Tens vida, dins una petita closca de nou i així et faras més gran, però no molt més... Quan et miro, recordo aquella època on els camps conreats ens mostraven tota la seva màgia. La terra ben cuidada i agraïda ens dibuixava, amb els seus colors, les diferentes estacions i com preciosos regals ens oferia els fruits més bons.
Ara tenim un hortet al carrer o al balcó per jugar a ser pagesos, mentre a ells no els surt a compte i es va perdent un treball de molts de segles que ens ha donat menjar a moltes generacions. Ni les associacions, ni la nova maquinària, ni passar gairebé totes les hores de dilluns a diumenge treballant... tot és poc, mentre les grans superfícies se'n portin el guany....
Cuan cierto todo lo que dices, Luna.
ResponEliminaBesos
Desgraciadamente, sí.
EliminaBesos.
M'agrada molt, salluna! Les fotos precioses, i has descrit molt bé la feina de pagès, avui en dia menysvalorada mentre els "grans" s'ho emporten tot. Un text breu però molt concís, bonic i alhora retrata una trista realitat.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació, me l'emporto cap al meu espai.
Aferradetes, nina
Cada cop mengem més malament i la pagesia no hi pot fer res.
EliminaGràcies a tu!
Aferradetes, bonica.
Ben escrit. I reivindicatiu. Quin mal fa a la vista trobar camps o horts que anys enrere havíem vist conreats!
ResponEliminaEls camps es van morint, com les ganes de fer-hi feina per tenir pèrdues.
EliminaGràcies, Xavier!
Aferradetes.
Passar la mà sobre el camp, com sobre el vellut de colors dels diferents conreus, és un vell somni i potser en un altre món serà realitat... Mentrestant assaborim els fruits de la terra, que a la tardor són saborosos. Una abraçada. OX
ResponEliminaUn bonic somni, espero hi siguin quan el facis realitat.
EliminaAferradetes, Olga.
Trista realitat!
ResponEliminaPetonets!
Cert, molt trista...
EliminaAferradetes, Alfred.
Sense els pagesos no som res i la societat els tracta tan malament com sap... quanta raó que tens, Paula.Un bon text, molt bonic i reivindicatiu.
ResponEliminaEstem tots ben atrapats, com l'ase en la sínia, donant voltes i voltes mentre el guany només és per a un.
EliminaGràcies, Carme!
Aferradetes.
Hubo un tiempo en que los clásicos elogiaban la vida en el campo... La vida de los campesinos... Corren ahora otros vientos
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Tendremos que imitar a los clásicos, quizás así reciban todos los honores y... los euros.
EliminaAferradetes, amic.
És ben cert això que dius: mentre alguns juguen a fer de pagès, els pagesos de veritat estan desapareixent. És així mateix, hem muntat (ens han muntat, de fet) una societat de consum on només compten els interessos de les grans superfícies. Diuen que hi sortim guanyant perquè tot és més barat i no ens adonem que realment paguem ben car tot el que estem perdent per culpa d'aquest "estalvi". Molt ben escrit, Sa Lluna.
ResponEliminaRecordo la mare anant a la plaça de bon matí, discutint el preu amb el pagès... "què si t'emportes tot el cistell et surt a 10 cèntims menys", "portem un sac de patates a casa, en acabar"... i així un munt de converses més, perquè els dos no hi volien perdre i sempre arribaven a un enteniment, aquella gent era com si fos de la família.
EliminaCrec que no hi sortim guanyant, el meu paladar em diu que és més bona una patata (un exemple) comprada a un pagès que la del super... tinc un paladar molt fi, molt al contrari de la butxaca.
Gràcies, Mac!
Aferradetes.
De veritat que no sé cap a on anem.
ResponEliminaMenteixo.
Sí que ho sé.
Cap a un món on menjarem plàstic i aliments contaminats.
Petons.
Ja en mengem fa temps!. Tots els que no arribem a fi de mes, mengem porqueria.
EliminaPetonets, Xavi.
Ben escrit, sa lluna !. Potser ja va sent hora de donar el valor que tenen els pagesos i atorgar-los el que es correspon al seu treball d'anys i anys..
ResponEliminaMolt maques les teves fotografies, salut !.
Hi ha coses que no entenc, per què ens hem de menjar una tomàtiga marroquina o un albercoc turc, que s'han recollit abans de temps per arribar "a punt" a les grans superfícies, si els podem menjar madurats a l'arbre d'aquí mateix?. Només són exemples de la infinitat de productes que ingerim, perquè surten més econòmics per les grans superfícies.
EliminaTenim grans camps i horts, només cal donar suport als nostres productes perquè els pagesos puguin seguir fent la seva feina.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Estupendas fotos.
ResponEliminaDesde hace unos años voy a ver la floración de los árboles frutales en Lleida, un espectáculo.
Os lo recomiendo si no lo conocéis.
Un año tuve la suerte de coincidir con el pagés, la clase que nos dio sobre de tipos de cultivo, tiempo de floración y demás no tiene precio.
Nos comentaba que en el campo en concreto que estábamos era de un tipo de pera que no se vendía aquí. Toda la producción iba a Rusia.
