Tres arbres i una sola capçada (Ramón Herreros-2013)
Era un dia gris, de fet feia molt de temps que no es veia cap raig de sol, que no hi havia cap edifici sencer, que els pocs homes que quedaven només sortien de nit. El món s'enfonsava i els queviures cada cop més difícils de trobar. Quan sortien, mai sabien si podrien tornar al seu refugi o trobar-ne un de nou. Era una lluita ferotge pels que tenien la sort d'enfrontar-se a totes les seves pors i poder seguir vius. Eren ben conscients que a aquell món li quedaven molt pocs dies. Tots havien sentit parlar d'un racó on hi havia tres arbres, prop d'una gran roca i des d'on es podia veure encara el sol. Un petit grup es llençà a trobar-lo, hi havia una mica d'esperança... potser allà podrien també trobar aigua. Caminaren set dies amb les seves nits i... en arribar, es posaren a barallar-se per qui havia arribat primer i qui se quedava el racó...
En aquell món encara li restarien molts dies, ja que sempre havia estat així, amb aquell tipus de comportaments.
ResponEliminapodi-.
No ho sé, potser no n'hi quedin gaires, precisament pels seus comportaments.
EliminaAferradetes, Carles.
Ben bé així, un retrat in extemis i ben realista de la humanitat tal com és... no tenim remei.
ResponEliminaBon relat, Paula.
Aferradetes, preciosa!
Anirem matant-ho tot, la natura i entre nosaltres mateixos.🤦♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Tràgic. Has resumit molt ncertadament el què és la condició humana.
ResponEliminaMalauradament sempre ha estat així, hi ha gent que pensa primer en ell i si queda res, també per a ell.
EliminaAferradetes, Xavier.
És així, no tenim remei!
ResponEliminaPetonets!
I això que diuen que som l'espècie més intel·ligent.😅
EliminaPetonets, Alfred.
Que no pateixin, guanyi qui guanyi s'encarregarà més tard o més d'hora que aquest racó perdi tota esperança i es torni una part idèntica a aquell món d'on venen. Per molt que ens passi, sembla que no n'aprenem mai.
ResponEliminaHo has narrat molt bé. Magnífic relat.
Abraçades!!
Ben cert!, n'hi ha que no aprenen mai res dels errors que puguin cometre... fidels a les seves idees fins a la mort.🤦♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Tal com som.
ResponEliminaEls humans en plena exhibició.
Petons.
Si seguim així, tenim els dies comptats.⌚
EliminaPetonets, Xavi.
That looks staringly contrasted of the shadows and the light
ResponEliminaMe he perdido... 🤔
EliminaAferradetes, roentare.
Me has recordado a 2001 por un momento.
ResponEliminaBesos.
Entre accidentes de todo tipo, matanzas y atentados fue un año horrible para todos.
EliminaBesos
[...] Durant aquesta discussió, alguns van ensopegar amb la veritat, es van aixecar i van continuar com si res hagués passat. / [...] During this argument, some stumbled over the truth, picked themselves up and went on as if nothing had happened.
ResponEliminaHi ha comportaments que, sabent com acabarem, la gent segueix tristament anant a la seva.😟
EliminaAferradetes, Sean.
Feliz Navidad y mis mejores deseos para el Año Nuevo. Besos y abrazos desde Cantabria.
ResponElimina¡Muy felices fiestas!.😉🥂
EliminaAferradetes, Germán.
Potser algun dia sabrem quin percentatge del nostre ésser té a veure amb l'educació rebuda, i quin per l'herència genètica.
ResponEliminaI què es farà amb aquesta informació?...😅
EliminaAferradetes, Risto.
El egoismo y la poca solidaridad de esas personas, hace que esa historia, no tenga un feliz final.
ResponEliminaFeliz Navidad. Un abrazo.
Egoísmo, envidias y otros males nos dejan como lo peorcito de las especies.
Elimina¡Felices fiestas!.
Aferradetes, Antonia.
Una història, que per desgràcia, no s'allunya gaire de l'individualisme ferotge que sovint ho trobem en el dia a dia.
ResponEliminaBon Nadal!!!!!
Aferradetes, Paula!!!
I passen els anys i s'engreixa cada cop més.
EliminaBones festes, Joan!.
Aferradetes.
L'espècie humana cada cop és més animal i en condicions adverses encara més. No vull ni pensar en què ens convertirem i quin serà el futur de l'espècie com no comencem a mirar una mica pels altres i deixem de banda el nostre egoisme.
ResponEliminaAferradetes i bon Nadal, sa lluna!
Molt trist aquets present i molt més pel futur que ens espera.
EliminaBones festes, nina!.
Aferradetes.
L'egoisme és tant dolent , que no dona alegria ni a un mateix. I en aquest escenari , no els hi servirà de res ni a uns ni altres, si no es posen d'acord i ho comparteixen, si no hi perdran tots plegats.
ResponEliminaSalut i bones festes de Nadal !!.
Es podria pensar que arribat a aquest punt, tots farien pinya... sembla que no.
EliminaBones festes, Artur!.
Aferradetes.
Puede ser muy pronto, con la tendencia que hay.
ResponEliminaAbrazos.
No me gustaría para nadie... pero al menos pido que yo no lo vea.
EliminaAferradetes, Sara.
Malauradament abunden els comportaments egoistes, tant al nostre entorn més proper com a nivell general, com reflecteixes al teu relat. Em recorda l'Assaig sobre la ceguesa de Saramago, que explora la idea de la reacció de la població per la pèrdua sobtada de la visió de tota una ciutat i les dinàmiques de poder i deshumanització que sorgeixen. Malgrat tot, vull pensar que els comportaments altruistes i col·laboratius són majoria, només que potser ens passen més desapercebuts pel mal tan gran que ens provoquen els comportaments més insolidaris i egoistes. Potser és un desig més que de la realitat, però com que estem en temps d'expressar desitjos...!!😅 Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaPotser que sigui així, com el mal que fa és tan gran que ho veiem més que l'altruisme que ens envolta... encara que m'agradaria que no és quedés només en un desig.
EliminaAferradetes fortes, Alfons.😘🤗
L'home és un llop per al home, que deia un filòsof.
ResponEliminaI quanta raó tenia, malauradament.
EliminaAferradetes, nina.