La flor s'insinua
a l'extrem del brot nu.
Ningú no ho sap,
tot encara calla,
però el silenci
ja en sap el nom.
També les paraules
creixen a poc a poc,
primer arrelen
en un lloc que ningú no veu
i després floreixen
abans de dir-les.
(Juliol ~ 2026)
M'agrada molt, Paula. No sé per què. Aquest poema ha florit dins meu també.
ResponEliminaEm fa feliç saber-ho, Helena.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Las palabras florecen antes de decirlas ... me encanta esa manera de acentuar la reflexión. Bella foto. Un abrazo Paula
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Ángel.
Las flores son de naturaleza discreta, pero su belleza las hace resaltar en cualquier parte.
ResponEliminaBesitos con cariño de anís estrella.
Bellíssima poesia!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Muito linda tua poesia,Paula, cheia de sentimento!
ResponEliminaAdorei! beijos, chica
Un poema sencill, tendra i preciós.
ResponEliminaGràcies, Paula.