Asseguda davant el finestral del balcó i abrigada amb la vella bata del seu difunt marit, veu com la pluja no deixa veure amb claredat molt més enllà de les primeres llumetes de Nadal. La Mercè mira com rellisquen les gotes damunt la barana, una a una i per tot l'espai. El seu pensament cada cop més lluny de l'aquí i ara, la porta a altres instants...
- Bernat, que has vist quins llums que han posat al castell?.
- No, no m'hi he fixat.
- És màgic, no et sembla?
- Oh, sí que ho és!. I això com ho fan?.
- No ho sé, però la Neus m'ha dit que estan posant un fils per tot el poble i que aviat podrem tenir-los a cada casa.
- Quines coses!. I què farem amb els llums d'oli i les espelmes?.
- Guardar-los... per quan no tinguem llum.
La nit ja comença a mostrar-se i la gelor als peus la fan tornar a la realitat. Obre els ulls i la pluja segueix fora, més intensa. Aquell estel brilla ara amb més força, com els records d'anys passats vora seu. Dia rere dia, arriba un altra Nadal que li pessigarà el cor inexorablement.
Estas fiestas que vienen suelen traer demasiado recuerdos imposibles.
ResponEliminaBeso
Nunca me gustaron, ni de pequeña.
EliminaBesos.
Que ben trobat això dels "records que pessiguen el cor". M'ha agradat molt aquesta expressió perquè defineix perfectament aquest tipus de sentiment que s'incrementa els dies al voltant de Nadal, una època on aquests "pessics" s'acostumen a sentir amb més força que la resta de l'any.
ResponEliminaÉs complicat deixar que els records no pessiguin en un moment o altre. De vegades és perquè manquen persones estimades, d'altres perquè no tens a la teva gent a prop i altres (crec que les més fotudes) quan et quedes sol.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Mac.
Sí, Paula, com diu en Mc, és molt ben trobada l'expressió, del Nadal que pessiga el cor, ja que em sembla que ens hi sentim tots ben identificats.
ResponEliminaUn bon relat per aquest darrer fil de l'any!!! Aferradetes, bonica!
Les persones sensibles, se'ns pessiga més cops que per Nadal. Però és cert, per aquestes dates és impensable que no es ressenti.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Bonita foto, la calle es una maravilla hasta sin luces, pero esa farola encendida es preciosa y el adorno navideño le da toque fabuloso, el encuadre es magnífico.
ResponEliminaEl relato también es estupendo
Un abrazo
En esta ocasión, la foto no es mía. Esta preciosa foto es de Núria, que nos ha propuesto un relato sobre las luces de Navidad.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Aquests records que pessiguen el cor, ens obliguen a pensar en els éssers perduts en el llarg camí de la vida.
ResponEliminaPetonets!
Així és, són pessigades molt profundes.
EliminaAferradetes, Alfred.
Si continuen posant llums de Nadal potser sí que patirem una apagada de debò...
ResponEliminaMolt a prop del meu pis tinc tres fanals, poc es veuen les llumetes de Nadal, hi ha moments que sembla que tinc una disco a casa, suposo que la part positiva és que no he d'encendre els llums fins molt tard.
EliminaEn defensa dels llums, diuen que és la alegria de les festes i que incrementa les compres. Per a mi, sempre han estat unes despeses innecessàries i més ara així com estan les coses.
Aferradetes, Risto.
Records i sentiments. LLum...
ResponEliminaLa llum de la gent estimada.
EliminaAferradetes, Xavier.
La Navidad, desde siempre, evoca momentos muy felices y momentos muy tristes... Es la ley de la propia vida, amiga.
ResponEliminaUn abrazo
Debo ser de las pocas personas que no tengo recuerdos felices en Navidad?.
EliminaAferradetes, amic.
Els Nadals que ja no hi són resulta que són els més presents. Gaudim, doncs, dels moments presents i que després potser ja no hi siguin més.
ResponEliminapodi-.
