"L'Escola d'Atenes" (Raffaello Sanzio - 1511)
— I què hi feies allà?
— Un esbós del que serà en un futur un quadre, plasmar la vida així com es dóna, del tot espontània, sense estar preparada ni orquestrada.
— Vols dir que no se n'adonaven que tu hi eres?
— No, tothom anava a la seva...
— Sí, ja ho veig.
— Fixa't bé en cada grup i amb les seves cares! N'hi ha que són un poema.
— Vols dir que feien poemas, oi?
— No que va!. En teoria han de sortir els millors matemàtics, científics i filòsofs de la història, els grans pensadors i escriptors...
— I és així, oi?
— Doncs sí i no! N'hi ha que tenen mèrits per arribar molt lluny i d'altres que també en tenen, però no els hi seran reconeguts mai...
— I ja saps el valor del quadre i quan cobraràs?
— Ui això ho tinc més complicat! Són tots eminències als seus camps, però tratant-se de diners, no n'hi ha cap que mostri la borsa... Això sí, com pots veure estan tots molt còmodes i relaxats...
— Doncs treballaràs per amor a l'art, gairebé com ells... he, he, he!
— No creguis, per si de cas el quadre passa a la història, m'hi he fet un lloc per ser reconegut.
— Què vols dir?
— Mira bé l'esbós... no et sona cap cara?
— Espera, no m'ho diguis... no em fotis, aquest ets tu!...
— Sí, siiiiii, l'únic que mira cap al front!, bé no l'únic, la meva enamorada també; així que si no cobro res, passaré a la història com un dels erudits d'aquesta escena... Bé i ara deixem tranquil, que tinc molta feina per fer.
Allí el tenim, en un racó del quadre però passant a la posteritat sens dubte. :-))
ResponEliminaBen cert això que diu l'artista que entre els protagonistes del quadre n'hi ha de ben coneguts i d'altres que no els reconeixem. M'ha agradat molt aquest relat que t'has inventat donant veu a un dels del primer grup, perquè justament jo he anat per la banda contrària i m'he empescat la història d'un dels desconeguts. Si tot va com ha d'anar, la publicaré dimecres que ve.
Abraçades!!
El quadre imagino que va portar molta feina, per això el protagonista volia fer-se un lloc, ja que possiblement no cobrés res pel treball.
EliminaSerà molt interessant saber què va passar amb el deixeble... Ens toca esperar a dimecres per saber-ho. ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
¡Muy logrado si señora..!
ResponEliminaBesos.
¡Muchísimas gracias!
EliminaBesos
Una posada en escena, d'allò que un bon artista, vol fer veure del que podria haver estat l'escola d'Atenes, assegurant-se ben bé de pas, el seu paper per la posteritat.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Una forma molt original, segurament li va costar molt acabar aquest quadre, per tant el detall del seu pas per l'escola estava ben justificat. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Em resulta molt familiar això de què no s'adonin que hi soc als llocs...
ResponEliminaDe jove no em passava... i ara sí... cada vegada més.
Petons.
I jo em pregunto per què passa això?
EliminaTanta rellevància quan un és jove i llavors res, ets completament invisible...
Petonets, Xavi.
Una escena que resulta familiar y desde luego muy interesante.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
Magnífico relato de esa obra maestra, que es para pasarse horas observándola. La pena que esté donde esté...
ResponEliminaTe felicito Paula
Un abrazo
Sí, es una pena que una obra así acabe en el Vaticano, como otras tantas obras maestras. Y es cierto que puedes pasarte horas contemplándolas... recuerdo que en un viaje, de jovencita, visitamos la Capilla Sixtina y me pasé un buen rato tumbada boca arriba en el suelo, sumergiéndome en esa maravilla...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
La vida social de la classe alta sempre ha interessat els retratistes, i fotògrafs més recentment. Suposo que devien ser els únic que podien permetre's el luxe de pagar per un quadre.
ResponEliminaSí, la gent de classe alta s'ho podien pagar, la qüestió es, ho feien?... de pagar-ho dic. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
Me ha gustado mucho tu relato y el cuadro que le da pie a la historia.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias, Antonia!
EliminaAferradetes.
Finalment van passar a la història, tant ell com la seva enamorada.
ResponEliminaI també un català, (o illenc) amb la seva barretina, a la part superior esquerre del quadre.
Prometo que no sóc jo. Crec que encara no havia nascut.
