Atrapada sota la pluja,
avui podria morir-me
i ningú no se n'adonaria.
Sense ser certa,
una imatge teva apareix
una i altra vegada.
Qui et va portar a mí,
qui et va deixar marxar,
digues, qui va estimar.
Callares... callàrem,
m'ho vaig empassar
i ara... ara és massa tard.
[Desembre ~ 2023]
Vaig escriure un poema fa pocs dies que sembla bessó del començament d'aquest tot i que després agafa un altre camí.
ResponElimina"Ara és massa tard" per gairebé tot.
El poema és molt bo.
Petons.
La crua realitat és aquesta, massa tard per moltes coses.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Aquest ningú, entristeix els mots i l'ànima.
ResponEliminaPetons!
Hi ha tants fets que ens entristeixen...
EliminaPetonets, Alfred.
Jo també penso que és massa tard per a moltes coses i algunes ben importants.
ResponEliminaI penso que sempre hi haurà algú que ens trobi a faltar quan ens morim... en això potser soc masa optimista.
El poema és trist i boníssim. Em trec el barret, nina!
I aferradetes dolces, prciosa!
Suposo que tens un perquè per pensar que et trobaran a faltar, jo hi penso i no en trobo cap... Hi ha tantes coses que deixem de fer i que ja no s'hi pots fer res!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes dolcetes, bonica.
Gran foto i millors paraules!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Espero que no tan demasiado tarde y que algo se pueda hacer.
ResponEliminaBesitos de anís.
En ese asunto ya nada...
EliminaBesos, Sara.
Great photograph. Like the advertising poster for a film noir; excellent, simply excellent. / Gran foto. Com un fotograma d'una film noir. Excel·lent, senzillament excel·lent!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
M'alegra que t'agradi tant.😉
EliminaAferradetes, Sean.
La fotografia és realment boníssima.
ResponEliminapodi-.
Moltíssimes gràcies, Carles!.
EliminaAferradetes.
Espectacular. Una fotaza de impresión. Abrazo
ResponEliminaMuy agradecida.
EliminaAferradetes, Luis.
Very nice shadow and silhouette
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Deixes la teva ànima en cadascuna de les teves paraules, en cadascun dels teus versos, en cadascun de les teves poesies. La foto d'IA està molt aconseguida. La música excel·lent.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
I em vaig buidant... de mica en mica.
EliminaMoltíssimes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Neix el jorn i com la boira
ResponEliminaem vaig desfent,
una estona després ningú
en sabrà res de mi,
ni del meu pas per aquí.
Abans d’apagar-me
qui sap si algú podria descobrir
els límits d’una silueta difusa
que s’esvaeix.
Com un eco
en l’aire humit i blanquinós
que rebotant desapareix.
Ni el silenci queda ja del meu pas,
ni tant sols el remor
de les darreres paraules.
Fos,
potser en el pensament
d’alguna persona,
d’algun esser
que alguna vegada
em va estimar.
I ara...
ara ja és massa tard.
Però qui sap si...
Què trist i bonic ho dius!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
He tingut darrerament problemes per introduir algun comentari, ho sento.!
ResponEliminaCrec que en tenim tots o jo almenys. Avui mateix he hagut de repetir un comentari al blog del Gumer, com a set o vuit vegades. Em deia que ho fes més tard, però de caparruda per aquestes coses ningú em guanya.😅
EliminaCom si fos l’aigua
ResponEliminad’una dutxa
que vol netejar-me
del que sóc
i que vols oblidar,
em cau la pluja
per sobre mentre
m’allunyo del teu costat
ara que et penses
que tot i estimar-me
ja no em vols
al teu costat.
I la pluja
em neteja les llàgrimes
que em surten
com el vòmit
d’una ressaca
que ja dura massa.
Em saps plorant
i no em fas tornar
per netejar-me
l’ànima del teu silenci
i es van marcint
els darrers records
de les teves mans
agafant-me les galtes
abans del darrer petó.
Amb l’abric del dolor,
em cobreixo de la humitat
de les dues pluges,
amb el cor trencat.
Resposta a l'entrada músical.
Molt bo!.
EliminaGràcies, qui sap si...
La imatge és espectacular, però més ho són les teves paraules.
ResponEliminaUna abraçada 😘
Moltíssimes gràcies, Jordi!.
EliminaAferradetes.🤗
A tots ens ha passat: callar. A vegades irreversiblement.
ResponEliminaDe vegades per no fer mal, altres per no saber què dir en el moment, altres perquè saps que no arranjaràs res... i en gairebé totes no tens altra ocasió de parlar-ne.
EliminaAferradetes, Xavier.
Un poema bien triste, siempre la lluvia transmite una cierta melancolía.
ResponEliminaEs una gran foto la que has hecho y ha despertado mi admiración.
Un abrazo.
El silencio, la soledad, la lluvia...
EliminaParece que con Bing me va mucho mejor que con otras y la posterior edición en B/N le ha dado el toque final.😉
Aferradetes, Antonia.
wow Una imagen de traca y que sirve muy bien para ilustrar ese precioso poema, Paula. Felicidades!!!
ResponEliminaQue pases una Nochevieja espectacular que te de ganas de bailar encima de la mesa y que el 2024 venga lleno de éxitos para ti. Muchos besos :))
¡Muchísimas gracias!.
EliminaGanas, ganas no faltan... hacerlo se complica más.😅
¡Muy feliz 2024!
Aferradetes, Gumer.
Siempre es demasiado tarde para algo... La vida es así. La imagen creada, de cine.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Siempre se nos escapa algo, mientras ese algo no sea demasiado importante, va bien.
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, amic.
Una imatge que deixa sense paraules, com el poema.
ResponEliminaBon any nou ;)
Moltes gràcies!.
EliminaBon any amb molta salut.
Aferradetes, Artur.
Cuanta soledad transmite tu gran imagen. No dejemos nunca de hacer algo para otro día...
ResponEliminaQue este que llega te traiga muchas cosas buenas. Feliz 2024 🥂 Paula. Seguimos.
Un Abrazo 🤗〰〰💕
No se debe dejar nada en el tintero, nunca sabes si podrás decirlo más adelante...
Elimina¡Feliz año nuevo, amiga!.🥂
Aferradetes.🤗💕
Quin bell i emocionant poema, Paula, però quant dolor tanca... A mesura que ens fem grans som més i més conscients de decisions errònies que prenem en el passat, accions que realitzem de les que ens penedim o fins i tot oportunitats que deixem passar. Necessitem reconciliar-nos amb el passat, perdonar-nos nosaltres mateixos o demanar perdó als altres, però... com? No hi ha una resposta única i vàlida per a tothom. La millor resposta que se m'acut és enviar-te una forta, forta abraçada des d'aquí, Paula!!🤗🤗🤗🤗
ResponEliminaGràcies!.
EliminaUn cop reconeguts els errors, perdonar-nos i demanar perdó, que trist és veure com el silenci torna com a resposta... No, no hi ha una sola manera per a tothom.
Rebuda aquesta forta abraçada, t'envio unes aferradetes dolces, Alfons.🤗🤗🤗🤗
Hi ha massa trens a la vida que passen una vegada i cap altra més.
ResponEliminaI no ho sabem fins que ha passat.
EliminaAferradetes, Helena.