30 de novembre 2023

POR


Aquella por que et forada

des dels peus fins el cap,

que viu en silenci, inundada de soroll, 

dins la solitud d'aquesta nit humida, 

es queda sempre amb mi...

Avui no puc deixar-me morir.

[Novembre ~ 2023]

38 comentaris :

  1. No ho permetis.
    Les nits humides
    No són per quedar-sí.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim30.11.23

      La nit és bella,
      sobreviure és un fet
      que pot arribar.

      qui sap si...

      Elimina
    2. De vegades, per molt que vulguis, no pots evitar-ho.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
    3. Sobreviure no és una opció,
      per molt bella que sigui la nit,
      en aquests instants de por,
      tu no la veus.

      Moltes gràcies, qui sap si...!

      Elimina
  2. A vegades la nau voldria prendre vela. Ja hi pujarem, no hi ha pressa. Ara per ara és millor quedar-se a port.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no tinc pressa... tot i que el port no m'agradi gens.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Anònim30.11.23

    Fiblades de por
    que pugen
    des del terra moll,
    com rampes
    que s’encadenen
    per dins
    per sentir-te morir.
    Angoixa creixent
    que va ofegant-te
    poc a poc
    des de dins del cos,
    tancant-te feblement la gola.
    Desig d’allargar
    i no defallir,
    trencar la por
    i callar el silenci,
    escopir l’angoixa
    com la darrera ensalivada
    per ser una mica més lliure.
    Vull viure!

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un clam a la vida... malgrat la por.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  4. Diantres, animo... Y dulces sueños...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquilo... no llegará la sangre al río.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  5. Cal ressistir sempre!
    Excel·lent foto!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les forces de vegades no acompanyen...
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Ni avui ni mai.
    Que les pors s'allunyin de i et deixin en pau.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els malsons ens acompanyen més que mai; però no, no necessito morir...

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Beautiful sunset and clouds

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  8. Todo parece quedarse pero nunca es así. Siempre, a cada momento todo es nuevo y diferente. Como dice Josep, hay que tirar para adelante .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que fastidian esos momentos en que todo (lo malo) parece quedarse. Cada día cuesta más sobreponerse y seguir adelante.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  9. Diuen que res no dura per sempre, i que tot canvia, però a vegades hi ha sitacions que costen de passar i hi ha coses que sembla que s'encallin en permanència. Però espero que la por passi de llarg ben aviat i que les forces físiques i mentals tornin a ser suficients per a refer-nos i per viure o reviure bé el temps que ens quedi.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que res no dura per sempre, suposo que tenen raó; però quan veus que van passant els mesos i les coses no milloren, la por es va fent més gran... i les forces mentals fan de les seves...
      Tant de bo sigui aviat!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  10. Jolín, qué poema tan bonito. Me encanta lo de "Avui no puc deixar-me morir".
    Un petó :))

    ResponElimina
  11. Yo por mi parte seguiré peleando aunque solo fuera para ver esas luces. Claro que merecen la pena.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguiremos luchando, a pesar de todo y de todos... no nos queda otra.

      Besos, Tony.

      Elimina
  12. Enhorabuena por la foto y por tus letras maravillosas. Un fuerte abrazo desde un Cantábrico gris y lluvioso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Por aquí sol y algunas nubes, aunque el frío ya se hace notar.
      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  13. Anònim2.12.23

    En resposta a la peça musical d'aquesta entrada

    S’enceta un camí nou,
    es deixo mirant-me les espatlles,
    en un adéu
    que sembla ser per sempre.
    Duc la por agafada al coll
    com la bufanda
    que em dóna el teu silenci,
    com el jersei que vol tapar-me
    de la fred del teu mirar.
    Un camí nou,
    fosc i solitari
    amb pedres que apartar
    i records que feriran.
    Por de perdre aquells ahir
    que eren vida,
    por de perdre els pensaments
    que ens unien.
    Por de deixar enrere el tacte de la pell,
    no recordar els traços de la cara,
    la finor dels teus cabells.
    Por de no sentir de nou aquella veu
    que mols cops va dir-me tant fluixet,
    t’estimo que només la sentia el meu cor.
    Por de veure el passat trencat
    en pedaços infinits, estels
    que han caigut entre la pols del camí.
    Por de perdre el que sóc,
    perquè sense tu poc em queda
    per voler seguir endavant.
    Por de no tenir-te a la vora...
    Por de no tenir-te...
    Por de no...
    Por...

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben interpretat.
      Agraïda!

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  14. La mateixa por, et pot encoratjar a lluitar, som-hi !!.
    Bona imatge ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que fem servir moltes vegades...
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  15. Potent poema i preciosa foto.
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. Si fuera la última , es una preciosa vista para llevarse 😉
    A seguir caminando adelante Paula.
    Buen fin de semana.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no sería una mala imagen para ser la última.
      ¿Caminando?, en estos momentos, sólo es un sueño.🤦‍♀️

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  17. Jo també ho he vist tot de color fosc algun cop a la vida, i és difícil de pensar que te'n sortiràs, però cal creure-hi perquè passi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan difícil que, hi ha cops que encara que ho creguis, no te'n surts.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  18. La part alta de l'edifici de la teva foto sembla la silueta negra d'un transatlàntic solcant un mar fosc i ple de perills, sota un cel també amenaçador. Poema i fotografia es complementen perfectament, Paula. Enhorabona!!👏😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta era la idea quan la vaig fer.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes festives, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!