Una completísima forma de autodescribirse, mostrando la esencia misma de todo ser, mostrando los extremos. Y ahí la continua lid, la eterna lucha por el equilibrio entre los extremos, calma y tormenta, semilla y fruta, voz y silencio, todo y nada, y ahí nos movemos, es nuestro vivir diario es la permanente búsqueda, consciente o no, del equilibrio, funambulistas a tiempo completo, en esa cuerda tan floja que es la vida.
Sa Lluneta, como siempre has conseguido hacernos meditar, hoy con esta cuestión tan simple y complicada, ya ves, cuestión de extremos.
El gran tresor de l'equilibri. Ai, si el pogués trobar!. Como una gran roda de fira, avui amunt i demà a baix i així vaig cercant l'equilibri com un tresor tan i tan amagat, que de vegades dubto que pugui existir... Per tant, aprenc a viure i deixo fluir la vida tal com ve... Moltes gràcies, estimat amic. Petonets, Jota.
Fas venir moltes ganes de continuar, de seguir-te els versos sintonitzant la meva descripció amb la descripció que fas de tu mateixa. Però no l'aboco tot seguit. Me la pensaré una mica.
El texto en esta ocasión toma toda la importancia y ayuda a descubrir a la persona que se refleja y a la que escribe. Una dualidad que me resulta muy emocionante. Un abrazo
Aprofitant la calma de després de la tempesta, amb uns últims cops de vent que eixuguen l'aigua que resta a les branques de l'arbre, s'il·lumina la roca amb la llum més platejada que mai de la Lluna. Ara que germina la llavor que ens dona fruita més endavant, escolto la teva veu que enriqueix el silenci. L'espera de la teva entrega és plena com el tot i plena com el res. Quan escrius, també ens descrius.
Diuen que "entre el poc i el massa, hi ha la mida justa", però que difícil que és assolir aquest equilibri. La vida ens fa anar sovint d'una banda a l'altra, a vegades som a dalt, altres a baix i hem d'anar entomant-ho com bonament podem perquè viure és justament això. Ho expliques perfectament en aquest magnífic text. Abraçades!!
Cerco la cara que em ve i l’espatlla que marxa. Assedego els llavis amb els fruits de la font i els eixugo a l’aire. Visc a l’ombra de l’arbre sota la llum de la lluna, descansant en la roca que em fa companyia. Tinc la veu per dir les paraules i les orelles per sentir el silenci. Ja no espero, i tampoc tinc que donar. Tot lo meu són quatre paraules que repeteixo i repeteixo fins que queden llises, ja poc diuen després. Vull escriure i no tinc res que em cridi, tant sols el silenci ofegant la meva veu.
El poema és com un mirall (metafòric en el contingut de les seves paraules i literal a la imatge que l'acompanya), que reflecteix la complexitat de la naturalesa i les emocions humanes (i la teva en particuar) "I en escriure, m'escric." Un tancament del poema molt poderós perquè revela que l'escriptura és per a tu un mitjà d'autoconeixement i d'autoexpressió particularment alliberador. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
Una completísima forma de autodescribirse, mostrando la esencia misma de todo ser, mostrando los extremos.
ResponEliminaY ahí la continua lid, la eterna lucha por el equilibrio entre los extremos, calma y tormenta, semilla y fruta, voz y silencio, todo y nada, y ahí nos movemos, es nuestro vivir diario es la permanente búsqueda, consciente o no, del equilibrio, funambulistas a tiempo completo, en esa cuerda tan floja que es la vida.
Sa Lluneta, como siempre has conseguido hacernos meditar, hoy con esta cuestión tan simple y complicada, ya ves, cuestión de extremos.
El gran tresor de l'equilibri. Ai, si el pogués trobar!. Como una gran roda de fira, avui amunt i demà a baix i així vaig cercant l'equilibri com un tresor tan i tan amagat, que de vegades dubto que pugui existir... Per tant, aprenc a viure i deixo fluir la vida tal com ve...
EliminaMoltes gràcies, estimat amic.
Petonets, Jota.
Fas venir moltes ganes de continuar, de seguir-te els versos sintonitzant la meva descripció amb la descripció que fas de tu mateixa. Però no l'aboco tot seguit. Me la pensaré una mica.
ResponEliminaEts inspiradora. I això no té preu.
Aferradetes, preciosa!
Sé que ho faràs i m'aventuro a dir-te què millor.
EliminaGràcies, compartim inspiracions, Carme!
Aferradetes, bonica.
Escrius d'aquella manera, com els ametllers criden als pardals, per dir-los que la primavera, és arribada per gaudir-la.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Què bonic ho dius, gràcies!
EliminaPetonets, Alfred.
El texto en esta ocasión toma toda la importancia y ayuda a descubrir a la persona que se refleja y a la que escribe. Una dualidad que me resulta muy emocionante.