Què hi feia un català o un illenc allà? No sembla que sigui un dels suposats erudits i això em desconcerta... a més, acabar al Vaticà... NO, no ho crec. ;-)))
EliminaJuraria que tu no ho ets!!
Aferradetes, Xavier.
Com sempre, un relat ple d'imaginació!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Very famous painting with the school of Athens!!
ResponEliminaThe faces are the fathers of the sciences in Ancient Greece!
Central figures Plato and Aristotle (philosophy, rhetoric).
I loved your story!!
Un quadre ple de detalls, a més del que representa.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Katerina.
Interesting to learn. Now I am even not sure, if Xavier (Pujol) is telling the truth. ;-) / Interessant per aprendre. Ara ni tan sols estic segur, si en Xavier està dient la veritat. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula
Moltes gràcies!
EliminaMés que no dir la veritat, crec que s'ha confós una mica. ;-)))
Kisses, Sean.
Fantastic painting of Athens. True beauty!
ResponEliminaHo és, ho és i el relat també. ;-)
EliminaSalutacions, roentare.
El teu enginy en els relats és fantàstic!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Excelente relato, te felicito por tu preciosa imaginación!!!
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos, Sara.
Molt bona història, Paula. Estic d'acord amb en Joan "El teu enginy en els relats és fantàstic".
ResponEliminaCrec q
Ui! ;-)
EliminaUi! Se m'ha enviat el comentari per error, abans d'acabar-lo...
ResponEliminaCrec que el teu protagonista ha fet molt bé... si no cobra en diners, al menys que se li reconegui d'una manera o altra.
Aferradetes, bonica.
Moltes gràcies, Carme!
EliminaÉs el mínim que podia fer, es veu un noi espavilat. ;-)
Aferradetes, preciosa.
A veure, a veure... Jo en veig sis mirant al front: tres a l'esquerra i tres a la dreta. Però m'agradaria que l'enamorada fos la de blanc a l'esquerra. És clar que si ho és, trobo que t'hi has posat molt lluny perque no crec que tu siguis el xaval del darrere la columna o el baby mig despullat, no? Tot i que posats a camuflar-se, embolica que fa fort! Apa, ja m'has tingut una estona entretinguda examinant el quadre que, per cert, m'encanta!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Jo en veig quatre, Hipatia (suposadament la seva enamorada) i dos nens a l'esquerra i a ell a la dreta. No podia posar-se a prop perquè no hi pintava res al quadre, però sí que l'estava vigilant quan pintava, perquè Parménides l'estava mirant descaradament als pits i potser per això no va veure als nens. ;-)))
EliminaAu, i ara que t'ho he explicat millor, et dono les gràcies!
Aferradetes, nina.
Que buen relato le has hecho. Bien por Rafael. La pena es que está muy guardado para el disfrute de todos.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
Sí, la mayoría sólo podemos verlo en fotos.
Elimina¡Muchas gracias!
Feliz sábado, Laura.
Aferradetes.
Ben fet, pel pintor !....si no cobra, al menys que hi surti al quadre i quedi per la posteritat ! hehehe.
ResponEliminaEnginyós relat ,salluna .... i segur que ens has tingut a tots, mirant al quadre una estona, per veure quants miraven de cara ! hahahaha..... genial !
Salut i bona revetlla ;)
Doncs mira, no va ser intencionat això de fer-vos mirar el quadre, però m'ha resultat molt divertit veure que gairebé tots ho heu fet. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes i bona revetlla, Artur.
Hola querida amiga, tengo ahora nuevo blog y otro nombre de usuario. Soy quien hacía el blog de música con comentarios de voz, espero me recuerdes. Ahora hago un blog un poco distinto, ya vendré a comentar, estuve ausente por problemas personales.
ResponEliminaTe dejo mi abrazo.
¡Muy buenas, amigo!
EliminaSí te recuerdo y me alegra que estés aquí de nuevo.
Nos leemos.
Abrazos y buen regreso.
Jo amb els relats no m'hi atreveixo, sóc com aquest pintor girat d'esquena.
ResponEliminaDoncs fixa't que jo t'hi veig!
EliminaAferradetes, Helena.
Quina millor manera de signar per a la posteritat una obra d'art que autoretratar-se en ella!!😅🤗😘
ResponEliminaTrop que va tenir una idea excel·lent. ;-)
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