Personalment no tinc altre cosa que el dia a dia, per això visc (més bo o més dolent) el moment.
EliminaAferradetes, Carles.
Molt bonic Paula, i alhora amb aquest punt de melangia, de tristesa... aquestes dates, més que mai, els records dels qui ja no hi són retornen amb més força, són pessics que ens esgarrapen el cor i l'ànima.
ResponEliminaMoltes gràcies pel aquest text tan ben trobat i tan sentit, me l'enduc cap als meus camins.
Aferradetes, nina
Ai els records, sempre ens pessiguen el cor!.
EliminaGràcies a tu, per fer-nos escriure.
Aferradetes, nina.
Avui no sé què dir-te.
ResponEliminaCommogut...
Jo... uffff... encara sort que no em veus els ulls.
Un petó ben fort i una abraçada.
Sense dir res, ho has dit tot!
EliminaAferradetes càlides, Xavi.
Aquestes festes porten massa records i no tots són sempre bons.
ResponEliminaCom sembpre un molt bon relat i en aquest cas molt entranyabl.
Aferradetes Paula
La solitud no és bona per ningú i més en aquestes festes que ho remouen tot.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Nadal abans em pessigava el cor, ara de moment ho porto força bé.
ResponEliminaJo ho porto bé fins que arriba, desprès em perdo en un mar de llàgrimes.
EliminaAferradetes, nina.
Recuerdos, recuerdos, cada paso deja una huella, y el recuerdo es el tesoro de lo vivido, a veces aparenta ser un tesoro maldito, otras un tesoro bendito, pero en todos los casos se atesora en soledad, claro que puedes compartirlo, pero, lo atesoras en soledad, y la soledad es bipolar, a veces necesaria y querida, otras amarga y cruel.
ResponEliminaCaminando por los senderos de la vida coseche recuerdos ;
hoy trato de olvidar algunos, y gozo añorando los otros
que dejaron los pasajes buenos ya con las sienes blancas
y muchos sonidos de la mañana que fueron estimulos del Alma..
asi como silencios complices en la noche de amores vividos
que dieron el perfume a las primaveras que siempre llegaron
y alli estaran mientras mi corazon tenga latidos y sueños...!
Juan Jose Zampini
Salluneta, como siempre digo inspiras y a la vez remueves ( y alborotas) sensaciones y emociones
La solitud que de vegades desitgem i d'altres avorrim, crec que la paraula bipolar la defineix perfectament. Tant l'una com l'altra, gairebé mai la podem triar.
EliminaEl poema és preciós!, com ens parla dels records, dels que voldríem oblidar i dels que atresorem i que ens permeten seguir vivint.
Dins aquests records amables, sortosament hi ets tu.
Aferradetes, amic meu.
És un bon record que guardarà sempre !.
ResponEliminaUna tendra història i adient a les dates nadalenques !.
Aferradetes :)
Gairebé és l'únic que li queda, els bons records.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Artur.
De vegades els records no pessiguen, són petites estrelletes que portem ben endins del cor i aquests dies de Nadal ens fan sentir més alegres...
ResponEliminaPetoneets, Paula.
Ja m'agradaria a mi que els Nadals em fessin sentir més alegre, malauradament no és així...
EliminaAferradetes, Roser.
Que bonic i emotiu relat, Paula. Poques paraules són suficients per expressar emocions i sentiments profunds. El millor, si breu...
ResponEliminaA mi tampoc em van agradar mai aquestes dates, i cada cop menys. En el possible procuro mantenir-me al marge de l'ambient i de tanta celebració, i a esperar que passin. T'entenc perfectament. No hi ha res pitjor que fingir una alegria per una cosa que no sentim. Aferradetes fortes, Paula!!
"Esperar que passin", no ho podries haver dit millor. Però com sempre, hi ha molts detalls que t'ho recorden i mai he pogut fingir allò que no sent.
EliminaGràcies!
Aferradetes ben fortes, Alfons.
PS: Amb temps em passaré pel 500PX, per veure les teves fotos. 😉