Com més alt es troba el sol, més arran de terra la consciència feta ombra, cosida als peus com un nou Peter Pan que no vol créixer amb el pes dels anys. Busco la llum per deixar viure la consciència feta ombra i fugir del migdia, quan es fa tan petita que gairebé desapareix sota la sola de la sabata. M’arrecero en el temple fugint de la calor del matí creixent, on la consciencia em farà pensar i la part feta ombra trobarà també la fresca dels racons com ella ombrívols. Tots dos aprendrem quelcom de nou o tan sols descansarem de l’impuls de viure convulsament.
Sembla lleugera i àgil, aquesta consciència... No crec que li pesi massa... o potser no se sap mai, així vist des de fora, les aparences ens poden enganyar. Que se separessin en entrar al temple, potser no és un bon senyal.
No acabo de entender el texto, no sé si nos referimos a “Consciencia” o “Conciencia”, pues si es una o la otra, creo que cambia totalmente la esencia de lo escrito, y por ende aquello que podemos deducir.
Em referia a la consciència (ètica): coneixement intern de la bondat o maldat dels propis actes o la part de l'ànima que fa sentir si hom actua bé o malament. N'hi ha que la tenen ben neta i d'altres més negre que el carbó... Espero haver-te ajudat a entendre el text. Aprofitaré que hi ets, per desitjar-te una molt bona revetlla.
No pateixis, Paula! Un cop l’home hagi entrat a l'església, es confessarà del seus pecats. En acabat, quatre parenostres i tres avemaries i la consciencia tornarà a estar neta i polida. I au!, al carrer de nou, tot arreglat.... (Avui, revetlla de Sant Joan estic un xic irònic, però no ho confesso...) Aferradetes!!!!
L'ombra és una regió de foscor parcial o total, on la llum és obstaculitzada pel cos d'un objecte opac... si no hi hagués cap objecte opac, no existirien les ombres, oi? ;-)))
Aprofito per felicitar-te, Sean... que tinguis un bon dia! 🥂 Petonets.
N'hi ha que saben deixar amb molta facilitat la consciència a banda sempre que els convé. Potser així viuen més tranquils, però jo no els hi envejo gens.
Interessant reflexió la que proposes. És cert que les nostres accions i pensaments interns poden divergir. El fet que la consciència entri en la foscor podria interpretar-se com una representació de com els pensaments i sentiments més íntims sovint romanen ocults als ulls dels altres. És un recordatori que el que es mostra al món no sempre reflecteix la totalitat del que un és o sent per dins. Molt bona la cançó de Miguel Ríos!!👍😉🤗😘
Maleïda ombra!
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
... Sí!!!
EliminaPetonets, Alfred.
Com més alt es troba el sol,
ResponEliminamés arran de terra
la consciència feta ombra,
cosida als peus
com un nou Peter Pan
que no vol créixer
amb el pes dels anys.
Busco la llum per deixar viure
la consciència feta ombra
i fugir del migdia,
quan es fa tan petita
que gairebé desapareix
sota la sola de la sabata.
M’arrecero en el temple fugint
de la calor del matí creixent,
on la consciencia em farà pensar
i la part feta ombra
trobarà també la fresca
dels racons com ella ombrívols.
Tots dos aprendrem
quelcom de nou
o tan sols descansarem
de l’impuls de viure convulsament.
Cadascun amb la seva, tot i que de vegades pesa massa.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
Un text esplèndid acompanyant una magnífica foto!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Sembla lleugera i àgil, aquesta consciència... No crec que li pesi massa... o potser no se sap mai, així vist des de fora, les aparences ens poden enganyar. Que se separessin en entrar al temple, potser no és un bon senyal.
ResponEliminaBon poema, per a reflexionar...
Aferradetes, preciosa!
Crec que no, que no és bona senyal si no hi entren plegats...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Cap a la foscor més negra... doncs mala peça al teler.
ResponEliminaNo em refiaria mai d'aquesta persona.
Petons.
Hi ha molta gent que, pel fet d'anar a l'església sovint, semblen que tinguin la consciència ben neta i si gratem una mica... ai las!
EliminaPetonets, Xavi.
