La flor s'insinua
a l'extrem del brot nu.
Ningú no ho sap,
tot encara calla,
però el silenci
ja en sap el nom.
També les paraules
creixen a poc a poc,
primer arrelen
en un lloc que ningú no veu
i després floreixen
abans de dir-les.
(Juliol ~ 2026)
M'agrada molt, Paula. No sé per què. Aquest poema ha florit dins meu també.
ResponEliminaEm fa feliç saber-ho, Helena.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Las palabras florecen antes de decirlas ... me encanta esa manera de acentuar la reflexión. Bella foto. Un abrazo Paula
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Ángel.
Las flores son de naturaleza discreta, pero su belleza las hace resaltar en cualquier parte.
ResponEliminaBesitos con cariño de anís estrella.
Toda la naturaleza nos deja boquiabiertos con su belleza.
EliminaBesos, amiga.
Bellíssima poesia!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Muito linda tua poesia,Paula, cheia de sentimento!
ResponEliminaAdorei! beijos, chica
Moltes gràcies per les teves paraules!
EliminaPetonets, chica.
Un poema sencill, tendra i preciós.
ResponEliminaGràcies, Paula.
Moltes gràcies a tu, Alfred!
EliminaAferradetes.
What a beautiful poem;
ResponEliminawords—it is always words—sprout and then bloom...
A fitting song, a lovely voice!!
Em fa contenta que tot t'agradi, gràcies!
EliminaAferradetes, Katerina.
Buen macro con un fondo maravilloso
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.
Flowers and our words, yes, both bloom from within, almost before we know it.
ResponEliminaNomés ens calen bons sentiments.
EliminaPetonets, Mimi.
M'agrada molt això que les paraules han d'arrelar i florir abans de dir-les. Està molt bé dir el que pensem, però no és menys important abans pensar el que diem.
ResponEliminaUn poema genial. Felicitats!
Abraçades.
Com es diu... primer hem de comptar fins a deu... i, de vegades, fins a mil... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
A poem of exquisite restraint, revealing how beauty first takes root in silence.
ResponEliminaI, a vegades, és millor quedar-s'hi. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Quin poema tan bo!!!
ResponEliminaÉs delicat, florit (mai millor dit) i tendre.
Aplaudiment i petons.
Moltíssimes gràcies, Xavi!
EliminaPetonets tendres.
Preciosa confluencia de ideas.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos, Tony.
Les flors són tot un espectectacle; les veus florir i, algunes, al cap d'una hora... no hi són.
ResponEliminapodi-.
Diria què, en segons quins casos, tant en les unes com en les altres.
EliminaAferradetes, Carles.
Que preciós és aquest poema!
ResponEliminaM'agrada molt la comparació i les paraules tan ben trobades.
Aferradetes, Paula!
Em deixa molt contenta de que t'agradi, Carme.
EliminaAferradetes, preciosa.
Pero el silencio ya sabe su nombre....
ResponElimina¡Qué bonito sa lluna!
Un beso con achuchón.
Te invito también a visitar mi espacio.
Feliz día.
¡Muchas gracias, Marisa!
EliminaFeliz domingo.
Besos.
Preciosa, delicada i elegant!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Que sigan así de bien floreciendo tus palabras. Preciosa flor.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaFeliz domingo, amiga.
Aferradetes, Laura.
Hi ha qui diu paraules belles i mai no es panseixen.
ResponEliminaCom no en puc dir cap... les intento escriure, Xavier.
EliminaPetonets!
M'encanta aquesta flor, i com fas créixer i florir les paraules en un bell poema.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, bonica.
What a beautifully written poem. The gentle comparison between flowers and words is both delicate and profound, reminding us that the most meaningful things often begin quietly before they blossom. It's a lovely reflection on growth, patience, and the beauty of expression. 🌸✨
ResponEliminaGràcies per les teves generoses paraules!
EliminaSalutacions.
Com les flors, també les paraules més autèntiques floreixen primer a l'interior abans d'obrir-se als altres. Molt bonic poema, Paula.👏🤗😘
ResponEliminaMolt agraïda per les teves paraules, Alfons!
EliminaAferradetes, amic.😘🤗