Hi ha un llenguatge que no fa soroll
però viu sota els dits.
És la pell aspra de la pedra,
el vellut que acarona el silenci,
la fusta que guarda la memòria.
Amb les mans descobrim
un món ple de sensacions
que ens desperten emocions.
Cada superfície és una veu,
cada relleu, una emoció.
I quan les mans aprenen a escoltar,
descobreixen que el món
no només es mira,
també es toca,
se sent,
s'estima.
(Juliol ~ 2026)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!