Mi economía me permite comprar productos de proximidad (estoy hablando de Cataluña) mas caros que los que vienen de la "economía mundial", pero si mi economía no me lo permitiera tendría que consumir productos de "economía mundial".
Si quieres productos ecológicos, el precio aun se dispara mas, solo al alcance de economías privilegiadas.
Estoy de acuerdo con todo lo que dices, pero cada vez somos mas bocas que alimentar y con el cultivo clásico no se si "habría pan para tod@s", los sueldos cada vez son mas bajos.
De momento por aquí aun podemos ir a los mercadillos a comprar directamente del pagès, por ejemplo en el mercado de Vic.
Quizás la solución sea hacer atractivo el trabajo del pagès a las nuevas generaciones y con todos los conocimientos que tienen puedan llegar al compromiso de calidad/proximidad/economía.
Aferradetes.
Em queda un poc lluny, però prenc nota de la floració dels arbres a Lleida.
EliminaEntenc que som molts, però tu mateix comentes que la producció de peres les envien a Rússia, suposo que les paguen millor que aquí. No entenc massa de produccions, però crec que seria millor primer proveir el mercat de la zona i si hagués un sobrant exportar-ho.
El problema més gran és que els sous són el que són i no ens podem permetre gaudir dels productes de la terra. I no parlo dels ecològics, que ja són un luxe. Tot és una roda sense sentit, si els pagesos no treuen el seu preu ho exporten, mentre nosaltres ens mengem els que venen de fora. També repercuteix en la salut, sempre serà millor menjar una fruita o una verdura fresca del temps, que les que han passat per frigorífics, oi?.
Aquesta sembla una solució, preparar als joves per fer-ho millor; però mentre, no ens vendria gens malament que se donés més suport als que hi ha.
Gràcies per venir al raconet!
Aferradetes, Pere.
Mala peça al teler que diem a Catalunya. El "progrés" acabarà amb tot.
ResponEliminaAferradetes
Ho miris per on ho miris, sempre hi ha un all o una ceba.
EliminaAferradetes, Josep.
Bona reflexió. I la segona foto m'arriba molt.
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!
EliminaAferradetes i bon vespre.
I ningú no vol fer el pagés, i no és onmés pel "no surt a compte", és una feina dura, físicament desgastadora... I a més a més, no surt a compte, tot i que a tots ens agrada menjar.
ResponEliminapodi-.
Tens raó, és un treball molt dur, però si estés més ben remunerat segur que hi hauria més joves que ho provarien.
EliminaAferradetes, Carles.
L'ofici de pagès és molt dur i sacrificat. Pocs joves volen avui dia lligar-se al camp. Molts infants i joves d'avui han perdut qualsevol vincle amb les feines del camp.
ResponEliminaPer això mateix, perquè és dur i sacrificat, s'hauria de poder cobrar un bon sou. I potser així, els joves s'hi acostarien.
EliminaAferradetes, Risto.
El problema de fer de pagès, és que s'ha de tenir molta terra i molts doblers, per poder comprar maquinària, és una feina molt dura que jo conec bé com a filla de pagesos. A més no depèn solament del treball de les persones, sinó sobretot de la meteorologia. Recordo els avis mirant al cel quant els camps ja començaven a fer goig no fos cas que plogués més del compte o al contrari, vingués una forta secada...I a sobre els paguen quatre rals per un treball tant dur!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Tothom sap que és molt dur i, per això, s'hauria de donar més valor. Contra la natura no hi podem fer res, però a la butxaca sí.
EliminaAferradetes, Roser.
Jugar a ser pagesos! Ben encertat, sa lluna! Jo soc de pagès i tota la vida he vist el mateix. Em sembla incomprensible que no hi hagi una solució per a la pagesia, quan és tan necessària la feina que fa. La pagesia de tota la vida se n'ha anat en orris perquè treballar molt i guanyar ben just el necessari per viure no ho vol ningú. Mentrestant els explotadors a l'engròs de la terra van fent de les seves per treure'n el màxim rendiment i els explotadors dels pagesos petits també.
ResponEliminaAferradetes per a tu, malgrat tot.
Tanta raó tens que no ho podria dir millor. Fins i tot n'hi ha que ni guanyen per viure. És ben necessari aturar-se a pensar què hi podem fer i com, perquè aviat ja no hi serem a temps.
EliminaAferradetes, nina.
Me acabo de dar cuenta de esta entrada y no es de las que se deben perder...
ResponEliminaLa foto del bonsai es una maravilla en todos los sentidos y el huerto tan bien cuidado (no hay ni una hierbecita) con el sombrero es también estupenda.
Sobre tu reflexión no puedo estar más de acuerdo. Lo peor de todo es que no se ve que esto vaya a cambiar a mejor, por lo menos a corto plazo.
Un abrazo
El huerto, en una calle, hecho para la ocasión. Quizás por eso no había ni una pizquita de hierba. 😉
EliminaEl problema está entre los grandes empresarios y los políticos... como siempre.
Aferradetes, Fernando.