Després d'un silenci, una ona sonora inunda el lloc; la guitarra parla i les emocions es mostren no només en qui l'executa, també en qui l'escolta i és quan se'ns posa la pell de gallina o se'ns fa un nus a la gola. Tant és si és amb una cobla, amb punk, jazz, trip-hop, indie, funk, una sardana, òpera, o rock pur i dur, s'ha instal·lat a cada partícula del nostre cos i el vincle ja hi és.
Looks totally absorbed in the music
ResponEliminaSí, la sent.😉
EliminaAferradetes, roentare.
La música ens trasllada a una altra dimensió, fent perpetuar records a través del temps.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Sí, ens pot portar a records.
EliminaA mi, a més de fer tot el que he contat, també em fa moure el cos. Quan era molt petitona amb un anyet, quan posaven música, els meus peus s'anaven bategant al ritme.😉
Aferradetes, Alfred.
Tots els estils són bons.
ResponEliminaRos Marbà va dir que només hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta.
Indubtablement, B.B. King és dels bons.
I tenia molta raó, però jo diría més, hi ha música i renous.
EliminaAferradetes, Xavier.
The same as Ros Marà said about music, Oscar Wilde said about literature.
EliminaAnd Paula, your comment let me smile and think of Wilhelm Busch: Music as it's noise related, is often not appreciated. / El mateix que Ros Marà va dir de la música, Oscar Wilde va dir de la literatura. I Paula, el teu comentari em deixa somriure i pensar en Wilhelm Busch: La música, ja que està relacionada amb el soroll, sovint no s'aprecia.
El "renou" de la música sovint és molt agradable, si no és un soroll d'una sola nota repetint-se una i altra vegada, fins a convertir-se en un soroll irritant.🤦♀️ Aquesta és la meva percepció de la música, potser que els amants del soroll no tinguin la mateixa.🤭
EliminaM'ha arribat el teu somriure.😊
Aferradetes, Sean..
Fíjate Paula, hace un momento que termine de escribir una entrada para publicar no se cuando y trata también sobre música. Pero es que un mundo sin músicas seria de una desolación total. Y si quieres escuchar buena música he dejado dos enlaces de una chica que es una pasada en cuanto a buena música. Aunque tendrás que esperar porque no se cuando la subiré. Estas las preparo para cuando tengo que andar de viaje y ahora tengo que ir bastantes días al fisio y y las voy subiendo y si se retrasa un poco mas es porque este de pendoneo por Baleares. Y conste que no me gusta nada viajar pero hay que dar gusto a la compañía.
ResponEliminaBesos
Ya sabes que paso por tu blog todos los días, siempre es un placer escuchar tu música. Espero que las sesiones de fisio te den mejores resultados que las mías.
EliminaEn cuanto al pendoneo por las Baleares, no especificas a qué isla... si venís por Mallorca, tráete paraguas, un buen abrigo y la gorra que te harán falta. Y si visitáis Inca, delante del Museo del Calzado tenéis una amiga.😉 ¡Buen viaje!.
Besos
Un excelente retrato.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
La musica, sin duda, nos ayuda a vivir... Buen retrato, amiga.
ResponEliminaUn abrazo.
Se me haría muy complicado estar sin ella.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Com si fos un miracle, veritat?
ResponEliminaQue bé ho has explicat.
Petons.
Vaig llegir un article on deia que a les persones que els hi passa, no és perquè tinguin molta sensibilitat (què també), sinó que són especials.🤷♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
La música sempre donant intensitat a la vida... bon retrat i bona música.
ResponEliminaMoltes gràcies, preciosa.
Aferradetes musicals.
Sempre acompanya, tant si estàs contenta com si et sents trista.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Tota una vida pensant que m’agradava la música i ara m’adono que potser no sóc dels més entusiastes. M’agrada escoltar la música, no sentir-la com a fons, i no tota la música. Hi ha músiques que no m’agraden gens. M’explico, quan escolto música vull estar per ella, que m’entri a dins. Per això són bons els concerts, doncs és exclusivament el què i el com. Quan llegeixo, o escric alguna cosa, m’agrada fer-ho amb silenci. Hi ha moments que m’agrada molt el silenci, en gaudeixo. Ja veus, a la meva edat, ara m’adono que potser estava equivocat.
ResponEliminaAferradetes!!
Almenys aquí m'és impossible escoltar el silenci, ja que visc en un carrer on passen cotxes a tothora i ja no et dic res de les converses de la gent del bar de davant. Quan escric poso música, al principi sí l'escolto, però arriba un moment en que m'aïlla de tots els renous i em puc concentrar amb l'escriptura o la lectura. Ja em passava de joveneta quan estudiava, pel que es veu, a mi em funciona. Després, si vull sentir la música, em dedico totalment a ella... a la que m'agrada, per descomptat.
EliminaJa veus que no anaves equivocat, hi ha moltes maneres de fer-ho.
Aferradetes, Joan.
Absolutament d'acord! Jo no ho hauria expressat millor.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Por supuesto, todo eso provoca la música. Es necesaria.
ResponEliminaUn abrazo grande!
Para mí es una buena compañía, para los momentos eufóricos y también para los tristes.
EliminaBesos, Sara.
Muy buen retrato. Se ve el músico completamente inmerso en lo que toca.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchas gracias!
EliminaNo solamente son ellos quienes la sienten, si fuera así se quedarían sin público.
Aferradetes, Eric.
En resposta a la cançó d'aquesta entrada.
ResponEliminaEnceta el so un crit la veu de la guitarra
i després entren dansant el baixos de la percussió,
un ritme pausat que m’imagina ballat agafats
d’una mà mentre els cossos fan giragonses
en un espai imaginari, de qualsevol lloc.
Potser ho fem sense emocions,
una repetició que s’ha fet rutina unes vides d’anar fent
i deixar estar, potser ja ens està be.
Però dins meu vull creure que no,
que no tot s’ha acabat.
Encara em queda part de l’encís
que aquells petons m’embriagaven temps enrere.
Vull creure que no tot s’ha perdut,
però potser si que l’emoció s’ha anat desfent.
Ho saps tu?
Amb el mateix ritme als peus
amb que abans ballàvem sota el mateix cel,
ara els peus em duen lluny, d’aquí,
lluny de tu.
I s’olora un flaire fràgil de llibertat nova
guanyada pel teu engany,
per aquell despropòsit.
Tot i això, sense mirar enrere,
penso que vull que el sol et torni a enlluernar
encara que no siguis amb mi.
Vull creure que sempre em quedarà el record
de les puntes dels dits units per la música,
ara que els peus dansen molt lluny uns dels altres.
Que el sol et brilli fort, tot lluny de mi...
qui sap si...
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Bellísima fotografía captando la expresión del guitarrista durante su interpretación musical. Diré también que los locales que poseen música en vivo, agradan enormemente al público, y clientes que acuden a los mismos.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaM'agraden molt aquests locals, la pena és que de cada dia se'n veuen menys per aquí.
Aferradetes, J.S.
És així. La música és una poderosa eina per expressar i evocar tota mena d'emocions i, tens raó, dins de cada gènere hi ha una gran diversitat d'artistes d'enorme talent. Per mi també tot seria molt més trist sense música. Aferradetes musicals, Paula!!😉🎹🎺🎷🎸😘
ResponEliminaPer això "tot es ven", perquè hi ha gèneres per tots els moments i gustos. Cadascú tria el seu, depenent del moment en què es trobi. En el meu cas, hi ha música que no hi ha manera de trobar el moment.😅
EliminaAferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Els silencis són molt imporatnts abans de començar una cançó, o de recitar un poema. Donen el to.
ResponEliminaAquest silenci també dóna més força a l'artista.
EliminaAferradetes, nina.