Tal dia com avui, a l'altra banda del bassal, un follet i una sargantana donaven un cop de mà al Pare Noel enllestint un blog que aniria destinat a una noia, una mica boja, que vivia entre El Mediterrani i La Lluna. Des que el va rebre, es convertí amb una eina indispensable del seu dia a dia. Des de fa 12 anys ha conegut molts blocaires, uns ja no publiquen i, amb els altres, intenten que no s'ensorri aquest estimat i petit món.
Com sempre he dit, he crescut molt amb tots vosaltres, compartint idees, il·lusions, alegries i penes, moltes hores de treball que tothom fa de bon gust. Per això vull agrair-vos totes les atencions cap aquest racó i cap a mi, moltes, moltes gràcies!. I també aprofito aquest moment, per desitjar-vos...
Bones Festes!!
Felices fiestas Sa LLuna. Abrazos.
ResponEliminaIgualmente, Eric.
EliminaAferradetes.
Ens aculls sempre amb els braços oberts, per això aquest racó s'ha convertit en un blog imprescindible des de fa 12 anys i, espero, per molts més.
ResponEliminaMolt Bones Festes, Sa Lluna, i una fortíssima abraçada!!
Cada cop som menys, però ens mantindrà units mentre duri.
EliminaBones festes, Mac!.
Aferradetes ben fortes.
Venir aquí és un privilegi.
ResponEliminaM'agrada molt el que dius i com ho dius.
Gràcies a tu per venir sempre i dedicar-me part del teu temps.
Bones Festes!!!
Petons.
Sempre és un gust passar pels vostres blogs.
EliminaNo pots esperar res si tu no has donat abans.🤗
Bones festes!.
Petonets, Xavi.
Aquest, és un racó dels que et trobes sempre a gust i ben acollit.
ResponEliminaEm fas pensar amb anys d'activitat i em sembla que som coetanis, el meu és de novembre del 2011. ;)
Bon Nadal!
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaMés o menys tots els que passeu per aquí, som de la mateixa fornada.
Bones festes, Alfred!.
Aferradetes.
Pintaràs de nit les paraules
ResponEliminaque ens enviaràs sota els estels
que brillen també més enllà
de la mar que m’acompanya
i em fa enyorar els mots
que encara no he escrit.
Vindrà un moment
quant les veus dels cants
sense apagar-se vagin emmudir-se,
que sortirà de nou el sol
i brillarà com hores abans
el teu nom que no diré.
Si pogués cantaria ben alt allò
que em fa viure,
sabent que un instant s’acabarà
i hauré finit.
Dorm mentrestant
en l’escalfor de la paraula,
dels amics de lluny i d’a prop,
dels novells i dels de sempre,
dels que et miren als ulls
i dels que et miren a l’ànima.
Tu guanyaràs!
Però jo em quedaré
per sempre amb la nit!
qui sap si...
Moltíssimes gràcies per portar els teus poemes fins aquí!.
EliminaBones festes!.
Aferradetes, qui sap si...
Que passis un bon Nadal i gràcies també a tu per ser-hi.
ResponEliminaNo ens adormim, no.
podi-.
Moltes gràcies, Carles!
EliminaNo, no ens podem dormir.
Bones festes!.
Aferradetes.
Gracias a ti por darme la oportunidad de conocer a alguien que derrocha animo, voluntad y buen hacer. Felices Fiestas.
ResponEliminaHoy no es día para llevarte la contraria, pero me parece mucho.😉
Elimina¡Felices fiestas!
Aferradetes, Luis.
Claro que si. Estamos de alguna manera mas cerca a pesar de las distancias físicas. Vamos a seguir ahí mientras el cuerpo aguante.
ResponEliminaBesos y feliz fiesta.
Me gusta tener cerca a los míos (míos=personas que aprecio)
Eliminay que por muchos años sea así.
¡Felices fiestas!.
Aferradetes, Tony.
Felicitats per partida doble. A veure si aconseguim que aquest petit món no s'ensorri... del tot.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaEspero que ho aconseguirem entre tots.✊
Bones festes!.
Aferradetes.
Que siguin unes jornades plaents i inspiradores per properes entrades, i així no defallir.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
El silenci m'ajudarà a aconseguir-ho.
EliminaBones festes, Joan!.
Aferradetes.
It took me a good fifteen years before I stumbled across your blog. But better late than never. It wasn't the worst day of my life ;-)
ResponEliminaIn my next life I'm going to learn Catalan. ...
Hugs to you, Paula, and the peace of the night.
*
Vaig trigar uns bons quinze anys abans de topar amb el teu bloc. Però millor tard que mai. No va ser el pitjor dia de la meva vida ;-)
A la meva propera vida aprendré català. ...
Una abraçada per a tu, Paula, i la pau de la nit.
