Les dues eren bessones, les més grans de casa, no obstant una d'elles era molt diferent a les altres germanes, fins i tot amb la seva bessona. Els seus pares ja ho deien, "no hi havia manera de fer-la anar com la resta, era tant rebel"... Cridava l'atenció amb els seus colors, però es sentia tan bé no fent tot el que feien els altres. Ella no entenia perquè s'havia de vestir sempre de blau, de dilluns a diumenge i avui se n'havia posat un molt maco que li donava forca per menjar-se el món... o almenys, fer-ne un tast
En una societat cada cop més influenciable on sembla que seguir les modes (en plural perquè són diverses i van canviant contínuament) és l'única manera de poder encaixar-hi, està molt bé trobar algú que intenta anar per lliure en aquest sentit. Bé per ella!!
ResponEliminaAbraçades!!
Això és el que passa per nedar contra corrent, que et titllen de rebel com a poc. Però em sembla que ella ho té molt clar. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
Ya se sabe; -Nada es verdad y nada es mentira...
ResponEliminaBesos
Depende del lado que estés... puede ser una forma de vivir o parecer que eres raro... ;-)
EliminaBesos
La uniformitat avorreix,
ResponEliminacal tindre un tarannà despert.
Petonets, sa lluna!
Ja ho pensava quan anava al col·legi de monges, què això d'anar uniformades no m'agradava gens ni mica. ;-)))
EliminaPetonets, Alfred.
Em va passar el mateix a ls mili, i vaig acabar sense portar-lo.
EliminaTinc un bon record de Palma. ;)
Petonets.
Per sort et va quedar un bon record de Palma. ;-)))
EliminaPetonets, Alfred.
I ben fet que feia!
ResponEliminaQuè vol dir això d'anar sempre del mateix color? A ella li agradava lluir colors diferents… i sí, a vegades, per algunes persones això representa un problema….
Aferradetes preciosa!
Carme
Pensament únic= quin avorriment!!!
EliminaCrec que el problema està en aquestes persones, més que en ella. ;-)
Aferradetes, nina.
PS: Ja t'han tornat a amagar, quin desastre el Sr. Blogger!
Veient com va el món potser hauríem de fer alguna cosa diferent, oi?
ResponEliminaM'avorreix tota mena d'uniformitat.
I no suporto els ramats de persones que obeeixen cegament.
Petons.
Doncs mira, coincidim en tot el que has dit... per aquesta vegada ja em va bé (sense que serveixi de precedent). ;-)))
EliminaPetonets, Xavi.
Muy original! Abrazos Sa Lluna.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, Eric.
Està demostrat que els humans (entre altres espècies...) som imitadors per naturalesa, sort que de tant en tant hi ha algú original, creatiu i amb esperit de contradicció... Atractiva foto!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
A mí me criden l'atenció les persones originals, creatives, molt més que la resta de la gent i sóc més de no imitar a ningú, ni tan sols als creatius... Sí, ja sé que tot està inventat i què fem les coses "copiant" algún record o un instant que va quedar enganxat a la nostra memòria, però vull creure que si és així, ho faig de manera inconscient.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
Qué manera de hilar!
ResponEliminaLa foto es estupenda, el relato no puede ser ni ir mejor, al igual que ese super tema.
Un abrazo Paula
Y mira que no se me da nada bien la labor, ni nada con hilos. ;-)))
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Es genial esa mini historia abierta a la imaginación, a través de la mirada de la fotografía ... y ese cartel de la derecha da para otras muchas conexiones. Un abrazo
ResponEliminaTambién me quedé mirando un buen rato el cartel... aunque me decanté al final por la puerta, era el detalle más evidente. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Ángel.
"Si res li escau
ResponEliminaposeu-li el blau"
diu la dita.
La nostra protagonista té més empenta i es vesteix de magenta.
Ella va a la seva, li diguin el que li diguin. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Magnífic joc de colors perfectament contrastats amb la sorra!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Creant personalitat pròpia a través de la diferència cercada.
ResponEliminapodi-.
Sí, aquesta porta se'n du totes les mirades. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Being different is often not easy.
ResponEliminaNo, gens fàcil... almenys no et sents sotmès a unes regles que no entens...
EliminaKisses, Sean.
Nice image, nice song and the text made me identify!!
ResponEliminaReally how hard it is most of the time to follow your own unique path!!
Sí, als que fugim de camins marcats, se'ns complica molt i de vegades massa.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Katerina.
Es el carácter jajaja.
ResponEliminaBonita ilustración del texto, o viceversa jajaja. Muy sagaz, Paula.
Un petó :)
Y los vascos sabéis mucho de caracteres. ;-)))
Elimina¡Muchas gracias, Gumer!
Aferradetes i petonets.
Cortito e intenso relato que nos olbiga a volver a la foto. Si que tenía caracter...
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
¡Cualquiera le discute algo! ;-)))
EliminaAferradetes, Laura.
La teva narració ens convida a reflexionar sobre la importància de ser autèntics i seguir els nostres propis desitjos, fins i tot si això vol dir destacar i desafiar les normes establertes, per exemple pintant una porta de rosa entre altres portes blaves!! Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEm va fer molta gràcia veure que només n'hi havia una que no seguia la tónica general. I, a més, se la veia de ben lluny. ;-)))
EliminaBon cap de setmana.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
I fa molt bé de voler ser ella mateixa, la millor elecció !.
ResponEliminaMolt ben trobat, salut ;)
Tantes coses ens distreuen de ser-ho! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Ser auténticos es mejor, que aceptar ser como los demás, en perjuicio de lo que se siente. Así quien nos acepte será de verdad, aunque sean pocos. Más vale un solo amigo sincero que cien superficiales.
ResponEliminaBesos.
Y aunque no te quede ninguno... hay que ser auténticos, siempre. ;-)
EliminaBesos, Sara.
No que va... La tradicional era ella, siempre de rosa. Las discolas eran todas las demas, todas ellas de azul. Creo que asi es ciertamente.
ResponEliminaUn abrazote, amiga
No has leído bien el texto, ELLA iba cambiando siempre de color. ;-)))
EliminaAferradetes, amic.
ResponEliminaPensar, ser... diferent?
O simplement ser tu, lluny de les convencions establertes?
Assonant, dissonant, asocial... extravagant!
Quants cops em sentit (o fins i tot dit?) això.
Abraçada, Paula
Jo sóc més de dir curiós, simpàtic, original... tot i que també és una manera de definir a una persona que em sorprèn...
EliminaAferradetes, Miquel Àngel.
Una bona al·legoria, molt ben trobada!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaAferradetes.