Dalla sua cella lui vedeva solo il mare e da una casa bianca in mezzo al blu una donna si affaciava, Maria, il nome che le dava lui... ... e lui pensava quella è casa mia; tu sarai la mia compagna, Maria, una speranza e una follia... E sognò la libertà, della mano di Maria...
"la casa in riva al mare - lucio dalla"
Sempre que sento aquesta cançó, que Patxi Andion va versionar com a Maria, se'm representa la imatge que has posat.
"Des de la seva cel·la ell veia només el mar i en una casa al bell mig de tot aquell blau una dona mirava cap a fora, Maria, el nom que li donava ell. I ell pensava "aquella casa és meva, tu seràs la meva companya, Maria, una esperança i una bogeria. I va somiar la llibertat, de la mà de Maria"
"Avui somio... en com era somiar". Només sis paraules, però realment demolidores perquè aconsegueixen explicar perfectament la situació extremament difícil que està vivint el protagonista. És realment colpidor tot el que comporta aquesta frase que ens evoca la desgràcia més absoluta. Molt, però molt ben trobada. Felicitats!!
M'afegeixo a l'entusiasme col·lectiu per aquest final tan ben trobat. Realment evoca una situació extremadament difícil, però té un petit espiell d'esperança.
També em passa que visc un temps que no m'agrada gens i em costa somiar com abans quan ens semblava que tot era possible. Potser "somiar en com era somiar" sigui un bon començament i qui sap si... un retrobament dels nostres somnis.
Un aplaudiment molt fort, Paula i també una aferradeta, bonica...
Tinc el somni, que torno a somiar, tot allò que sempre havia volgut somiar. Entre núvols i penombres, entre albades que matinen i postes de sol que fan el ronso, ma vida quadrada s’embolica en els plecs de les parets. I si somio sóc...
Impactant poema, Paula. Tancament, immobilitat, asfixia... exemplificats visualment en aquesta ombrívola finestra enreixada. Somiar com era somiar potser és la pitjor malson, ¿sense cap concessió a l'esperança? Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
M'encanta això de "Avui somio... en com era somiar". Senzillament meravellós.
ResponEliminaAferradetes
Malauradament és el que em passa...
EliminaAferradetes, Josep.
La abertura pequeña de la ventana, hace que no pueda entrar mucha luz.
ResponEliminaUn abrazo.
Cierto, ni la luz ni a penas aire.
EliminaBesos, Antonia.
Em desperto
ResponEliminaen una nit fosca
tinc el cap perdut
intento aixecar-me
però no puc moure'm
millor tornar-me a dormir.
Esperant la matinada.
Aferradetes, sa lluna!!!
De vegades passa fins i tot de matinada.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Em resulta molt familiar.
ResponEliminaVisc en un temps que no m'agrada i sempre que puc m'escapoleixo al passat.
Petons.
És una manera d'agafar aire per seguir aquí...
EliminaPetonets, Xavi.
It feels prison like
ResponEliminaSí, és un sentiment que no fan falta ni les reixes.
EliminaAferradetes, roentare.
¡precioso!
ResponElimina¡Muchas gracias, Tony!.
EliminaBesos
Cárcel si me sitúo dentro de ese misterio que veo desde el exterior.
ResponEliminaPodría serlo, pero es una ventana de una casa antigua.
EliminaAferradetes, Luis.
Dalla sua cella lui vedeva solo il mare e da una casa bianca in mezzo al blu una donna si affaciava, Maria, il nome che le dava lui... ... e lui pensava quella è casa mia; tu sarai la mia compagna, Maria, una speranza e una follia... E sognò la libertà, della mano di Maria...
ResponElimina"la casa in riva al mare - lucio dalla"
Sempre que sento aquesta cançó, que Patxi Andion va versionar com a Maria, se'm representa la imatge que has posat.
