—Sento molt dir-t'ho, però això ja fa Pep i no podem consentir-ho més.
—Tranquil homo!, es panorama no és bo i pobret...
—A sa seva edat ja feia més de quinze anys que treballava, fins i tot quan vaig començar estudiava i feia feina i en acabar els estudis, me'n vaig anar a viure sol.
—Eren altres temps...
—Qui xerra de temps ni romanços!!!. Això s'ha acabat!!!. No en fa ni brot!!!. Ja l'espavilaré jo, tira endavant!!!.
—Què li passa mare?.
—Ssst!... no diguis res, calla, camina de pressa i posa't bé, estira l'esquena!.
Aquests relats curts m'encanten!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
La familia reunida , tratando un tema de bastante importancia.
ResponEliminaUn abrazo.
Aunque estén reunidos, parece que no hay entendimiento.
EliminaAferradetes, Antonia.
Ho hem escoltat i ho hem dit. ;)))
ResponEliminaAferradetes!!!
Sí, és cert!, tot i que cada cop es fa més llarg això de viure lluny dels pares.
EliminaAferradetes, Alfred.
Ai, les marones, sempre protectores o sobre protectores!
ResponEliminaA mi també m'agraden molt els teus relats curts!
Aferradetes, preciosa!
Ai aquestes marones, sempre, sempre protectores!.😅
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
¡Je!
ResponEliminaAhora eso de irse a vivir solo....
Cada vez parece más complicado, pero de eso a no hacer nada, hay un abismo.
EliminaBesos
M'has fet riure.
ResponEliminaPotser sí... potser passa el mateix o similar amb qualsevol espècie.
Petons.
Si t'he tret una rialla, ja em fas contenta.😉
EliminaCrec que en algún moment, totes les espècies, tenim els mateixos problemes.
Petonets, Xavi.
Such a wonderful looking art installation
ResponEliminaMoltes gràcies, roentare!.
EliminaAferradetes.
Todos juntos tratando los temas de siempre .
ResponEliminaNo cambian mucho, quizás es cuestión de tiempos.
EliminaAferradetes, Luis.
Enginyós i divertit!!
ResponEliminaAferradetes!!!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Joan.
Des de temps immemorials hi ha hagut conflicte generacional.
ResponEliminaEl que no sabia és que a les formigues també els passés...
Com li deia al Xavi, crec que en totes les espècies patim els mateixos conflictes generacionals... Una altra cosa que no sabem solucionar.🤷♀️
EliminaAferradetes, Xavier.
Muy ingeniosa manera de expresarlo :))
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
*Cuando me visites, te pido de favor hacer de nuevo la gestión "deja de seguir" y "vuelve a seguir". Tu blog se movió detrás de unos desconfigurados y no sé por qué :'(
¡Muchas gracias!.
Elimina* ¡Hecho!, a ver cuanto dura.🤦♀️
Besos, Sara.
Bien captado ese tan interesante grupo familiar...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
on anirem a parar?!! Formigues no-treballadores? És es colmo!!!
ResponEliminaSembla mentida, oi?, però també n'hi ha.🤭
EliminaAferradetes, Risto.
Hermosa: Gracias por tu acción, cuidaremos que no nos sigan moviendo.
ResponEliminaBesos.
Ya que no nos cuidan, lo haremos nosotros entre todos.
Elimina¡Gracias a ti!.
Besos, Sara.
Divertida i enginyosa història, enllaçant amb les dues fotos proposades. Com en tot, la virtut està en aquest punt mitjà tan difícil d'assolir, en aquest cas entre el retret del pare i la sobreprotecció de la mare. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaÉs complicat trobar aquest punt entre dues persones, cadascú ho veu de manera diferent. El que no es pot fer, en tot cas, és contradir-se davant del menor.
Aferradetes ben fortes, Alfons.😘🤗
Increible esas homiguitas no queriendo trabajar🤣 Ay las madres ... Que lindo relato.
ResponEliminaUn abrazo.
Creo que ambas cosas se dan en todos los seres vivos: no querer trabajar y que las madres siempre son y serán madres.😉
EliminaAferradetes, Laura.
Mai no he entès que si els fills s'estimen tant s'accepti sense problemes que s'emancipin i se'n vagin de casa. Perquè sempre es diu que és un amor incondicional, i que s'estimen més que la parella. Per això jo no he volgut tenir fills mai.
ResponEliminaEl món de pares i fills és molt complicat. Encara que te'ls estimis, hi ha moments de tots colors, des de que mai voldries que es fessin grans (per part dels pares), a que no són atesos quan són grans (per part dels fills) i com això infinitat de coses bones i menys bones que passen en una convivència de dues generacions. Com a mare et puc dir que tenir un fill és la millor experiència que m'ha passat, malgrat tot el que m'hagi fet bo o dolent el meu fill.
EliminaAferradetes, nina.