La foto habla por sí sola pero de cualquier modo el texto termina de poner la guinda.
ResponEliminaAbrazo
A veces las palabras sobran...
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Luis.
Beautiful facade with antiquity
ResponEliminaSí que ho és, molt antiga.
EliminaSalutacions, roentare.
What a beautiful photo,
ResponEliminabut also an inspiring text (creativity in many arts)!!
Thank you!!
Moltes gràcies a tu!
EliminaAferradetes, Katerina.
No acabo de entender el texto, no sé si nos referimos a “Consciencia” o “Conciencia”, pues si es una o la otra, creo que cambia totalmente la esencia de lo escrito, y por ende aquello que podemos deducir.
ResponEliminaSa Lluneta, como siempre haciéndonos pensar!!!!!
Em referia a la consciència (ètica): coneixement intern de la bondat o maldat dels propis actes o la part de l'ànima que fa sentir si hom actua bé o malament. N'hi ha que la tenen ben neta i d'altres més negre que el carbó... Espero haver-te ajudat a entendre el text.
EliminaAprofitaré que hi ets, per desitjar-te una molt bona revetlla.
Petonets amb pessics, Jota.
Entre blanc i negre es troben els clarobscurs, normalment.
ResponEliminaPel que fa als colors, n'estic segura...
EliminaAferradetes, Helena.
No pateixis, Paula! Un cop l’home hagi entrat a l'església, es confessarà del seus pecats. En acabat, quatre parenostres i tres avemaries i la consciencia tornarà a estar neta i polida. I au!, al carrer de nou, tot arreglat....
ResponElimina(Avui, revetlla de Sant Joan estic un xic irònic, però no ho confesso...)
Aferradetes!!!!
Així és o així es fa! :-(
EliminaI avui és Sant Joan o millor dit, fas festa... per tant: MOLTES FELiCiTATS!! 🥂
Aferradetes, Joan.
Moltíssimes gràcies Paula!!! :) :)
EliminaA tu, sempre! ;-)
EliminaSempre ens quedarà l'inconscient.
ResponEliminaVols dir que és millor... bé, suposo que sí, si un no sap el que fa o perquè ho fa.
EliminaAferradetes, Xavier.
Sense llum no hi ha ombra.
ResponEliminaAferradetes i bona revetlla! ;-)
L'ombra és una regió de foscor parcial o total, on la llum és obstaculitzada pel cos d'un objecte opac... si no hi hagués cap objecte opac, no existirien les ombres, oi? ;-)))
EliminaAprofito per felicitar-te, Sean... que tinguis un bon dia! 🥂
Petonets.
Mala cosa que no haya coincidencia.
ResponEliminaBesos
Sí, muy mala.
EliminaBesos
Ha, gràcies, Paula! Feel yourself hugge and kissed from "Joan". ;-)
ResponElimina;-) Ohhh...Danke, Joan!
EliminaNoch mehr Umarmungen und Küsse für dich. ;-)))
... And here is the missing 'd'. ;-)
ResponEliminaBesos.
Ahhh, the escapist "d". ;-)))
EliminaPetonets, Sean.
Vaja, se suposa que allà haurien de reconciliar-se.
ResponEliminapodi-.
Presumptament...
EliminaAferradetes, Carles.
N'hi ha que saben deixar amb molta facilitat la consciència a banda sempre que els convé. Potser així viuen més tranquils, però jo no els hi envejo gens.
ResponEliminaAbraçades!!
Has de tenir molta cara o un bon estómac per viure tranquils.
EliminaAferradetes, Mac.
ResponEliminaInteressant reflexió la que proposes. És cert que les nostres accions i pensaments interns poden divergir. El fet que la consciència entri en la foscor podria interpretar-se com una representació de com els pensaments i sentiments més íntims sovint romanen ocults als ulls dels altres. És un recordatori que el que es mostra al món no sempre reflecteix la totalitat del que un és o sent per dins. Molt bona la cançó de Miguel Ríos!!👍😉🤗😘
Doncs sí, és una altra manera de veure-ho molt vàlida. ;-)
EliminaCelebro que t'hagi agradat.
Aferradetes, Alfons. 😘🤗