A mitjanit,
quan tot està adormit,
els malsons tornen.
[Juny ~2024]
- - - - - - - - - - -
De matinada,
l'albada me'ls espanta.
I els malsons marxen.
[Carme]
- - - - - - - - - - -
En el silenci,
on les ombres s'amaguen,
els records xiuxiuegen.
[Alfonso]
- - - - - - - - - - - -
Hi ha malsons
que no s'obliden mai
per temps que passi.
[Helena]
En sonar les dotze de la nit, els fantasmes surten de les parets !.... la música, m'ha recordat a Pink Floyd ;)
ResponEliminaBona setmana ! (sense malsons ! )
De les parets, dels mobles i de qualsevol forat. ;-)
EliminaComenta en Fernando que el guitarrista va tocar amb ells, potser sigui per això.
Els malsons com la resta de somnis no es poden triar, malauradament.
Aferradetes, Artur.
Amb malsons inclosos el haiku és magnífic!!!
ResponEliminaEnhorabona!!!
Petons.
Agraïda sempre amb les teves paraules.
EliminaPetonets, Xavi.
La foto es tan inquietante como atractiva, el efecto que has conseguido mezclando reflejos y transparencias es genial.
ResponEliminaEl poemita o haiku es tremendo.
Artur no iba muy descaminado...este guitarrista tocó con Pink Floyd y Roger Waters. Este blues es una maravilla.
Gracias Paula
Un abrazo
Me atrajo la cara del hombre que se ve, según como la mirabas estaba mirándome y según como estaba de espaldas... ¿?
EliminaAunque me gusta la música en general, me encantan los blues. ;-)
¡Muchas gracias a ti!
Aferradetes, Fernando.
Un poema fermòs,
ResponEliminaper un tema incòmode.
Els malsons no són de
bon rebre, mai.
Petons, sa lluna!
Ben cert, si més no per a mi...
EliminaAferradetes, Alfred.
No hay nada peor, que una noche de insomnio o de pesadilla. Cuando te vas a la cama, solo quieres descansar.
ResponEliminaUn abrazo.
Odio las pesadillas, eso de despertarse sobresaltada no me gusta nada de nada.
EliminaAferradetes, Antonia.
A veces vienen pesadillas muy agradables como veras en mi próxima entrada que aunque ya está subida está programada.
ResponEliminaBeso
¿Pesadillas agradables... y eso cómo se come?, tendré que esperar a que subas tu post para saberlo.
EliminaBesos, Tony.
Me encanta la foto.
ResponEliminaBeso
¡Muchas gracias!
EliminaMás besos. ;-)
Els malsons sempre tornen, perquè no ho fan els sons bons?
ResponEliminaCom sempre, una entrada magnífica.
Aferradetes
Fa anys en tenia un molt recurrent, molt desagradable... millor no ho pensi, per si de cas. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Un haiku molt bo, Paula!
ResponEliminaDe matinada,
l'albada me'ls espanta.
I els malsons marxen.
Aferradetes, bonica.
Moltes gràcies, nina!
EliminaEl teu és molt bo també... va cap amunt!
Aferradetes, preciosa.
Unreal photo!
ResponEliminaI really liked the music and the singing,
I enjoyed it!
I think nightmares are often our choice to return.
Away from nightmares!!
Moltes gràcies!
EliminaI tant que tornem, és la manera de despertar-se més ràpida. ;-)
Aferradetes, Katerina.
Els mals sons mai no dormen.
ResponEliminaCert, però és millor escapar-se dels que acudeixen quan estem adormits, dels que tenim de desperts. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
I al bell fons de la nit, de vegades és una absoluta quietut que trobem. Tot depén de nosaltres mateixos.
ResponEliminapodi-.
Vols dir?, jo no els crido pas als malsons!
EliminaAferradetes, Carles.
I magnífic acompanyament musical.
ResponEliminapodi-.
Moltes gràcies, Carles! ;-)
EliminaLa música en esta entrada me ha parecido extraordinaria.
ResponEliminaEsas transparencias son una pasada y conjuntadas con los reflejos quedan de verdad magníficas. Las pesadillas forman parte de nuestro día (no solo de la noche mientras dormimos) y hay que afrontarlas de la mejor manera.
Abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaLas pesadillas están en todas partes, pero creo que nos sabemos escapar mejor de las nocturnas, aunque nos hagan sudar.
Aferradetes, Luis.
Wonderful urban abstract in deed
ResponEliminaMoltes gràcies, roentare!
EliminaAferradetes.
Das Rad der Träume
ResponEliminadreht sich auch, wenn wir wach sind –
bb Alb-, ob Wunschtraum.
Sí, no s'atura mai... encara que jo parli dels malsons quan un dorm. ;-)
EliminaKüsse, Sean.
Amiga, creo que has encontrado el equilibrio justo entre la poesía y el sonido. Pero todo cambia, las pesadillas vuelven, pero se van.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaSí, hay algunas que se repiten y se repiten, hasta que un día ya no vuelven más.
Aferradetes, Eukel.
Sempre hem de tenir l'esperança d'una matinada que els faci fora.
ResponEliminaAferradetes, Paula
En aquests casos, m'estimo més que marxin abans que arribi l'alba.
EliminaL'esperança en tot el què volem, no l'hem de perdre mai. ;-)
Aferradetes, Miquel Àngel.
Inspirada poesia!!! Una foto potent, amb uns reflexes atractius i fantàstics!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Precioso todo, amiga... Quizas algo inquietante...
ResponEliminaUn abrazo
¡Ponga un misterio en su vida! ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
La mitjanit pot ser un moment de quietud però també d'agitació mental, on l'absència de distraccions externes dona lloc a que els pensaments, tant bons com dolents, flueixin lliurement. Aquest poema reflecteix aquesta dualitat de l'experiència nocturna. Un petit atreviment: "En el silenci,/on les ombres s'amaguen,/els records xiuxiuegen". Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaCom gairebé sempre, estic totalment d'acord amb la teva reflexió.
EliminaM'ha fet gràcia que t'hagis atrevit, així que ja el tens amunt.👌😉
Aferradetes, Alfons.😘🤗
👍😅
EliminaTé més mèrit quan un no xerra sa llengua.👏😉
EliminaPesadillas que huyen cuando llega el alba.
ResponEliminaBesos 🌠
Las soñadas sí, tenemos esa suerte.😅
EliminaBesos, Sara.
Hi ha malsons
ResponEliminaque no s'obliden mai
per temps que passi.
Molt bo també, nina.
EliminaJa és a dalt!
Aferradetes, Helena.
Muy buenos los tres. La foto un poquino inquietante.
ResponEliminaMejor alejarlas con la luz del amanecer.
Un abrazo.
Tan inquietante como las pesadillas. ;-)
EliminaAferradetes, Laura.