Gairebé em surts del camp de visió, va ser un instant on la teva presència em va captivar, atabalada cercava el disparador, et volia retenir uns instants més per mostrar el teu somriure... ni això em deixares, només quedà a la meva retina per sempre més...
True one and only
ResponEliminaSí, molt peculiar era.
EliminaSalutacions, roentare.
Aquells somriures, només retinguts a la memòria, són els més autèntics.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
En passar davant meu em va somriure i això va ser tot, perquè gairebé no es va deixar enxampar... ;-)
EliminaSi que ocurre a veces que por más rapido que queremos ser el objeto de deseo fotográfico al final se nos escapa.
ResponEliminaBesos
Unos segundos antes y pillo una sonrisa muy tierna... pero me la llevé puesta. ;-)
EliminaBesos
Me identifico totalmente con tu entrada. Son tantos los instantes que no me ha dado tiempo a captar con la cámara...Como tu bien dices, se quedan en ese disco duro personal e intransferible.
ResponEliminaBonita canción para redondear tu reflexión y ese instante fustrado, que al final no ha quedado nada mal, me gusta el encuadre.
Un abrazo
Me gusta muchísimo la fotografía y, a veces, sí me quedo frustrada al no poder captar una imagen... soy de efecto retardado... Pero también pienso que, a veces, hay que bajar la cámara y saber disfrutar de lo que se ve. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
També ha quedat entre les teves paraules.
ResponEliminaI en el blog!!!
Petons.
És cert, però no ho podeu veure. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
I totally connect, I often lose the digital capture of the moment but gain the real moment! How complex is the brain, millions of moments etched in memory! Beautiful song, fits the moment!
ResponEliminaMolt cert, els moments reals emmagatzemats al cervell i després recordats d'una manera tan viva, són tot un màgic misteri; per això tampoc els hem de perdre per fer una foto.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Katerina.
Una de les estrofes de la cançó amb què acompanyes diu: "aquí estem vius encara"
ResponEliminaEl què compta és que ara mateix som aquí, ni més ni pus.
EliminaAferradetes, Xavier.
A veces en fracción de segundos, se te puede escapar una buena instantánea.
ResponEliminaBonita fotografía. Un abrazo.
En fracción de segundos puede pasar de todo, lo bueno y lo malo.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Antonia.
El fotógrafo debe tener la rapidez y coordinación entre vista y manos de pistolero de película del oeste, más una puntería y precisión también fenomenales.
ResponEliminaBesos.
Entonces no puedo llamarme fotógrafa (de hecho no lo soy), siempre soy de efecto retardado, tanto en movimiento como en pensamiento; me gusta pensar bien las cosas. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Furtiva em dones l’adéu,
ResponEliminad’un color clar
i d’esquena mirant al davant.
No vols idees foranies
ni que s’escapen les pròpies,
et cobreixes el cap
amb un capell ara fosc.
Ets tant gran
que la mirada escapant-se
t’ha vist només el cap i les espatlles,
la resta m’ho amagues
i jo no se si vull trencar
el misteri que t’envolta.
Si de nou et veig,
t’ho preguntaré, a lo millor,
o com ara, també et deixaré marxar.
Si es repeteixen els fets, segurament les respostes no seran les mateixes o sí, qui sap!
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
Ara, els teus lectors ens quedem enyorant aquest somriure que no hem vist...que no hem pogut veure. Però tot i així, val la pena perquè la teva foto i les teves paraules ja ens acompanyen molt i la imaginació ens fa buscar al nostre disc dur més íntim i personal, somriures efímers que s'hi poguessin assemblar. Un instant preciós que comparteixes.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
L´únic que puc explicar és que va ser un somriure molt tendre i que pensava que es repetiria abans de desaparèixer i no... em vaig quedar amb les ganes de fotografiar-ho, però em va quedar molt gravat...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, ninona.
A mi m'ha passat en moltes ocasions. Viatjant sobretot. Veure un rostre, o qualsevol paisatge o escena que hagués volgut retenir i que no vaig ser a temps.
ResponEliminaSegurament t'han quedat a la memòria per sempre. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
No tienes su sonrisa pero la foto es maravillosa, enhorabuena amiga mía!!!
ResponEliminaSí, sí la tengo... en foto no, claro... pero puedo describirla perfectamente. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Germán.
Fa més o menys any i mig, a Lió, vaig veure dues noies que estaven juntes fent-se fotos enmig d’un pont, jo vaig voler fotografiar-les i elles es van adonar, llavors, elles dues es van ajuntar, com si s’abracessin, i em van regalar un gran somriure perquè els hi fes la foto, sempre ho recordaré...
ResponElimina(he intentat adjuntar la fotografia però no ho he sabut fer, o potser no ho admet, però si tu saps la fòrmula m'ho dius i t'ho envio).
Aferradetes
Un moment molt bonic el que ens expliques, perquè no tothom està disposat a que li facin fotos i, a més, regalar somriures.
EliminaCrec que copiant l'enllaç de la teva foto i deixant-ho aquí, ja estaria. No queda enganxada la imatge, però sí que pots obrir l'enllaç a ella.
Aferradetes, Joan.
Buena toma en el momento justo. Es cierto que a veces se nos escapan tomas por aquello del tiempo mínimo que no da muchas oportunidades pero cuando se logra, como en esta ocasión el resultado es siempre mágico.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias!
EliminaRealmente no fue el instante de la sonrisa, que era lo que quería captar, sólo me dejó pillarlo en el último segundo antes de desaparecer... la sonrisa me la llevé yo. ;-)
Aferradetes, Luis.
És cert que hi ha instants que queden gravats a la nostra retina per sempre, encara que no conservem cap imatge visual d'aquell moment. Aquests records vívids són com "fotografies mentals" i tenen una qualitat emocional especialment perdurables a la nostra memòria. Cada cop que els recordem, els tornem a viure amb intensitat. Feliç divendres per allà, Paula!! 🤗😘
ResponEliminaTant uns com el altres tenen (per a mi) el mateix valor, cada cop que recordo o que miro una foto, em trasllada al moment viscut, amb la mateixa intensitat i, de vegades, amb nostàlgia...
EliminaBon dissabte, Alfons! 😘🤗
L'enllaç que t'he enviat abans no s'obrirà, però penso que aquest sí....
ResponEliminahttps://photos.app.goo.gl/uVe7M6gYrc2BkLDo8
Sí que s'ha obert!!!
EliminaUna foto preciosa on es veuen dos somriures ben amples i agraïts, diria jo. A més, es pot veure el pont i els magnífics edificis al darrera... i em pregunto, se la vas fer arribar? ;-)
Gràcies, Joan!
Aferradetes.
Els hi vaig ensenyar la foto amb la pantalla de la càmera, els hi vaig dir (amb el meu francès macarronic) si desitjaven la foto, elles em van respondre que no calia, s'havien fet fotos entre elles amb els seus mòbils...
EliminaVaja!... hi sortiren perdent, no es poden comparar...
EliminaA) It's been said that a picture can tell more than thousand words.
ResponEliminaB) You managed with 46 words to paint a picture in my mind.
C) The pictures in our mind are sometimes clearer than any photography could ever be.
... D) Besos, Paula!
*
A) S'ha dit que una imatge pot dir més que mil paraules.
B) Amb 46 paraules has aconseguit pintar una imatge a la meva ment.
C) Les imatges que tenim a la ment són de vegades més clares del que podria ser-ho qualsevol fotografia.
... D) Besos, Paula!
Ben organitzat i meditat el teu comentari. ;-)
EliminaA) N'estic molt segura d'això.
B) Espero que sigui una imatge d'un somriure preciós.
C) En això també estic d'acord amb tu.
... D) Süße Küsse, Sean! ;-)
La vida es así... Transcurre a una velocidad endiabladamente rápida...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Todo, todo, todo va muy rápido... demasiado, pienso yo.
EliminaAferradetes, amic.
Ai, els instants que passen, però que perduren alhora!
ResponEliminaPassen i es queden, així és. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.