Fiblades de por que pugen des del terra moll, com rampes que s’encadenen per dins per sentir-te morir. Angoixa creixent que va ofegant-te poc a poc des de dins del cos, tancant-te feblement la gola. Desig d’allargar i no defallir, trencar la por i callar el silenci, escopir l’angoixa com la darrera ensalivada per ser una mica més lliure. Vull viure!
Diuen que res no dura per sempre, i que tot canvia, però a vegades hi ha sitacions que costen de passar i hi ha coses que sembla que s'encallin en permanència. Però espero que la por passi de llarg ben aviat i que les forces físiques i mentals tornin a ser suficients per a refer-nos i per viure o reviure bé el temps que ens quedi.
Diuen que res no dura per sempre, suposo que tenen raó; però quan veus que van passant els mesos i les coses no milloren, la por es va fent més gran... i les forces mentals fan de les seves... Tant de bo sigui aviat!.
S’enceta un camí nou, es deixo mirant-me les espatlles, en un adéu que sembla ser per sempre. Duc la por agafada al coll com la bufanda que em dóna el teu silenci, com el jersei que vol tapar-me de la fred del teu mirar. Un camí nou, fosc i solitari amb pedres que apartar i records que feriran. Por de perdre aquells ahir que eren vida, por de perdre els pensaments que ens unien. Por de deixar enrere el tacte de la pell, no recordar els traços de la cara, la finor dels teus cabells. Por de no sentir de nou aquella veu que mols cops va dir-me tant fluixet, t’estimo que només la sentia el meu cor. Por de veure el passat trencat en pedaços infinits, estels que han caigut entre la pols del camí. Por de perdre el que sóc, perquè sense tu poc em queda per voler seguir endavant. Por de no tenir-te a la vora... Por de no tenir-te... Por de no... Por...
La part alta de l'edifici de la teva foto sembla la silueta negra d'un transatlàntic solcant un mar fosc i ple de perills, sota un cel també amenaçador. Poema i fotografia es complementen perfectament, Paula. Enhorabona!!👏😘
No ho permetis.
ResponEliminaLes nits humides
No són per quedar-sí.
Aferradetes, sa lluna!
La nit és bella,
Eliminasobreviure és un fet
que pot arribar.
qui sap si...
De vegades, per molt que vulguis, no pots evitar-ho.
EliminaAferradetes, Alfred.
Sobreviure no és una opció,
Eliminaper molt bella que sigui la nit,
en aquests instants de por,
tu no la veus.
Moltes gràcies, qui sap si...!
A vegades la nau voldria prendre vela. Ja hi pujarem, no hi ha pressa. Ara per ara és millor quedar-se a port.
ResponEliminaNo, no tinc pressa... tot i que el port no m'agradi gens.
EliminaAferradetes, Xavier.
Fiblades de por
ResponEliminaque pugen
des del terra moll,
com rampes
que s’encadenen
per dins
per sentir-te morir.
Angoixa creixent
que va ofegant-te
poc a poc
des de dins del cos,
tancant-te feblement la gola.
Desig d’allargar
i no defallir,
trencar la por
i callar el silenci,
escopir l’angoixa
com la darrera ensalivada
per ser una mica més lliure.
Vull viure!
qui sap si...
Tot un clam a la vida... malgrat la por.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Diantres, animo... Y dulces sueños...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Tranquilo... no llegará la sangre al río.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Cal ressistir sempre!
ResponEliminaExcel·lent foto!
Aferradetes
Les forces de vegades no acompanyen...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Ni avui ni mai.
ResponEliminaQue les pors s'allunyin de i et deixin en pau.
Petons.
Els malsons ens acompanyen més que mai; però no, no necessito morir...
EliminaPetonets, Xavi.
Beautiful sunset and clouds
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Todo parece quedarse pero nunca es así. Siempre, a cada momento todo es nuevo y diferente. Como dice Josep, hay que tirar para adelante .
ResponEliminaLo que fastidian esos momentos en que todo (lo malo) parece quedarse. Cada día cuesta más sobreponerse y seguir adelante.
EliminaAferradetes, Luis.
Diuen que res no dura per sempre, i que tot canvia, però a vegades hi ha sitacions que costen de passar i hi ha coses que sembla que s'encallin en permanència. Però espero que la por passi de llarg ben aviat i que les forces físiques i mentals tornin a ser suficients per a refer-nos i per viure o reviure bé el temps que ens quedi.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
Diuen que res no dura per sempre, suposo que tenen raó; però quan veus que van passant els mesos i les coses no milloren, la por es va fent més gran... i les forces mentals fan de les seves...
EliminaTant de bo sigui aviat!.
Aferradetes, nina.
Jolín, qué poema tan bonito. Me encanta lo de "Avui no puc deixar-me morir".
ResponEliminaUn petó :))
¡Muchas gracias!.
EliminaPetonets, Gumer.
Yo por mi parte seguiré peleando aunque solo fuera para ver esas luces. Claro que merecen la pena.
ResponEliminaBesos
Seguiremos luchando, a pesar de todo y de todos... no nos queda otra.
EliminaBesos, Tony.
Enhorabuena por la foto y por tus letras maravillosas. Un fuerte abrazo desde un Cantábrico gris y lluvioso.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaPor aquí sol y algunas nubes, aunque el frío ya se hace notar.
Aferradetes, Germán.
En resposta a la peça musical d'aquesta entrada
ResponEliminaS’enceta un camí nou,
es deixo mirant-me les espatlles,
en un adéu
que sembla ser per sempre.
Duc la por agafada al coll
com la bufanda
que em dóna el teu silenci,
com el jersei que vol tapar-me
de la fred del teu mirar.
Un camí nou,
fosc i solitari
amb pedres que apartar
i records que feriran.
Por de perdre aquells ahir
que eren vida,
por de perdre els pensaments
que ens unien.
Por de deixar enrere el tacte de la pell,
no recordar els traços de la cara,
la finor dels teus cabells.
Por de no sentir de nou aquella veu
que mols cops va dir-me tant fluixet,
t’estimo que només la sentia el meu cor.
Por de veure el passat trencat
en pedaços infinits, estels
que han caigut entre la pols del camí.
Por de perdre el que sóc,
perquè sense tu poc em queda
per voler seguir endavant.
Por de no tenir-te a la vora...
Por de no tenir-te...
Por de no...
Por...
qui sap si...
Molt ben interpretat.
EliminaAgraïda!
Aferradetes, qui sap si...
La mateixa por, et pot encoratjar a lluitar, som-hi !!.
ResponEliminaBona imatge ;)
Salut !.
És el que fem servir moltes vegades...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Potent poema i preciosa foto.
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Si fuera la última , es una preciosa vista para llevarse 😉
ResponEliminaA seguir caminando adelante Paula.
Buen fin de semana.
Un abrazo.
No, no sería una mala imagen para ser la última.
Elimina¿Caminando?, en estos momentos, sólo es un sueño.🤦♀️
Aferradetes, Laura.
Jo també ho he vist tot de color fosc algun cop a la vida, i és difícil de pensar que te'n sortiràs, però cal creure-hi perquè passi.
ResponEliminaTan difícil que, hi ha cops que encara que ho creguis, no te'n surts.
EliminaAferradetes, Helena.
La part alta de l'edifici de la teva foto sembla la silueta negra d'un transatlàntic solcant un mar fosc i ple de perills, sota un cel també amenaçador. Poema i fotografia es complementen perfectament, Paula. Enhorabona!!👏😘
ResponEliminaAquesta era la idea quan la vaig fer.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes festives, Alfons.😘🤗