ResponEliminaUn abrazo
Si te ha emocionado, me haces feliz.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Seguro, muy emocionante
EliminaAbrazo
¡Gracias, Luis! 😉
Elimina¡Me encanta!
ResponElimina¿Qué quieres que te diga...?
Es redonda la entrada.
Besos
Creo que ya lo has dicho todo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Tony.
... tot i res.
ResponEliminaSom bessons.
:)
Petons.
Ho podríem ser, sí! ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
What a beautiful picture and lyrics!!
ResponEliminaEssentially human existence, all that we are and are not!
I enjoyed the song too!
Have a beautiful month!
Moltes gràcies!
EliminaEl que som i el que no... o el que som a la vegada. ;-)
Bon diumenge, Katerina.
La foto amb el teu reflexe és molt bona i artística i la preciosa poesia em recorda al gran Walt Whitman!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Ufff!... no sé si hi ha per tant, però gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
Ara sí. Bon text i magnífica imatge. Abraçada.
ResponEliminaQuè no et deixava comentar?...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradeta, Risto.
La foto es estupenda y el poema una maravilla. Una combinación preciosa.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Muy agradecida por tus palabras.
EliminaAferradetes, Fernando.
Aprofitant la calma de després de la tempesta, amb uns últims cops de vent que eixuguen l'aigua que resta a les branques de l'arbre, s'il·lumina la roca amb la llum més platejada que mai de la Lluna. Ara que germina la llavor que ens dona fruita més endavant, escolto la teva veu que enriqueix el silenci. L'espera de la teva entrega és plena com el tot i plena com el res.
ResponEliminaQuan escrius, també ens descrius.
Quina meravella, Xavier!!
EliminaM'has deixat bocabadada.
Aferradetes.
La entrada, no puede ser más completa.
ResponEliminaAdmiro tu creatividad.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaTodos tenemos un poquito, ¿no crees? ;-)
Aferradetes, Antonia.
Interesting photo.
ResponEliminaAnd same goes for the poem
if I may say so
a lover of poetry
whose prose is so much better.
Tanka, juny 24
;-)
Doncs no se't dóna gens malament. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Kisses, Sean.
Diuen que "entre el poc i el massa, hi ha la mida justa", però que difícil que és assolir aquest equilibri. La vida ens fa anar sovint d'una banda a l'altra, a vegades som a dalt, altres a baix i hem d'anar entomant-ho com bonament podem perquè viure és justament això.
ResponEliminaHo expliques perfectament en aquest magnífic text. Abraçades!!
Sí, crec que no l'he trobat mai, sempre estic a dalt o a baix... fins i tot en un mateix dia. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Cerco la cara que em ve
ResponEliminai l’espatlla que marxa.
Assedego els llavis
amb els fruits de la font
i els eixugo a l’aire.
Visc a l’ombra de l’arbre
sota la llum de la lluna,
descansant en la roca
que em fa companyia.
Tinc la veu per dir les paraules
i les orelles per sentir el silenci.
Ja no espero, i tampoc tinc que donar.
Tot lo meu són quatre paraules
que repeteixo i repeteixo
fins que queden llises,
ja poc diuen després.
Vull escriure i no tinc res
que em cridi,
tant sols el silenci ofegant la meva veu.
Un trist i bell poema.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
Tota una dona complerta... que busca i sap trobar, l'equilibri a la vida.
ResponEliminaBonica imatge , salut !.
Buscar-ho no et dic que no, però trobar-ho... encara no l'he trobat. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
El misterio de la vida está en la dualidad... En nosotros está todo... Todo es posible, amiga.
ResponEliminaUn abrazo fuerte
¿Incluso encontrar el equilibrio? ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Me ha encantado, gracias por compartir!!! Abrazos desde el Cantábrico.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Germán.
El poema és com un mirall (metafòric en el contingut de les seves paraules i literal a la imatge que l'acompanya), que reflecteix la complexitat de la naturalesa i les emocions humanes (i la teva en particuar) "I en escriure, m'escric." Un tancament del poema molt poderós perquè revela que l'escriptura és per a tu un mitjà d'autoconeixement i d'autoexpressió particularment alliberador. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaDe fet és la manera que tinc d'alliberar-me de tot el que em trontolla per dins...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗
M'agrada moltíssim, de cap a peus. Voldria haver-lo escrit igual.
ResponEliminaEm fas feliç, Helena.
EliminaMoltes gràcies!
wow me encanta! Fantástica foto.
ResponEliminaPor cierto, eres el yin y el yang.
Un petó :)
Cierto, de un sitio a otro en un instante, sin pasar por el centro (equilibrio). ;-)))
Elimina¡Muchas gracias!
Petonets, Gumer.