16 de juny 2024

Què en penses . . . ?


Fins i tot un rellotge atrotinat
dóna dues vegades al dia
l'hora justa

[Woody Allen]

44 comentaris :

  1. Anònim16.6.24

    Casualidad, o sincronicidad, bueno, descartemos tanto una opción como la otra, pues no es algo casual, si no lógica mecánica, y al final todos formamos parte de ese mecanismo relojero.

    Y gira el mondo, y las cosas van sucediendo, y lo que a uno le sucede (por nimio que sea), aun sin saberlo ni quererlo, influye en todo lo demás, aunque solo sea de la forma más simple, que es cambiando algo de nuestra forma de pensar o actitud (efecto mariposa).

    Sa Lluneta, como ves, ya estoy rizando el rizo, Dios mío, vaya Cruz!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig com arrissa el ris, amic meu. ;-)
      Filant i filant tots dieu la vostra, però bé, ara toca respondre a la qüestió amb tu. Anem per feina... Dius que cada cop que passa una cosa, per poc que sigui, influeix en tota la resta?... espero que parli d'un mateix, vull dir que influeixi en un mateix... perquè no voldria que ni per un segon sentís el que em passa a mi... ja suficient que ho passi una persona, oi?
      Com pots veure estic una mica espessa i abans que ho emboliqui més, me n'aniré fent mutis pel fòrum, no sense esperar que aquest cop l'efecte papallona no funcioni. ;-)

      Petonets amb pessics, Jota.

      Elimina
  2. ¨so even a broken clock shows the correct time twice a day!
    Some things happen by chance and some planned, another proof that life is unpredictable and anything can happen!
    Have a nice week !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no crec en les casualitats, més bé en les causalitats. Però ho miris com ho miris, fins i tot si el rellotge està aturat, sempre hi haurà dues hores del dia que marcarà l'hora justa. ;-)

      Aferradetes, Katerina.

      Elimina
  3. Aquesta frase sempre m'ha agradat.
    Molt... em fa pensar que tothom té alguna virtut.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, tot i que de vegades no la veiem.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  4. Sempre que estiguis al lloc per veure'l,
    i no allunyat esperant que soni.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades passa tan de pressa que no ens n'adonem.

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  5. Me encanta el encuadre que has hecho, las palomas acentúan el aspecto de abandono. La cita es muy buena, la casualidades tambíen cuentan...
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creo en las casualidades, más bien en las causalidades... quizás el no hacer nada para buscar, nos puede llevar a encontrar en el lugar menos pensado...
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. Dos 10. Será magnífico que como el reloj, hagamos por lo menos algo de calificación 10 al día.
    Besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En "algo" seguramente demos el diez, aunque no lo sepamos.

      Besos, Sara.

      Elimina
  7. Tienes razón en los que expresas y bien relacionado con esa imagen.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Antonia!

      Aferradetes.

      Elimina
  8. Fins i tot quatre, si te la versió canaria ! heheh
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe... així és!!

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  9. Extraordinária foto acpmpanyada, como no, d'un text encertadíssim!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  10. M’agrada l’humor d’en Woody Allen, sempre m’ha agradat, així com algunes de les seves pel·lícules. Té frases molt bones, de l’estil de Groucho. Però jo t’adjunto també dues frases divertides (i no són de Woody):
    "El sentit comú és com el desodorant. Les persones que més ho necessiten no l’utilitzen mai".
    "No existeix una persona gran malhumorada. La veritat és que un cop et fas vell, deixes de ser educat i comences a ser honest".
    La foto està força bé.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada moltíssim la darrera frase, ben cert que ja no necessites quedar bé. ;-)
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  11. Les agulles del rellotge són harmòniques, com ho és la teva fotografia. Endavant o enrere sempre afinen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin comentari més bonic, moltes gràcies!

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Anònim16.6.24

    Ho trobo molt divertit i molt encertat.

    Com les persones, per velles i atrotinades que estiguem, sempre n‘encertem alguna!

    Aferradetes, preciosa.

    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Crec que més de les que podem imaginar. ;-)))

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  13. Així és; i tots en algun moment l'encertem perquè no queda una altra.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot de vegades inconscientment. ;-)

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  14. The fabulous iconic capture with abstract feel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Salutacions, roentare.

      Elimina
  15. Potser els coloms no poden llegir un rellotge, però fins i tot ells saben que el temps passa volant.
    La pau de la nit, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si estan plegats, crec que tampoc els importa gaire el temps. ;-)
      La pau de la tarda, Sean.
      Petonets.

      Elimina
  16. Pues yo tengo aquí uno que destartalado no está, pero no hay manera de que se ponga en marcha y está justo en la plaza mayor del pueblo que ya tiene narices.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un buen relojero tendría la solución... quizás no haya para esos gastos... ;-)

      Besos, Tony.

      Elimina
  17. També diuen aquella de "gallina vella fa bon caldo", i "els bons vins, com més vells més bons".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant l'una com l'altra les faig meves, hehehe!

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  18. Me encanta el encuadre. Elegiste un inmejorable punto para el disparo. Bravo, me encanta
    Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Luis!

      Aferradetes.

      Elimina

  19. M'has fet pensar en allò que va cantar l'Ovidi a "𝘉𝘰𝘯 𝘷𝘦𝘯𝘵 𝘪 𝘣𝘢𝘳𝘤𝘢 𝘯𝘰𝘷𝘢":⁣

    "𝐄𝐥 𝐦ó𝐧 𝐧𝐨 𝐚𝐯𝐚𝐧ç𝐚. 𝐆𝐢𝐫𝐚"⁣

    Abraçadetes, Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el camí inevitable de tot el que es trenca, fins i tot el nostre...
      Tots girem, a una velocitat sorprenent, cadascú a un punt: uns a la superfície, uns altres pel relleu i uns altres fregant la punta del adéus...

      Aferradetes, Miquel Àngel.

      Elimina
  20. Me gusta mucho ese encuadre que has elegido...
    Un abrazo, amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  21. I els dos coloms ho certifiquen. El teu poema que sembla un aforisme és genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta ocasió només vaig fer la foto, la frase és d'en Woody Allen.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

  22. Com la parella de coloms de la foto, tots els animals viuen de manera instintiva el moment present, sense la preocupació constant pel temps que caracteritza l'experiència humana. Els humans solem planificar les nostres vides al voltant d'horaris i terminis. En canvi, els animals només responen a cicles naturals, com els canvis d'estacions o el ritme del dia i la nit. Hauríem d'aprendre d'ells a desaccelerar i reconnectar amb el món natural que ens envolta. Aferradetes, Paula!! 😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quantes lliçons en perdem tan valuoses de la natura... som màquines dirigides per rellotges...

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!