conserva intacta la mirada.
Els seus gossos vigilen el carrer.
El vell ha fet del silenci
la seva manera de viure.
Els gossos li fan costat,
coneixen la quietud
com només la coneixen
els qui no tenen pressa.
Passa un noi,
no deixa petjades
només una ombra
que el moviment dissol
en un rastre de llum i pressa,
com si el temps
no l'hagués pogut lligar.
No arriba.
No marxa.
Només passa,
com passen els núvols,
com passa el vent,
com passen els dies.
I durant un instant
sembla que sigui
la quietud
qui observa
el moviment.
L'home només mira.
Els gossos també.
Només els ulls
sostenen el pes
d'aquest migdia.
(Juliol ~ 2026)
Excellent!!
ResponEliminaMy first thought?
Voilà:
A man and some dogs
watching a young passer-by
who does not notice them.
Poor smombie, SMartphone zOMBIE
living in another world!
Petonets, Paula. ;-)
Moltes gràcies!
EliminaAquest també va ser el meu pensament quan vaig fer la foto, fins i tot em va sorprendre com es fonia la seva imatge, com si el mur se l'empassés. ;-)
Kisses, Sean.
These thoughts always lie behind events and phenomena...
ResponEliminaA poem that evokes vivid images...
Thank you, dear Paola!!
Have a wonderful week!!
Molt cert, són fets viscuts.
EliminaMoltes gràcies, Katerina!
Bona setmana!
M'ha agradat molt, moltíssim.
ResponEliminaM'encanta com li dones vida a tot.
Petons.
Moltíssimes gràcies, Xavi!
EliminaPetonets.
Una imatge molt ben trobada, tant la mateixa fotografia com la que expressen els teus versos, que pot servir perfectament de metàfora de la societat "moderna". Els dos protagonistes són l'un al costat de l'altre, però no es poden trobar mai perquè tots dos estan atrapats dins d'un "mur" que els aïlla. El vell ho observa tot sense poder interactuar-hi, condemnat a una immobilitat imposada; el jove, en canvi, es pot moure, però ho fa desconnectat del món que el rodeja, atrapat per la pantalla.
ResponEliminaAbraçades!
Moltes gràcies!
EliminaDues realitats ben diferents, la d'un i l'altre. Segurament ni es van conèixer, però si valia una mirada del noi, encara que fos per uns segons...
Aferradetes, Mac!
M'encanta aquest mural, quina imatge tan bonica i quanta tendresa que desperta.
ResponEliminaEn veure la foto amb el noi passant el primer que m'ha vingut és que avui en dia ens perdem el que hi ha al nostre voltant mentre tenim els ulls a la pantalla.
El teu poema el trobo preciós, descriptiu i evocador.
Aferradetes, preciosa.
Sembla que no tinguin temps a casa o asseguts a qualsevol banda per mirar el mòbil, han d'anar mirant-lo per tot arreu...
EliminaMoltes gràcies, Núria!
Aferradetes.
¡Qué bonito! Me gusta un montón.
ResponEliminaUn beso, sa lluna.
Te espero por mi espacio.
Feliz día.
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Marisa.
Quiet al sol, no es rendeix amb la seva guardia contínua, ben alcontrari gràcies als seus acompanyants.
ResponEliminaPetonets, Paula!
Era un home que sempre anava acompanyat del seus gossos, fora on fos.
EliminaPetonets, Alfred!
Que manera tan hermosa de devolver a la vida al señor con sus perros, Paula. Un abrazo.
ResponElimina¡Muchas gracias, Gil!
EliminaAferradetes.
Fas sentir molta pau, amb aquest mirar, amb aquest passar que ens expliques.
ResponEliminaLlegeixo el poema i torno a començar i torno a començar... assaborint aquesta atmosfera tan bonica que has creat.
Aferradetes preciosa!
Em fa molt contenta que ho sentis d'aquesta manera.
EliminaAl principi vaig ser molt crítica amb el noi, però una vegada reposada la foto i el pensament, vaig deixar que el cor parlés.
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Un text excel·lent i una imatge fantàstica!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Una mirada que no deja indiferente como tus letras. Bellísimo.
ResponEliminaUn abrazo
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Núria.
A beautifully contemplative piece, where stillness becomes the true witness to time, and the silent gaze of the old man and his dogs says more than movement ever could.
ResponEliminaMolt ben vist, James.
EliminaSalutacions!
Y yo desde aquí lo hago.
ResponEliminaBesos
Y yo me alegro. ;-)
EliminaBesos
We miss so much when we will not look.
ResponEliminaMolt cert això que dius.
EliminaPetonets, Mimi.
Muy buen trabajo, amiga... Yo, ultimamente, tambien ando persiguiendo sombras que se independizaron de sus gentes, como bien sabes.
ResponEliminaUn abrazo fuerte
¡Muchas gracias!
EliminaEn este caso dirías que las sombras son más auténticas que sus gentes... ;-)
Aferradetes, amic.
"Solo los ojos sostienen el peso de este mediodía" me gustó mucho esa frase.
ResponEliminaEse tipo de murales me encantan. Excelente foto.
Un gran abrazo, Paula querida.
Me haces feliz cuando dices que te gusta mucho. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes fortes, Sara.
Genial, has estat molt inspirada.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
És molt maco, emotiu, aquest "Només passa,/ com passen els núvols,/ com passa el vent,/ com passen els dies". Com ha passat el temps entre una entrada i l'altra.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaNo sé si ho dius del temps que vaig pujar l'entrada d'aquest home o que fa temps del meu darrer post. Si és això darrer, és que Blogger no va molt bé darrerament.
Aferradetes, Helena.
Qui ha après a mirar sense pressa descobreix una dimensió del món que roman amagada per a qui només travessa els llocs. Recordo per una publicació anterior que l'home del grafit va ser un veí molt estimat a Inca. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaSí, tot i que fins ara no he pogut saber qui era en vida, només sé que era molt amable amb qui se li apropava.
EliminaAferradetes i bon vespre, Alfons!😘🤗