Al final em vas trobar i pel que veig no has marxat.🤭
EliminaEl traductor fa bona feina... ui!, a la propera vida?, massa tard.
_ . _ . _
In the end you found me and as far as I can see you haven't left.🤭
The translator does a good job... oops!, in the next life?, too late.
Bones festes!
Aferradetes, Sean.
Gracias a ti, que creaste un rincón muy acogedor con tu buen decir, que es muy disfrutable.
ResponEliminaFuerte abrazo.
La puerta está abierta a toda la gente de buen corazón y es un placer recibiros.
Elimina¡Felices fiestas!
Aferradetes, Sara.
Hola Sa Lluna, avui he entrat per saludar-te i desitjar-te el millor. Jo no he entrat fa molt, altres coses m'han tingut apartada, enfeinada... Vull torna als Blogs, però no sé si ho podré fer. Una abraçada molt forta d'aquest altre cantó del Mediterrani. Vaig veure el teu missatge. Espero que segueixis bé. A la Carme, a vegades, veig el què publica a Instagram. Us recordo molt
ResponEliminaJa saps que jo no tinc altra xarxa que aquesta, no la tinc ni tampoc la vull. També saps que als blogs hi ha una altra manera de fer, que és la que m'agrada a mi, més propera, amb més temps... Si tornes t'estarem esperant amb els braços oberts.
EliminaBones festes!.
Aferradetes, nina.
Enhorabona pel teu blog i per compartir a través seu les teves idees, il·lusions, alegries i penes, com dius, que en gran part són les de tots nosaltres. Que ningú dormi!! I quan ho fem, encara que sigui en somnis, puguem veure les estrelles que tremolen d'amor i esperança de què parla l'ària. Molt felices festes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Alfons!.
EliminaAmor i esperança, dues paraules precioses... què no ens manquin mai!.
Bones festes!.
Aferradetes i petonets d'anada.😘🤗
Tienes un blog, muy interesante, que yo aprecio y me encanta contar con tu compañía.
ResponEliminaUn abrazo.
Compartimos aficiones y con ello nos unimos.
EliminaAferradetes, Antonia.
Felices fiestas, amiga... Ojala sigamos mucho tiempo en este empeño que nos une de algun modo...
ResponEliminaUn abrazo
¡Ojalá que así sea!.
EliminaFelices fiestas.
Aferradetes, amic.
Hola Lluneta, no saps com comparteixo el teu text. Fa anys que corro per aquí també, i la raó no va ser un altre que vomitar el cor, emocions i sentiments què sovint costen exterioritzar, i què des de aquest mig anonimat resulta una mica més fàcil. Sense tant temps com abans, i veient també com molts blocaires s'han quedat pel camí, m'he empecinat en no deixar morir aquest raconet de sentiments, on despullar-nos lliures de pors i vanitats. Bones festes i gràcies per ser-hi sempre♥️😘🥰
ResponEliminaHola, estimada.
EliminaVa bé buidar tot el que batega pel cap i pel cor i en aquest racó em sembla molt més fàcil. Fa molt que ens coneixem i és un plaer llegir-te quan publiques, tot el que dius i com ho dius em fa sentir com si fos meu. Moltes gràcies!.
No, no ho deixaré anar, aquí em quedaré fins que em deixin.
Bones festes!.
Aferradetes, Martona.😘🤗💕
Jo també fa dotze anys aproximadament que vaig obrir el blog de poesia meva! Al principi ho feia molt malament... Jo no el deixaria mai, espero que tu tampoc el deixis.
ResponEliminaSembla que som de la mateixa quinta.😉
EliminaNingú neix ensenyat, tot i fer-ho molt malament, no he volgut borrar cap entrada i així recordo com vaig creixent a poc a poc.
Aferradetes, Helena.
El teu raconet, ha estat durant tots aquests anys, un lloc on trobar-nos acollits i a més a més ben ple de coses boniques, amb molta sensibilitat, i molt d'amor. Portem molts anys compartint pilons de coses i a vegades sembla que ens coneguem millor que si estiguéssim més a prop físicament.
ResponEliminaPer molts anys de blog i d'aquesta rica convivència a distància. Espero que (els resistents que quedem ara) encara tinguem corda per a temps, perquè el dia que això s'acabi, sé que ho trobaré a faltar molt.
Una aferradeta molt forta, preciosa!
Saber llegir entre línies i saber escoltar són l'èxit de tot blog. Crec que només així pots conèixer a qui està darrera del teclat, després posa-li una mica de sensibilitat i empatia i com va dir aquell "ja estaría". Moltes vegades no és el que es diu, sinó com es diu i com arriba, el que fa conèixer-nos millor.
EliminaPer moltes traves que ens posin, seguirem aquí donant guerra molt de temps.😉
Aferradetes i petonets, nina.🤗😘