"Des de la seva cel·la ell veia només el mar i en una casa al bell mig de tot aquell blau una dona mirava cap a fora, Maria, el nom que li donava ell. I ell pensava "aquella casa és meva, tu seràs la meva companya, Maria, una esperança i una bogeria. I va somiar la llibertat, de la mà de Maria"
podi-.
Una cançó que conta una història trista però molt bella.
EliminaM'agrada més per Lucio Dalla.
Aferradetes, Carles.
"Avui somio... en com era somiar". Només sis paraules, però realment demolidores perquè aconsegueixen explicar perfectament la situació extremament difícil que està vivint el protagonista. És realment colpidor tot el que comporta aquesta frase que ens evoca la desgràcia més absoluta. Molt, però molt ben trobada. Felicitats!!
ResponEliminaHi ha molts protagonistes que et senten així... sense cap somni per somiar.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
M'afegeixo a l'entusiasme col·lectiu per aquest final tan ben trobat. Realment evoca una situació extremadament difícil, però té un petit espiell d'esperança.
ResponEliminaTambé em passa que visc un temps que no m'agrada gens i em costa somiar com abans quan ens semblava que tot era possible. Potser "somiar en com era somiar" sigui un bon començament i qui sap si... un retrobament dels nostres somnis.
Un aplaudiment molt fort, Paula i també una aferradeta, bonica...
Quan tot és possible, els somnis volen gairebé sense temps.
EliminaI sí, si encara somia en com era somiar, crec que hi ha esperança.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Somiem desperts en un món millor. Particular i col·lectiu.
ResponEliminaLa poesia i la música són eines potents per ajudar a somiar.
Quantes vegades ho diem i ho volem... espero de tot cor veure aquest món.
EliminaAferradetes, Xavier.
Inspirat poema!!!!
ResponEliminaBon cap de setmana i aferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes i bon dissabte.
Tinc el somni,
ResponEliminaque torno a somiar,
tot allò que sempre
havia volgut somiar.
Entre núvols i penombres,
entre albades
que matinen
i postes de sol
que fan el ronso,
ma vida quadrada
s’embolica en els plecs
de les parets.
I si somio sóc...
qui sap si...
M'agrada molt el final del teu poema: "I si somio sóc..."
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
D'acord amb la Paula "Si somio, soc" és una gran troballa!
EliminaJa en som tres, Carme.😉
EliminaBuena imagen, Luna... No quisiera uno estar encerrado ahi dentro...
ResponEliminaUn abrazo
Moltes gràcies!.
EliminaA mí que me gustan los grandes ventanales, creo que ahí dentro no duraría mucho.
Aferradetes, amic.
Mai no hem de deixar de somiar, ja que de vegades és l'únic que ens queda, fins a somiar que abans somiàvem
ResponEliminaAferradetes i petons Paula
Segurament és així com dius, però ja saps que hi ha temps on n'hi això... mentre puguem somiar en com somiàvem, no s'haurà perdut tot.
EliminaPetonets i aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Soñar ahí dentro, será querer tener alas para volar. Me gustan estas ventanitas
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Cierto, para volar muy lejos de allí.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Me recuerda como estuve sintiéndome largo tiempo hace unos cuantos años. Espero que te mejores. Un abrazote.
ResponEliminaCreo que es algo que hemos experimentado muchos...
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Eric.
Impactant poema, Paula. Tancament, immobilitat, asfixia... exemplificats visualment en aquesta ombrívola finestra enreixada. Somiar com era somiar potser és la pitjor malson, ¿sense cap concessió a l'esperança? Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaAns al contrari, aquest poder somiar en com era somiar, no deixa de ser una porta oberta a tornar somiar... pitjor seria no recordar-te'n.😉
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Maridaje perfecto entre poema y foto, enhorabuena amiga mía!!!
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Germán!.
EliminaAferradetes, amic.
Quan no es pot somniar almenys es pot recordar. Que "jo també he estat feliç", al capdavall.
ResponEliminaRecordar és com somiar en com era somiar.
EliminaAferradetes, bonica.