Versionant una foto de la CARME
Camí d'argent
que porta a bells somnis,
avivant cors.
[Desembre ~ 2023]
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Pinta la lluna
camins d'argent en la mar
amb la nit al fons.
[qui sap si...]
En mar insomne
quan puja la marea
salpa la lluna.
[Xavier Pujol]
Desperta lluna
la mar dormint sota teu,
abans de marxar.
[qui sap si...]
Whilst she is sleeping
A moonlit dreamscape her face.
Watching her in awe.
Her beauty makes me breathless.
Her love is my oxygen.
[Sean Jeating]
Un caminet com aquest, em porta un bon record.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Tot i no ser una foto meva, també em porta a bons records.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Excel·lent "poemet" sobre aquest raig argentat en mig del mar.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Me encantan esos caminos.
ResponEliminaA ver cuando vaya por ahí si me sale alguna foto así.
Besos
Éste en particular es de una foto de la Carme, pero tanto si vas por Cataluña como por las Islas, podrás encontrar varios maravillosos caminitos para poder fotografiar.😉
EliminaBesos
La Lluna sempre ens pot donar esperança... !.
ResponEliminaAbraçades ;)
I més coses, moltes més!.
EliminaAferradetes, Artur.
Una versió preciosa de la meva foto! M'encanta!
ResponEliminaEl poema també, aviva els cor, com ell mateix diu.
Aferradetes, bonica!
Ja saps que m'encanta el B/N i amb aquest camí ho vaig veure molt clar.😉
EliminaGràcies per deixar-me-la!.
Aferradetes, preciosa.
La imatge i les paraules són un regal pels que venim aquí.
ResponEliminaGràcies.
Petons.
Gràcies!.
EliminaMoltes gràcies a tots per dedicar-hi el vostre temps!.🤗
Petonets, Xavi.
Lo recorres con la vista y acabas, admirando la luna.
ResponEliminaUn abrazo.
Es una maravilla, aunque para admirar la luna no necesito más que la luna.
EliminaAferradetes, Antonia.
Exquisite view and vibe
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAquest cop he fet una versió de la foto de la Carme.
Aferradetes, roentare.
Pinta la lluna
ResponEliminacamins d’argent en la mar
amb la nit al fons.
qui sap si...
Molt bo, com sempre.
EliminaJa l'he pujat!.
Aferradetes, qui sap si...
Preciós haiku. La lluna ha sigut, és i serà la inspiradora per excelència.
ResponEliminaAferradetes.
Moltes gràcies!.
EliminaJo ho tinc molt clar.😉
Aferradetes, Joan.
Un gran punto de fuga. Ese rayo me hace soñar con viajes y horizontes.
ResponEliminaHe querido hacer una versión de una foto de Carme Rosanas, si hacéis clic encima de su nombre, veréis la original.😉
Elimina¡Gràcias!
Aferradetes, Luis.
Una preciosidad que nos deja soñando muchas maravillas.
ResponEliminaBesitos.
Siempre me quedo embobada mirándola.🤩
EliminaBesos, Sara.
En mar insomne
ResponEliminaquan puja la marea
salpa la lluna.
Preciós el teu haiku, ja el tens amunt!.
EliminaAferradetes, Xavier.
Desperta lluna
Eliminala mar dormint sota teu,
abans de marxar.
qui sap si...
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, qui sap si...
Pels que tenim molt més de Pierrot que d'Arlequín, la lluna té sempre un atractiu molt especial. Molt bell i inspirat poema, Paula. Aferradetes fortes, Sa Lluna!!😉🤗😘
ResponEliminaDe fet tot el meu organisme gira en vers la lluna.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Pierrot.😘🤗
Following tanka I left at Carme's blog:
ResponEliminaWhilst she is sleeping
A moonlit dreamscape her face.
Watching her in awe
Her beauty makes me breathless.
Her love is my oxygen.
* * *
Mentre ella està dormint
Un paisatge oníric il·luminat per la lluna amb la seva cara.
Mirant-la amb admiració
La seva bellesa em deixa sense alè.
El seu amor és el meu oxigen.
Aferradetes, Paula
M'encanta que l'hagis deixat a ca la Carme i també aquí.😉
EliminaPer això ja l'he pujada tal com l'has feta.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Sean.
Entra del mar pel balcó
Eliminala mirada de la lluna
i va creixent fins arribar
a la vora del cos
que m’acompanya.
La fresca de la nit
ens xucla l’escalfor del cos,
mentre la lluna
li comença a pintar el rostre
com un vellut blanquinós
fora de temporada.
En el seu viatge,
la lluna em descobreix de nou
els cantons del seu rostre
i com si ho hagués oblidat
en algun moment,
començo a ratificar
el perquè del meu amor,
d’aquella estimació
que va creixent des de l’instant,
des del primer instant.
Mirant-la mentre dorm,
sé que respiraré
sempre del seu alè.
qui sap si...
Preciós!.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, qui sap si...
Un bello poema muy bien ilustrado con la foto. Hasta los caminos hace bonitos la luna.
ResponEliminaUn petó :)
¡Muchas gracias!.
EliminaCierto, pero como el que dibuja en el mar, ninguno.😉
Petonets, Gumer.
Los que vivis en los mares teneis oportunidad de caminar cerca de ellos y hacer fotos esplendidas, como esa... Los de tierra adentro tenemos que conformarnos con rechinar los dientes de envidia.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
No creas, yo que vivo en una isla, puedo pasarme meses sin verlo... hay muchas razones para ello... la principal que vivo tierra adentro.😅
EliminaAferradetes, amic.
Enamora ese camino de plata. Me encanta la imagen y el gran acompañamiento que la has puesto. Buen fin de semana Paula.
ResponEliminaUn abrazo.
Nos tiene a todos enamorados.
Elimina¡Muchas gracias, Laura!.
Aferradetes.
M'agrada molt això de "Camí d'argent", el millor camí a seguir.
ResponEliminaTambé penso que és el millor.
EliminaAferradetes, nina.