de mariner sobre el cap, però de mariner d'aquells que no han manejat un vaixell a la seva vida. Per donar-se més importància, segur que va gravar les seves inicials al botó, així que la poli no crec que trigui molt a trobar-lo!!😅 I Molt bona la foto d´ambient mariner i nocturn, que sempre se m´oblida comentar-la!! 👏
    Aferradetes detectivesques, Paula!!👀🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, les teves indagacions sí que tenen a veure amb el cas. El botó és del puny d'una americana i no d'un abric i pel que fa a les inicials, no t'ho puc assegurar... ja saps, secret de sumari.😅
      Moltes gràcies!, encara que no ho diguis, sé que te les mires.😉

      Aferradetes, Mr. Holmes. 🤭😘🤗

      Elimina
  15. Y tuvo fuerzas para arrancarle algo para no dejarle sin castigo.
    Buen jueves Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que en un momento así, sacas fuerzas de donde sea y si eso no te salva la vida, al menos que se pueda hacer justícia.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  16. Déu-n'hi-do de la història que t'has muntat amb 90 paraules. I potser soc molt atrevida, però jo diria que sí que continuarà. Esperaré pacientment a veure si serà veritat.

    Una aferradeta, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí ja s'han donat idees per a la continuació.😅

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  17. Es un buen inicio para una novela, auqnue en sí mismo este pequeño relato ya da juego, ofrece la posibilidad de imaginar y de inventar, de recorrer uno mismo los caminos y eso ya es mucho. Mola la fotografía nocturna, ese negro denso aporta el suficiente misterio para rropar el texto. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un reto sobre un texto de noventa palabras, poco más podía decir. Dejo a vuestra imaginación el resto.😅
      Adapté un poco el texto a la foto, celebro que te guste. ¡Gracias!.

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  18. Aquest inici es fantàstic per a una novela negra!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Será qüestió d'anar-hi pensant. 😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  19. Buah! Jo que vinc de la platja...to be continued??? O què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ja has tornat, estàs fora de perill.🤭
      No sé si tindrà continuïtat o no...

      Aferradetes, Somnis.

      Elimina
  20. La foto es extraordinaria!!! Me ha encantado este post, enhorabuena amiga mía. Te mando una brisa fresca del Cantábrico hacia el Mediterráneo, espero que te llegue. Un fuerte abrazo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Germán!
      Mándame toda la brisa fresquita que quieras, que por aquí nos asamos.

      Aferradetes.

      Elimina
  21. Anònim22.7.22

    Guau, com ja han dit, aquest text podria ser un bon inici per a una novel·la negra. Te n'has sortit molt bé, amb les paraules justes, crear aquesta història tan inquietant. Esperem que el botó daurat serveixi per a trobar l'assassí.
    Moltes gràcies, nina, aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no se'ns esgoti la imaginació i puguem acabar a temps el repte. Com has pogut llegir, n'hi ha que en tenen molta.😉

      Gràcies a tu, nina!.
      Aferradetes de 36º...🥵

      Elimina
  22. Bona tarda sa Lluna, veig que segueixes aquí, fa molt que no entro. Veig a la Carme per Instagram, em recordo de tu. Una abaçada plena de mar salada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria veure't per aquí!.
      Ja saps que no tinc ni Facebook, ni Instagram, ni Twitter per això segueixo per aquest món fet a la meva mida. Em fa molta il·lusió que encara te'n recordis de mi, com jo de tots vosaltres.

      Aferradetes ben fortes, M. Antònia.

      Elimina
  23. Assegut al llit,
    la calorosa nit
    guardava entre els dits
    aguantant-se el crit
    el marc daurat
    amb la darrera foto junts
    sortint d'un restaurant
    que els havia encantat
    jurant tornar-hi
    un altre cop
    agafats de les mans
    content com a nans.
    Feia no res
    que se'n havia anat
    sense raons,
    sense comiats,
    deixant tant sols aquell retrat
    amb la foto d'ells feliços
    i un marc daurat
    que qui sap on havien trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho has vist.😉

      Aferradetes.

      Elimina
  24. És Calella de Palafrugell, oi? De nit, com el gènere negre que fas servir. El final sempre és de traca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és Calella.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  25. quina foto tan bonica...
    Veig que t'has afeccionat a l'epissodi de crims!
    Petonets, ben dolcets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'han agradat les novel·les on hi ha quelcom per descobrir.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!